L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dijous, 8 de juliol de 2010

Escrit Rafael Alcaide d'adhesió a la campanya "Salvem l'estació del ferrocarril de Sant Feliu"

Actualment, el tren s'ha tornat a posar de moda. Tothom parla del tren, tothom diu la seva i més concretament la gent parla de l'alta velocitat, de com el tren ha de creuar Barcelona, de si ho ha de fer per un o altre carrer, de si cal salvaguardar la integritat d'alguns edificis...

Tanmateix, un dels símbols més extraordinaris del ferrocarril del passat, és a dir aquell ferrocarril que unia els pobles, les persones i les famílies, un dels símbols que s'han pogut conservar com l'estació de tren de Sant Feliu de Llobregat, sembla ser que no mereix que es respecti la seva integritat i, per tant, ha d'anar a terra.

Quan el ferrocarril va arribar a Sant Feliu l'any 1854, també va arribar de manera definitiva el progrés. L'antiga vila va créixer física, demogràfica i econòmicament a partir del nou nucli de l'estació, posant-se una vegada més de manifest, la transcendència de l'arribada del ferrocarril i els canvis que aquesta arribada va produir en el conjunt dels sistemes de transport col•lectiu i les comunicacions amb altres poblacions com Barcelona i la seva rodalia.

Aquest creixement de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat als voltants de l'estació de ferrocarril i la mateixa estació, com a centre neuràlgic de les noves activitats socioeconòmiques que es varen anar generant amb el pas del temps, formen part inseparable de la història de la vila. Per altra banda, no tant sols s'han convertit en part de la memòria visual quotidiana dels habitants de la població; també s'han transformat, com és el cas de l'estació, en un patrimoni ferroviari històric i artístic de primera magnitud, certament irrepetible.

Un patrimoni que cal preservar de la millor manera possible: donant-li un ús públic en el futur. Només d’aquesta manera es podràn explicar als ciutadans i, especialment, a les properes generacions, alguns aspectes històrics tan importants com la influència de l’arribada del ferrocarril en el posterior desenvolupament social, industrial, econòmic i cultural de la ciutat.

Salvem l’estació!

Rafael Alcaide González
Geògraf. Especialista en transports i xarxes ferroviàries

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada