L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Quin sentit té impedir l'estudi d'una possibilitat?

Com podeu llegir al Fet a Sant Feliu, dimecres passat la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va rebutjar una proposició no de llei (PNL) presentada per Joan Tardà (membre del grup que compartim a Madrid ERC i ICV-EUiA) sobre l’actual edifici de l’estació de Sant Feliu. Es feia ressò d’una campanya que, fa uns mesos, va iniciar el regidor del nostre grup municipal, Jaume Solé.

Quina era la proposta? Es tractava simplement de demanar un estudi de viabilitat de manteniment de l’estació a partir del projecte actual del soterrament. No era, ni de lluny, “un altre pal a la roda del soterrament”, com malintencionadament van dir l’excalcalde Vázquez i els regidors de PSC, CiU i PP en el darrer ple de Sant Feliu. Ni en la lletra ni en l’esperit de la PNL hi ha cap qüestionament del projecte, faltaria més. No seria coherent que ho féssim ara, quan, dins el termini de presentació d’al·legacions al projecte a l’abril de 2009, ni ICV-EUiA ni ERC (ni ningú!) vam qüestionar el projecte de soterrament pel tema de l’estació. Més concretament, vam presentar una sola al·legació per permetre, en el futur, el transbordament entre el tren i l’estació que reclamem de la línia L3 de metro, com es pot veure en aquest escrit.

En què consisteix un estudi de viabilitat com aquest? Si partim de la premissa que el projecte d’obres s’ha de mantenir, l’estudi de viabilitat hauria d’haver permès determinar si és viable o no algun ajustament en el projecte (descartades les modificacions subtancials o la redacció d’un nou projecte) i el seu cost. Tindríem, per tant, més i millor informació per poder prendre una bona decisió respecte a l’edifici històric de l’estació de Sant Feliu.

Si la conservació de l’edifici requeria un nou projecte o modificacions substancials de l’existent ho sabríem, i entendríem que els costos de l’obra pública no es poden estirar sense límit per a la conservació arreu de tot el patrimoni. Però si fossin possibles ajustaments en el projecte a un cost assumible, podríem mantenir de forma indefinida a la ciutat un patrimoni que forma part de la nostra història des de 1855.

Per explicar la seva oposició a l’estudi de viabilitat, PSC, CiU i PP diuen que, en l’estat actual del projecte ferroviari, el manteniment de l’estació és impossible. Tot i que no n’hem vist més que el que es va presentar a la Sala Ibèria, i sense posar en qüestió que no sigui fàcil en l’estat actual del projecte, crec que la seva revisió puntual en aquest punt estrictament no seria una pèrdua ni de temps ni de diners.

Per això, no entenc de cap manera el tancament de PSC, CiU i PP a la simple consideració d’aquesta possibilitat. Poc s’estima a la ciutat qui permet enderrocar un edifici que forma part de la seva història sense ni tan sols autoritzar un estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica de la seva conservació.

JSJ Sant Feliu >>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada