L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dimarts, 29 de juny de 2010

Carta d'adhesió Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya









Benvolguts/des,

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica (AMCTAIC) es manifesta a favor de la campanya salvem l’estació de Tren de Sant Feliu.

Desprès de rebre la petició d’adhesió al grup “Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu” que es va adreçar a la nostra entitat i veure que el projecte de soterrament de les vies del Ferrocarril implica l’enderroc de l’edifici, vull manifestar, en qualitat de vicepresidenta, la preocupació pel possible desmantellament, edifici representatiu de la memòria històrica i del patrimoni de la ciutat de Sant Feliu, que juntament amb Molins de Rei i Cornellà és la estació més antiga d’Espanya que es conserva de via doble.

Motiu pel qual la nostra Associació, dedicada a la defensa i conservació del patrimoni industrial, sol·licita a l’Ajuntament la immediata protecció i les garanties de conservació d’aquest edifici.

Assumpció Feliu Torras
Vicepresidenta

diumenge, 27 de juny de 2010

Carles Urkiola. Cal preservar l’estació de Sant Feliu!

Quan fa uns pocs anys, amb motiu de complir-se 150 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell, els Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet, els de Cornellà i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat em van demanar si podria fer un estudi sobre ella, em vaig endinsar en una aventura fascinant per a tot amant de l’arqueologia industrial i de la història del transport i que vaig recollir en el llibre que es va publicar amb motiu de l’efemèride.

Veritable misteri pels estudiosos de la història del ferrocarril, la “nostra” línia em va anar descobrint tot un seguit de sorpreses: es va decidir en un primer moment que fos d’ampla internacional ( laqual cosa finalment no es va dur a terme), va ser la primera línia a Espanya amb doble via... però sobretot, em va captivar el fet de que fos una línia gairebé al 100 % made in England. No només –com acostumava a passar a l’època- l’enginyer responsable de la construcció del ferrocarril en Michel de Bergue era anglès, també ho eren les màquines, els cotxes de viatgers, els vagons de mercaderies, fins i tot els rails.... però la gran sorpresa va ser endinsar-me en el capítol de les estacions i ponts... com si no només haguessin tingut suficient amb el material, les estacions es van dissenyar seguint “la moda” del moment al Regne Unit. Quan el 1854 es va inaugurar el ferrocarril Barcelona – Molins de Rei, es com si algú hagués agafat tot una línia de ferrocarril anglesa i l’hagués transportada a Catalunya!

L’èxit de la línia Liverpool – Manchester el 1830 va marcar l’inici del desenvolupament del ferrocarril. En aquest primers anys, el ferrocarril anglès era el referent a tot el món!. Les primeres estacions angleses van construir gairebé totes amb l’estil arquitectònic imperant a l’època: l’estil georgià (corrent que va presidir l’arquitectura anglesa durant el segle XVIII i fins la meitat del XIX).

Un dels representants d’aquest corrent va ser l’arquitecte anglès Francis Thompson (Woodbridge 1808-Bredfield 1895) responsable –entre d’altres treballs- de les estacions i edificis de la companyia Northern Midland entre els anys 1837 et 1855. M’interessa molt aquest arquitecte, perquè algunes de les seves realitzacions, com l’estació de Belper, construïda el 1840 a la línia Derby – Chesterfield constitueixen un dels millors exemples d’estació georgiana d’Anglaterra.

I el més interessant és la semblança entre estacions com la de Belper i la de Sant Feliu de Llobregat. No és difícil imaginar que en de Bergue va seguir els corrents del moment i que molt possiblement s’inspirà de les realitzacions d’en Thompson i d’altres arquitectes. Es van arribar a conèixer els dos homes? El cert és que en de Bergue no va ignorar els treballs d’en Thompson.

L’estació de Sant Feliu de Llobregat, tot i les modificacions que ha patit a llarg de la seva història, conserva molts elements d’origen. La distribució en tres cossos, un central i dos altres laterals, la façana, amb les seves portes i finestres típicament georgianes. Si bé no compta amb un frontispici en forma de temple romà (com és el cas de l’estació de Molins de Rei) i es de dimensions més reduïdes, estem davant d’un model únic de l’arquitectura ferroviària al continent. En efecte les altres estacions de la línia Martorell - Molins de Rei es van construir amb els red-bricks o maons, típics de la construcció victoriana o neo-gòtica que va ser la que va reemplaçar l’estil georgià.

Els impulsors del ferrocarril Barcelona –Molins de Rei- Martorell (recordem que gairebé tots eren catalans) però, no van estalviar esforços per dotar la secció Barcelona – Molins d’uns magnífics edificis i d’unes modernes infraestructures, aconseguint posar la línia a l’alçada de les millors realitzacions ferroviàries de l’època i no vaig gens desencaminat quan afirmo que l’any 1854, la nostra línia era la millor d’Espanya i una de les millors d’Europa.

Es per això que considero necessari preservar l’edifici de l’estació de St Feliu de Llobregat ja que constitueix un dels pocs exemples existents a Europa d’arquitectura ferroviària d’estil georgià del segle XIX. El seu enderrocament seria una pèrdua terrible, ja que tot i que “només té 150 anys” d’antiguitat, constitueix un exemple únic que hem de preservar per les futures generacions.

Personalment, confio que no s’arribi a fer el soterrament i que es cerquin solucions més senzilles pel tema del pas a nivell. Tanmateix, confio que si finalment es fes el soterrament de la línia, l’edifici de l’estació es mantingui amb les seves funcions d’estació (com s’ha fet a Terrassa), mantenint igualment la seva cafeteria, lligada a la història de la ciutat des dels anys 30 i a la vegada aculli el futur tramvia que ha d’arribar a St. Feliu de Llobregat.

Tenim el deure de no perdre aquest edifici que forma part del patrimoni arquitectònic de St. Feliu de Llobregat, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Carles Urkiola i Casas
Professor i historiador del Transport

dimecres, 23 de juny de 2010

Carta d'adhesió Associació per a la Promoció del Transport Públic


L'estació de Sant Feliu és un patrimoni històric indiscutible

Els edificis de viatgers de les estacions de Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei són les peces d'arquitectura ferroviària més antigues d'Espanya. Inaugurades el 1854 porten més de 156 anys de servei al ciutadà.

No massa santfeliuencs i santfeliuenques coneixen aquest important patrimoni, ni molt menys que avui estigui en perill d'enderroc. Tot i que el tram entre Barcelona i Molins de Rei no és la primera línia ferroviària de Catalunya, té la sort d'albergar els tres testimonis arquitectònics més antics dels inicis del ferrocarril al nostre país, amb permís de la boca nord del túnel de Montgat, a la línia Barcelona-Mataró. Són característiques la seva única planta baixa, la seva modèstia i els seus detalls ornamentals, trets característics de les primeres estacions de ferrocarril. Els tres edificis esmentats són models singulars, construïts únicament per a aquests emplaçaments i per aquesta línia. Els edificis anteriors als esmentats foren enderrocats en favor de construccions unificades de les grans companyies de ferrocarril de finals del segle XIX i principis del segle XX, com eren MZA i Norte. És el cas de l'estació de Sant Joan Despí, o de les estacions del Barcelona-Mataró, que responen a models arquitectònics unificats de MZA, de Renfe, si no de tipologia contemporània.

Sant Feliu s'ha forjat com a ciutat metropolitana gràcies al ferrocarril. El seu edifici de viatgers és una de les peces d'arquitectura civil més històriques i representatives de la ciutat, i el seu enderroc seria una gran pèrdua tant pels veïns i veïnes de Sant Feliu com pel patrimoni històric, industrial i ferroviari del país.

Des de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) encoratgem les institucions a fer compatible el projecte de soterrament del ferrocarril amb la preservació del patrimoni històric ferroviari, prenent com a model les actuacions dutes a terme a Sabadell i Terrassa. El transport públic forma part de la nostra història, del nostre urbanisme i de la nostra manera d'entendre les relacions entre municipis a l'àrea metropolitana. Per tant, ens adherim a la campanya “Salvem l'Estació de tren de Sant Feliu de Llobregat”.

Ricard Riol Jurado
President de PTP

dimarts, 22 de juny de 2010

Carta d'adhesió Associació d’Amics del Tren de l’Alt Penedès


Des de la creació de l’Associació d’Amics del Tren de l’Alt Penedès, un dels principals objectius de la nostra Associació va ser la de la preservació del patrimoni ferroviari.

Per a nosaltres les estacions són quelcom més que un lloc on pujar o baixar dels trens. Les estacions són història, arquitectura, records, vivències, etc.
A La Granada estem molt orgullosos de la nostra estació i els Amics del Tren hem fet durant molts anys còmplices a tot el poble d’aquest sentiment.
Amb exposicions, xerrades o participació en publicacions em aconseguit que tothom conegui millor la seva estació, La Granada.

Amb aquestes línies, els Amics del Tren de l’Alt Penedès volem donar tot el nostre suport a la Campanya Salvem l’Estació de Sant Feliu de Llobregat, encoratjant-vos a lluitar per la preservació d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, tant per la seva originalitat arquitectònica, que el fan únic a tota la xarxa ferroviària, com pel que representa per als ciutadans de Sant Feliu.

La Granada a 22 de juny de 2010

Lluís Miquel Tuells Moreno
President

dilluns, 21 de juny de 2010

Patrimoni, ciutat i alguna cosa més

Si ets dels que et preguntes perquè cal conservar l’Estació de Sant Feliu, si ets dels que penses que no val la pena conservar-la, o si a hores d’ara encara estàs indecís; a tots i totes us adreço aquest escrit perquè junts fem una reflexió sobre el que significa el patrimoni històric i el valor o no de conservar-lo.

Abans d’escriure aquestes línies he buscat al ‘google’ altres processos on la ciutadania i les administracions han mantingut diferències pel que fa a la necessitat de conservar o eliminar elements susceptibles d’entendre's com a patrimoni arquitectònic. Si feu el mateix exercici us trobareu amb una llarga llista de plataformes i mobilitzacions arreu del nostre país en defensa d’algun element a considerar patrimoni. Aquest allau de plataformes o bé significa que els ciutadans i ciutadanes no tenim criteri alhora de valorar aquells elements que volem conservar per a les generacions futures, o bé emfatitza la falta d’un criteri coherent en la conservació dels bens catalogats com a patrimoni. Si bé es cert que a vegades hi ha col·laboració entre les administracions púbiques i les associacions de ciutadans i ciutadanes en d’altres ocasions es genera conflicte fruït de sensibilitats, finalitats o interessos divergents entre la ciutadania i els responsables de representar-la.

La història recent ens suggereix que Sant Feliu no és una ciutat curosa amb el seu llegat cultural i arquitectònic. Durant els anys cinquanta i seixanta es destruïren edificis d’interès històric com la Torre Blanca i la torre modernista dels Dimonis amb els que hem perdut parts importants del patrimoni local. La més sonada l’any 1965 quan es va enderrocar la torre de la Presó o torre de la Guarda dels Senyors de Sant Feliu per construir-hi pisos. Amb la pèrdua de la torre medieval la ciutat va perdre l’edifici més emblemàtic del patrimoni arquitectònic local. Més recentment la falta d’interès dels hereus dels Marquesos de Monistrol va portar les conegudes ‘casetes de Torreblanca’ a una situació de deteriorament que va fer insostenible la seva rehabilitació fins que van ser derruïdes.

Avui estem davant d’un altre atropellament al patrimoni local. Durant anys s’ha parlat del soterrament de les vies del tren com el repte més important que tenia la nostra ciutat però ningú s’ha preocupat de la destinació de l’Estació. El govern de la ciutat perquè no els hi preocupa i la ciutadania perquè per desconeixement no hem imaginat que l’Estació no tenia cabuda en les ments dels autors del projecte.

L’arribada el ferrocarril va suposar el creixement i la transformació del poble de Sant Feliu. Nous carrers i nous veïns vinguts d’altres poblacions van transformar el teixit social principalment agrícola en una incipient indústria. La transformació de la ciutat no s’entendria sense l’edifici de l’Estació del tren que dóna sentit històric a la configuració de la ciutat. No és per casualitat que l’edifici de l’Estació figuri com a punt de partida de la ruta de Patrimoni Modernista de Sant Feliu.

El patrimoni és un llegat que ens arriba dels qui ens han precedit i que tenim la responsabilitat de preservar per a les generacions futures. L’Estació no només té un passat, sinó que també té un present. Ha estat i continua sent el principal eix de comunicació amb Barcelona i la Comarca, on diàriament milers de ciutadans i ciutadanes pugen o baixen d’un tren, que juntament amb una situació estratègica al bell mig del poble fan que l’Estació s’hagi convertit en el centre neuràlgic de la ciutat. Generacions de santfeliuencs i santfeliuenques al llarg de les seves vides han passat per l’Estació i entre les seves parets s’han viscut històries de tota mena: retrobaments, adéus, enamoraments, punt de partida o arribada de nous projectes l’Estació és sens dubte un element dinamitzador de la vida social de la ciutat, punt de referència i un espai de trobada per a grups, entitats i per tots i totes les persones que vivim a Sant Feliu i també els que no hi viuen.

L’Estació ha de continuar sent punt de referència de la ciutat com a eix dinamitzador de la vida social i símbol d’arrelament i sentiment de pertinença a la ciutat que a més dóna nom a la plaça que la presideix.

bloc d'en Jaume Solé >>

divendres, 18 de juny de 2010

Carta d'adhesió Amics dels Museus i del Patrimoni d'Esplugues de Llobregat


Benvolguts amics,

En nom de la Junta d’AMPEL (Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat) ens adherim al Manifest per a la salvaguarda de l’Estació de tren de Sant Feliu de Llobregat, ja que considerem que és un bé patrimonial molt important i que té una significació per a tota la comarca del Llobregat. Creiem que s’hauria de procedir a la seva rehabilitació i que s’hauria d’incloure i respectar en la nova planificació urbana que pot representar el soterrament de les vies del tren.

L’acord d’adhesió va ser pres en la darrera Junta celebrada el 15 de juny d’enguany i així consta a l’Acta de l’entitat.

Rebeu una salutació molt cordial.

Esplugues de Llobregat, 18 de juny de 2010

Mercè Vidal (Presidenta d’AMPEL)
Lluís Latorre (Secretari d’AMPEL)

Mercè Vidal. Adhesió a la campanya “Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu”

Amics/amigues,

Vull manifestar com a ciutadana i com historiadora de l’art la importància de preservar en les noves planificacions urbanes de Sant Feliu: l’Estació del tren; ja que constitueix un bé patrimonial indiscutible.

Tal com s’afirma en el Manifest és un dels elements que ens parla de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar la ciutat, passant d’ésser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per emprendre la transformació del seu paisatge urbà convertint-se, quan Sant Feliu abordà l’elaboració del seu Pla d’Eixample, en el punt neuràlgic.

La tipologia arquitectònica que caracteritza i caracteritzava moltes de les estacions de tren de la nostra geografia i que han perviscut al llarg de gairebé dos segles va fer que fossin unes “fites emblemàtiques” del pas cap al món modern i de progrés. A través del seu disseny, propi de mitjans del segle XIX, de trets molt simples i vinculat a un cert estil entre acadèmic i eclèctic, es donava una gran racionalitat constructiva que permetia l’ús al qual es destinava així com la posssibilitat de futures intervencions polivalents, dins una societat en transformació.

L’Estació del tren de Sant Feliu per la seva significació històrica, social i arquitectònica va ser presa com el punt d’arrencada de l’Itinerari Modernista que ens permet copsar ja siguin d’altres elements arquitectònics que han perviscut al llarg del temps, com entendre la conformació urbana en la qual van ser inserits aquests edificis modernistes.

No atendre a la demanda de preservar l’Estació del tren pot constituir un atemptat patrimonial important i a la vegada actuar en detriment de la memòria històrica que l’edifici conté. Perdre aquest bé patrimonial seria un error que tots haurem de lamentar.

Rebeu una salutació cordial i contribuim a salvar-la!

Cordialment

Dra. Mercè Vidal i Jansà
Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona

divendres, 11 de juny de 2010

Premsa: Creada una plataforma para conservar la histórica estación de Sant Feliu de Llobregat

El proyecto de soterramiento del ferrocarril en el municipio barcelonés de Sant Feliu de Llobregat prevé el derribo de la histórica estación, que junto con las de Molins de Rey y Cornellá, es la más antigua de las que se conservan en España. Ante la posibilidad de perder este edificio representativo de la memoria histórica y del patrimonio ferroviario español, un grupo de personas ha iniciado una campaña para salvarlo.

Bajo el lema “Salvemos la estación de tren de Sant Feliu” se han unido un grupo de personas que pretenden frenar el derribo de la histórica estación, previsto en el proyecto de soterramiento de las vías del ferrocarril en la localidad barcelonesa. En el lugar donde actualmente está la plaza de la estación, a la entrada del parque Nadal está prevista la construcción de un edificio de catorce plantas.

La plataforma considera que la estación forma parte de la historia, la cultura y el patrimonio de la ciudad y no sólo reclaman al alcalde del municipio que frene su derribo, sino que se rehabilite el edificio para que recupere su aspecto original.

La campaña se ha iniciado en Facebook con la creación de este grupo –“Salvem l´estació del tren de Sant Feliu”-, al que en los primeros quince días ya se han adherido 1.100 sanfeliuenses.

Desde esta plataforma se pide el apoyo de los ciudadanos, entidades, asociaciones culturales, etc, para que se adhieran a esta campaña para preservar el patrimonio histórico de la ciudad y para que el Ayuntamiento reconsidere el derribo de esta joya arquitectónica de incalculable valor.

Las entidades que se quieran adherir pueden hacerlo enviando un correo electrónico a mesfemmessantfeliu@gmail.com, indicando en el asunto “Adhesión a la campaña Salvemos la estación de tren de Santa Feliu”.

Via Líbre. La revista del ferrocarril >>

dimarts, 1 de juny de 2010

Carta d'adhesió Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona


L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL FERROCARRIL DE BARCELONA, dona el seu suport a la iniciativa pe salvar el Patrimoni Històric Industrial Ferroviari que representa l’actual estació de tren de Sant Feliu de Llobregat.

Aquesta estació, de 156 anys d’història es una de les tres darreres construccions inicials de la línia que quedem dempeus i es d’una arquitectura que la fa única en el seu gènere.

Es per això que demanen, a qui correspongui, que es faci la declaració urgent de protecció per aquest edifici i, fet el soterrament de les vies, quedi dignificada en el seu entorn com a element arquitectònic irrepetible.


Barcelona, 28 de Maig de 2010

Josep FERRER I CORCHUELO
President de l’entitat