L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

divendres, 18 de juny de 2010

Mercè Vidal. Adhesió a la campanya “Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu”

Amics/amigues,

Vull manifestar com a ciutadana i com historiadora de l’art la importància de preservar en les noves planificacions urbanes de Sant Feliu: l’Estació del tren; ja que constitueix un bé patrimonial indiscutible.

Tal com s’afirma en el Manifest és un dels elements que ens parla de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar la ciutat, passant d’ésser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per emprendre la transformació del seu paisatge urbà convertint-se, quan Sant Feliu abordà l’elaboració del seu Pla d’Eixample, en el punt neuràlgic.

La tipologia arquitectònica que caracteritza i caracteritzava moltes de les estacions de tren de la nostra geografia i que han perviscut al llarg de gairebé dos segles va fer que fossin unes “fites emblemàtiques” del pas cap al món modern i de progrés. A través del seu disseny, propi de mitjans del segle XIX, de trets molt simples i vinculat a un cert estil entre acadèmic i eclèctic, es donava una gran racionalitat constructiva que permetia l’ús al qual es destinava així com la posssibilitat de futures intervencions polivalents, dins una societat en transformació.

L’Estació del tren de Sant Feliu per la seva significació històrica, social i arquitectònica va ser presa com el punt d’arrencada de l’Itinerari Modernista que ens permet copsar ja siguin d’altres elements arquitectònics que han perviscut al llarg del temps, com entendre la conformació urbana en la qual van ser inserits aquests edificis modernistes.

No atendre a la demanda de preservar l’Estació del tren pot constituir un atemptat patrimonial important i a la vegada actuar en detriment de la memòria històrica que l’edifici conté. Perdre aquest bé patrimonial seria un error que tots haurem de lamentar.

Rebeu una salutació cordial i contribuim a salvar-la!

Cordialment

Dra. Mercè Vidal i Jansà
Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona