L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Ferran Armengol. Qui protegeix el patrimoni històric ferroviari?

No puc afegir res més a allò que diverses persones expertes ja han manifestat en aquest fòrum sobre el valor històric i arquitectònic de l’estació de Sant Feliu de Llobregat. M’agradaria,tanmateix, i si voleu per “deformació professional”, considerar aquest tema des del punt de vista jurídic. I això ens condueix necessàriament a fer-nos una pregunta : està prou protegit el patrimoni històric ferroviari en el nostre país?.

La resposta hauria de ser afirmativa, almenys a primera vista, tenint en compte l’existència d’una legislació sobre patrimoni històric i considerant les actuacions dutes a terme des dels poders públics i en particular, les empreses ferroviàries. Però, si aprofundim una mica més,veurem que el marc jurídic i administratiu de la protecció dels elements que integren el patrimoni històric ferroviari –material mòbil i immobles- resulta insuficient per a garantir que aquesta protecció sigui efectiva, és a dir, que permeti identificar aquells elements patrimonials vinculats al ferrocarril que són dignes de protecció i adoptar les mesures necessàries per protegir-los de la seva destrucció i posar-los a disposició de la comunitat per a finalitats culturals i educatives. Com a mostra, els nombrosos casos als quals, per desgràcia, valuosos elements històrics del patrimoni ferroviari han acabat sota la piqueta o a la ferralla.

En el meu entendre, les insuficiències de la protecció del patrimoni ferroviari deriven de dos problemes fonamentals, un problema de valorització i un problema de gestió. És a dir, com determinar el valor històric d’una peça determinada i com –i per qui- adoptar les mesures necessàries per a la seva protecció. En ambdós casos, la resposta de la legislació vigent és insuficient : les lleis de patrimoni històric –tant l’estatal com la catalana- no reconeixen una categoria explícita de “patrimoni històric industrial” i , d’altra banda, carreguen exclusivament en el propietari dels béns la responsabilitat de llur manteniment.

En no tenir un reconeixement específic, els béns del patrimoni històric ferroviari no gaudeixen de la protecció que es dispensa a altres béns de caràcter històric. Així s’explica que , mentre que a Terrassa s’ha modificat el traçat de la prolongació dels FGC per a protegir un jaciment arqueològic romà, a Montmeló s’ha enderrocat ,sense més contemplacions, un pont sobre les vies construït el 1854. Evidentment, no volem entrar a comparar el valor de les restes romanes de Terrassa amb el pont de Montmeló , però sí posar de relleu la desprotecció dels béns que integren el patrimoni històric industrial. Tant és així que, en més d’una ocasió, només la pressió des de la societat civil ha fet possible evitar unes pèrdues irreparables.

El problema de la valorització és, potser, el més rellevant, però no es pot menystenir el problema de la gestió : el fet de responsabilitzar del manteniment del patrimoni històric ferroviari a les mateixes empreses de ferrocarrils –que tenen altres objectius- opera també en contra de l’eficàcia d’aquest manteniment, que quedarà sempre supeditat a les necessitats del servei que presta l’empresa. D’aquestes empreses han sorgit ja iniciatives en la direcció correcta, com la creació de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols o la Fundació TMB, entitats que, de tota manera, no deixen d’estar subjectes a les prioritats tècniques i polítiques de les mateixes companyies explotadores.

La solució a aquests problemes requereix, en la meva opinió, actuar en diversos fronts . Cal modificar la legislació sobre patrimoni històric per tal de recollir la protecció del patrimoni històric industrial en tota la seva extensió, però això no és suficient. És necessari conèixer de quins béns es disposa i quin valor tenen ; promoure llur conservació en condicions que en facin possible el lliure accés a la comunitat. I, no menys important, intensificar la participació de persones i entitats interessades en la tramitació dels projectes que puguin afectar aquests béns. Totes aquestes actuacions permetran, a curt o mig termini, assolir la garantia de protecció que requereixen els béns del nostre patrimoni històric ferroviari.


Barcelona, setembre de 2010

Ferran Armengol Ferrer
Advocat i historiador

dijous, 23 de setembre de 2010

Adhesió de la Federació Catalana d’Amics dels Museus al Manifest en defensa de l’Estació del Tren

La FEDERACIÓ CATALANA D’AMICS DELS MUSEUS, dona el seu suport a la iniciativa per salvar el Patrimoni Històric Industrial Ferroviari que representa l’actual estació del tren de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta estació, de 156 anys d’història és una de les tres darreres construccions inicials de la línia que quedem dempeus i es d’una arquitectura que la fa única en el seu gènere.

Es per això que demanem, a qui correspongui, que es faci la declaració urgent de protecció per aquest edifici i, fet el soterrament de les vies, quedi dignificada en el seu entorn com a element arquitectònic irrepetible.


Barcelona, 16 de setembre de 2010

Fausto Serra de Dalmases
President de la Federació

dilluns, 20 de setembre de 2010

Escrit d'adhesió Rafael Salvador a la campanya "Salvem l'Estació del ferrocarril de Sant Feliu"

Un dels aspectes que més em crida l'atenció sempre que viatjo per Europa és la cura en la preservació el patrimoni arquitectònic ferroviari heretat. Les raons no sé si són estrictament culturals (que també) o d'altra índole, però el cas es que les transformacions polític econòmiques del nostre país en els últims 30 anys han comportat en molts casos un menyspreu per l'antic, fruit d'una modernitat mal entesa o d'unes polítiques necessitades de nous aparadors, basades en la majoria d'ocasions en el curt termini.

En el tram de ferrocarril comprès entre les estacions de Barcelona i Martorell, de l'actual línia Tarragona a Barcelona i França, es concentren les tres estacions originals en servei més antigues de la xarxa ferroviària d'ample ibèric de la península. És cert que existeix alguna edificació anterior, com és el cas de l'estació del Grau de València, inaugurada en 1852, però fa temps que va deixar de realitzar la funció per a la qual va ser construïda.

Inaugurades totes elles en 1854, encara que el seu interior ha sofert successives modificacions, el seu aspecte exterior roman inalterat des de llavors. Corresponen al primer tram de la línia, inaugurat el 14 de novembre de 1854, que enllaçava la ciutat de Barcelona amb la població de Molins de Rei. Si bé és cert que tant de la primitiva estació de Barcelona, origen de la línia i emplaçada en l'actual Plaça de Catalunya, no queden vestigis, i que l'estació de Sants, la segona en aquest cas, ha estat reconstruïda en tres ocasions, queden no obstant això en peus les originals de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. L'estació de Sant Joan d’Espí, no correspon però a aquesta primera època, ja que es va construir el 1891, substituint al primitiu edifici provisional.

A diferència del que succeiria amb les estacions secundàries aixecades per MZA des de finals del XIX, que repeteixen models molt similars per reduir costos, aquestes primitives estacions tenen cadascuna d'elles una empremta diferenciada, a pesar de la seva similitud estilística. Totes elles denoten una herència neoclàssica amb elements italianizants.

El creixement de les ciutats i la subsegüent colmatació d'espais, l'aparició de l’electrificació i les línies de contacte i l'elevació d'andanes els hi ha restat d'alguna manera part d'aquella monumentalitat primigènia que a mitjan XIX hagueren de tenir. Encara així, són exemples supervivents d'aquells primers models únics d'estacions. Esperem que les preses d'alguns nostres representants polítics o les mal enteses necessitats de la modernitat no acabin amb aquells primers exemples d'arquitectura ferroviària encara viva.


Rafael Salvador
Historiador i politòleg
Responsable del departament de documentació del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú

divendres, 17 de setembre de 2010

Més adhesions a la campanya "Salvem l'Estació de Sant Feliu"

  • Cercle Històric Miquel Biada [web]


  • Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) [web]
    Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans


  • Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) [web]
    Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans
  • Reclamen la conservació de l'estació de tren a Sant Feliu

    Una plataforma ciutadana vol que es mantingui l'edifici històric, afectat pel cobriment de les vies

    L'Ajuntament afirma que el projecte està tancat i que qualsevol canvi suposaria un retard

    Una plataforma ciutadana de Sant Feliu de Llobregat demana que es faci un estudi per avaluar si, tot i el cobriment de les vies del tren, es pot conservar l'edifici de l'estació. El projecte actual inclou l'enderroc de l'immoble. Segons Jaume Solé, un dels promotors de la plataforma, l'edifici és “un signe d'identitat” de la ciutat que, com també recull la plataforma en el seu manifest, s'hauria d'incloure al catàleg del patrimoni local i ser declarat bé cultural d'interès local pel seu valor històric i perquè és part del patrimoni ferroviari de Catalunya i l'Estat. Per últim, la plataforma reclama que, un cop fet el cobriment de les vies, l'estació recuperi el seu aspecte original per donar-li un ús ciutadà. Solé, també regidor d'ICV, assegura que “en cap cas” són contraris al projecte de cobriment de les vies. La plataforma, que s'ha creat aquest any, va iniciar la campanya Salvem l'estació de Sant Feliu de Llobregat a través del Facebook. Segons Solé, ara hi ha més de 1.200 persones adherides. També han obtingut el suport de diferents entitats del món del ferrocarril, d'experts del món acadèmic i d'entitats del poble. Tenen previst plantejar la campanya al ple del consistori abans de finals d'any.

    L'alcalde de Sant Feliu, Juan Antonio Vázquez, recorda que el projecte de cobriment de l'estació és fruit de quatre anys de treballs tècnics i proposa la creació d'una estació subterrània. Assegura, a més, que no és viable mantenir l'edifici perquè el traçat de les vies passa per sota. Vázquez defensa la importància del projecte de l'obra per a la ciutat i afirma que qualsevol canvi suposaria un retard en unes obres que la població reclama des de fa tres dècades. Pel que fa a la importància de l'edifici, el batlle afirma que “no té cap interès arquitectònic”, ja que a la dècada dels vuitanta ja va quedar fora del catàleg d'edificis històrics de la ciutat.

    Sandra Pérez - El Punt

    El Punt >>

    dimecres, 15 de setembre de 2010

    La Cambra de comerç de Barcelona s’adhereix al Manifest en defensa de l’Estació del Tren

    Des de la Delegació al Baix Llobregat de la Cambra de comerç de Barcelona compartim la preocupació per la conservació del patrimoni arquitectònic i la memòria històrica del ferrocarril.

    Per aquest motiu, en relació a la possible afectació a l’estació de Sant Feliu de Llobregat en el curs de les obres de soterrament de les vies en aquesta ciutat, recolzem que s’impulsi un procés per avaluar la viabilitat tècnica de preservar l’actual edifici de l’estació i per desenvolupar-ne un veritable pla d’usos.

    Carles Guilera i Poch
    President del consell de la Delegació de la Cambra
    de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat

    Sant Feliu, 23 de juliol de 2010

    dilluns, 13 de setembre de 2010

    El Cercle Històric Miquel Biada s’adhereix al Manifest en defensa de l’Estació del Tren


    El Cercle Històric Miquel Biada, s'adhereix a la campanya per a la conservació de l'estació de Sant Feliu com una peça insustituïble del patrimoni arquitectònic.

    El Cercle promou la investigació i la difusió de la història del primer ferrocarril Barcelona-Mataró amb la finalitat de recuperar la memòria històrica de tots aquells que van iniciar el desenvolupament de la xarxa ferroviària.

    dijous, 2 de setembre de 2010

    Continuem rebent nous suports institucionals i d'entitats del ferrocarril al Manifest en defensa de l’Estació del Tren


  • Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya [web]


  • Museu de la Tècnica de Manresa [web]


  • Club d’Amics del Ferrocarril de Cornellà


  • Amics del Ferrocarril de Martorell [web]
    [adhesió]


  • Compañía General de Ferrocarriles Turísticos S.A.


  • Fundació FERROCAIB [web]
    [adhesió]

    Fundació per a la Preservació, Estudi i Recuperació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de les Illes Balears.