Amics/amigues,
Vull manifestar com a ciutadana i com historiadora de l’art la importància de preservar en les noves planificacions urbanes de Sant Feliu: l’Estació del tren; ja que constitueix un bé patrimonial indiscutible.
Tal com s’afirma en el Manifest és un dels elements que ens parla de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar la ciutat, passant d’ésser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per emprendre la transformació del seu paisatge urbà convertint-se, quan Sant Feliu abordà l’elaboració del seu Pla d’Eixample, en el punt neuràlgic.
La tipologia arquitectònica que caracteritza i caracteritzava moltes de les estacions de tren de la nostra geografia i que han perviscut al llarg de gairebé dos segles va fer que fossin unes “fites emblemàtiques” del pas cap al món modern i de progrés. A través del seu disseny, propi de mitjans del segle XIX, de trets molt simples i vinculat a un cert estil entre acadèmic i eclèctic, es donava una gran racionalitat constructiva que permetia l’ús al qual es destinava així com la posssibilitat de futures intervencions polivalents, dins una societat en transformació.
L’Estació del tren de Sant Feliu per la seva significació històrica, social i arquitectònica va ser presa com el punt d’arrencada de l’Itinerari Modernista que ens permet copsar ja siguin d’altres elements arquitectònics que han perviscut al llarg del temps, com entendre la conformació urbana en la qual van ser inserits aquests edificis modernistes.
No atendre a la demanda de preservar l’Estació del tren pot constituir un atemptat patrimonial important i a la vegada actuar en detriment de la memòria històrica que l’edifici conté. Perdre aquest bé patrimonial seria un error que tots haurem de lamentar.
Rebeu una salutació cordial i contribuim a salvar-la!
Cordialment
Dra. Mercè Vidal i Jansà
Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
Vull manifestar com a ciutadana i com historiadora de l’art la importància de preservar en les noves planificacions urbanes de Sant Feliu: l’Estació del tren; ja que constitueix un bé patrimonial indiscutible.
Tal com s’afirma en el Manifest és un dels elements que ens parla de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar la ciutat, passant d’ésser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per emprendre la transformació del seu paisatge urbà convertint-se, quan Sant Feliu abordà l’elaboració del seu Pla d’Eixample, en el punt neuràlgic.
La tipologia arquitectònica que caracteritza i caracteritzava moltes de les estacions de tren de la nostra geografia i que han perviscut al llarg de gairebé dos segles va fer que fossin unes “fites emblemàtiques” del pas cap al món modern i de progrés. A través del seu disseny, propi de mitjans del segle XIX, de trets molt simples i vinculat a un cert estil entre acadèmic i eclèctic, es donava una gran racionalitat constructiva que permetia l’ús al qual es destinava així com la posssibilitat de futures intervencions polivalents, dins una societat en transformació.
L’Estació del tren de Sant Feliu per la seva significació històrica, social i arquitectònica va ser presa com el punt d’arrencada de l’Itinerari Modernista que ens permet copsar ja siguin d’altres elements arquitectònics que han perviscut al llarg del temps, com entendre la conformació urbana en la qual van ser inserits aquests edificis modernistes.
No atendre a la demanda de preservar l’Estació del tren pot constituir un atemptat patrimonial important i a la vegada actuar en detriment de la memòria històrica que l’edifici conté. Perdre aquest bé patrimonial seria un error que tots haurem de lamentar.
Rebeu una salutació cordial i contribuim a salvar-la!
Cordialment
Dra. Mercè Vidal i Jansà
Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona