L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Salvem l´Estació

La veritat és que sembla exagerat l’ús del verb “salvar” quan es tracta d’una cosa que has vist inamovible tota la vida i que llevat d’algunes capes de pintura de tant en tant, ha estat sempre igual, fent sempre el seu silenciós i imperceptible servei de porta d’entrada i de sortida de la ciutat. Parlo de l’estació i de la iniciativa ciutadana “Salvem l´Estació de Sant Feliu de Llobregat” que des de fa uns mesos rutla per Sant Feliu.

Per a mi l’estació ha estat sempre un punt de trobada: on quedem? a la plaça de l’estació!, i ens trobàvem de matinada a fer xerrameca a les escales, fins que el cap de l’estació (ara jo no hi viu) sortia malcarat a fer-nos fora perquè el nostre guirigall juvenil no el deixava dormir.

També era, és, el punt de sortida i de retorn de molts viatges, curts alguns i llargs d’altres, quan eren, són, la primera passa que et porta a l’aeroport a prendre un vol transatlàntic. I era, és, el punt de comiat i trobada d’amors i afectes, alguns amb l’anhel del proper retrobament i d’altres i amb l’emoció de l’abraçada renovada. I uns cops ets tu qui te’n vas i d’altres ets tu qui esperes.

I ara sembla que l’especulació implacable, armada amb la piqueta i l’excusa urbanística poc convincent, vol aterrar-la per fer-hi un bloc d’habitatges innecessaris en una ciutat on, si d’alguna cosa anem sobrats, és d’habitatges. I si amb el soterrament deixarà de fer servei com estació, al menys que continuï molts anys fent servei com a depositari dels records i emocions de les futures generacions de santfeliuencs.

Així que convé cridar ben fort: Salvem l´Estació de Sant Feliu de Llobregat!

bloc La Mongetera >>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada