L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dijous, 16 de desembre de 2010

PSC i un alcalde que plega dijous condemnen a l’enderroc l'estació de Sant Feliu al Congrés

L’alcalde de Sant Feliu, ahir, a punt de dimitir del càrrec, ens va fer arribar per escrit la demanda, a Esquerra, que retirem del debat d’avui una iniciativa republicana a la Comissió de Foment. Quina? La demanda que el govern espanyol faci un estudi (tres mesos de temps) per avaluar la possibilitat i la manera de salvar l’estació de la Renfe, fent compatible edifici i projecte de soterrament de les vies.

Però al senyor Vázquez, el batlle, ja li està bé que desaparegui un edifici de l’any 1855 (la línia Barcelona-Molins de Rei es va posar en funcionament aquell any i fou la tercera a construir-se a Catalunya i la primera del país de doble via). Aquesta estació, és, avui dia, la segona més antiga de l’Estat espanyol després de la de Cornellà de Llobregat (per cert, salvada fa uns anys arran d’una campanya popular per evitar-ne la desnaturalització i la seva inclusió en un Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic, d’igual manera com actuaren altres pobles veïns de la mateixa línia com Sant Joan Despí i Molins de Rei).

Pel seu valor històric, arquitectònic, social, i tenint en compte la seva antiguitat i singularitat, resulta difícil de pair que una excavadora acabi fent la feina sense ni tan sols haver intentat salvaguardar-la. Costa entendre que encara hi hagi governs municipals que governin de forma tan anòmala i tan distinta a com han actuat altres ajuntaments en favor de frenar processos de pèrdua de la identitat del territori tan característics d'altres èpoques. Els veïns, tanmateix, s’han organitzat en una Plataforma, que ha rebut moltes adhesions d’arreu de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol, per demanar (només!) que s’estudiï la viabilitat tècnica de mantenir l’estació en el projecte de soterrament de les vies del tren a fi i efecte que, una vegada protegida, se’n pugui recuperar l’aspecte original en favor de la generació de referents i valors col·lectius.

Tot just fa uns anys, en el 2004, amb una gran participació ciutadana, es va celebrar el 150è aniversari de la línia, però no n’hi ha hagut prou perquè el govern de la ciutat intentés de protegir-la.

Fa anys i panys que la ciutat reclama el soterrament de les vies. Ni els governs espanyols del PP ni els del PSOE hi han destinat recursos. Arran de la presentació d'esmenes d'Esquerra i d'IVC, anys enrere, partides per endegar l'elaboració del projecte. Però d'aquí no s'ha passat, l'execució no ha tirat endavant. Ni de bon tros. N'és prova que, enguany, en el debat dels pressupostos per a l'any vinent, no solament no s'han aprovat noves demandes d'Esquerra quant a recursos a invertir en el soterrament, sinó que la partida de l'any passat ha caigut per al 2011. De diners, doncs, per al soterrament, no n'hi ha cap de consignat. Cap! Val a dir que el mateix secretari d’Estat, senyor Morlán, ens ho reconegué i justificà quan fa unes setmanes en la compareixença de presentació dels Projecte de llei de pressupostos per al 2011 se li preguntà per part d’aquest diputat el perquè ja no figurava la partida de Sant Feliu.

En conseqüència, la demanda de fer l’estudi ara s’escau, de totes totes. Ara, més que mai, per contemplar com pot encaixar-se la reclamació del manteniment de l’edifici amb el projecte de soterrament.

Però, desgraciadament, hi ha qui encara no se n’ha volgut adonar de l'oportunitat que se'ns obre. L'alcalde Vázquez plega, però deixarà l'empremta d'unes maneres de fer sortosament superades gairebé a tot arreu. Perquè ja no són temps per viure com les excavadores aterraven masies, fàbriques i residències modernistes i tota mena d'elements arquitectònics. Aquestes maneres de fer prou que les vam haver de patir al Baix Llobregat, tot afavorint alhora un procés de suburbialització i de pèrdua de la identitat col·lectiva a redós de l'especulació i la incultura. Però l’alcalde Vázquez viu ancorat en aquells anys de destrucció!

Val a dir que hi ha qui, en el Grup Socialista (i em refereixo a diputats i diputades catalans), a hores d'ara, quan falten poques hores per fer el debat i votar, no entén res. I, fins i tot, ens han fet arribar la seva incomprensió davant la negativa de l’alcalde a, almenys, intentar-ho. Manifesten que no poden posar-s'hi en contra, tot i reconèixer que, de diners, avui per avui, per al soterrament, no n’hi ha. La qual cosa, certament, dóna temps per intentar la salvaguarda de l’estació.

El PSC ho ha decidit. I punt. Adéu a l'estació, diuen. Ja en parlarem perquè molts ciutadans no pensen rendir-s'hi.

bloc Joan Tardà >>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada