Salvem l´Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat: Suports destacats

Llista de suports destacats

Llistat d'entitats, associacions i persones destacades del món acadèmic i de la cultura adherides.

Al llarg d'aquests anys d'investigació i difusió, són molts els suports que hem anat rebent, tant d'entitats especialitzades en Patrimoni Industrial -nacionals i internacionals- com d’entitats associacions, professionals i acadèmics del món de la cultura i veïnal. És un assumpte col·lectiu de tota la ciutadania defensar el patrimoni de la ciutat.

Suma pel patrimoni! Suma per fer més ciutat!

Adhesions de professionals i acadèmics

Àngel Calvo Calvo

Doctor en Història Moderna i Contemporània. Professor titular del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Especialitzat en història industrial, col·labora en diverses revistes especialitzades. Va coordinar l'obra “El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització (1995)”. És membre de la Comissió Técnica per a la Revisió del Catàleg Monumental i Artístic de la Ciutat de Barcelona, del Consell Assessor de l'Arxiu de la CONC i del Consell Directiu de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Beatriz Escudero

Coordinadora de recursos externs del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Benet Meca Acosta

Director de l’Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (APAC), de l’EPSEB) i Director del Taller Gaudí de l’Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC
Professor Titular del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB-UPC)

Carles Salmerón i Bosch
[adhesió]

Director del Museu del Transport de Catalunya (1991-2006). Actualment Director de Terminus, Centre d’Estudis del Transport.
Historiador i escriptor especialitzat en transports i en història del ferrocarril, és autor de la col·lecció “Els Trens de Catalunya”.

Carles Urkiola i Casas
[adhesió]

Filòleg i historiador per les Universitats de Barcelona i Montpellier.
Especialitzat en temes ferroviaris i de transport i autor del llibre ‘El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell’.

Eusebi Casanellas i Rahola

Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1982-2013)

Ferran Armengol Ferrer
[adhesió]

Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Professor Associat a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.
Responsable jurídic de la Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH).
Advocat i historiador, és autor de diverses publicacions sobre història del transport públic a Barcelona i Catalunya.

Gemma Domènech Casadevall

Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l’Institut Català de Recerca de Patrimoni Cultural (ICRPC)
Ha publicat diversos treballs sobre patrimoni de l’època moderna i sobre l’arquitectura i els arquitectes catalans de la primera meitat del segle XX.

Gemma Tribó Traveria

Doctora en Història Contemporània. Professora titular de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
Autora de la tesi "L'evolució de l'estructura agrària del Baix Llobregat (1850/1930)".

Guillermo Bas

Doctor en Història de l'Art i Patrimoni i Premi Extraordinari de Doctorat per la UNED i Màster en Mediació i gestió del Patrimoni Cultural a Europa per la UNED col·labora en publicacions com la Revista d'Història Ferroviària.
El 2010 va guanyar el Premi d'Investigació Pare Patac per un treball d'investigació sobre la construcció del ferrocarril de el port de Pajares.
Actualment és professor de el Centre Associat de la UNED de Madrid i director adjunt del Diploma d'Especialització en Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural UNED / IPCE.

Imma Boj

Directora del Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MHIC)

Jacques Daffis

Vicepresident de la Federació Francesa de Ferrocarrils Turístics (UNECTO), Vicepresident de la Federació Europea de Museus i Ferrocarrils Turístics (FEDECRAIL) i president del Ferrocarril Turístic del Tarn.

Jaume Perarnau i Llorens

Doctor en Història de la Tècnica per la EHESS (París).
Cap de Conservació, Documentació i Estudis del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MCTC)

Josep M. Cobos Hernández
[adhesió] [comunicat]

Llicenciat en història i màster en Història Econòmica per la UAB.
Professor d’institut i catedràtic de secundària.
President de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i entorns.
Ha participat en diverses obres col·lectives impulsades pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat (CECBLL) i ha publicat alguns llibres sobre temes d'història centrats en la zona Nord del Baix Llobregat entre els segles XVI i XIX i la transició vers una societat industrialitzada.
Coautor del llibre “Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939).

Lluís Cifuentes i Comamala

Geografia i Història (Història Medieval) per la Universitat de València.
doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Agregat de la Universitat de Barcelona.
Membre del Centre de Documentació Ramon Llull i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la UB. Responsable de l’espai virtual Sciència.cat.

Luis Gueilburt Talmazán

Director Acadèmic del Taller Gaudí de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC, i col·laborador del L'Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (APAC) de l’EPSEB.
Professor Col·laborador del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB-UPC) i Professor-Tutor de Projectes Finals de Carrera especialitzats en Patrimoni Arquitectònic.

Mercè Durfort i Coll

Doctora en Biología. Catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. És membre numeraria de l’Institut d’Estudis Catalans, on va presidir la Secció de Ciències Biològiques durant el període 1994-2000. Membre numeraria de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre d’Honor de la Institució Catalana d’Història Natural.
Ha estat la primera dona que ha ingressat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1993), i la segona que va fer-ho a l’IEC.
Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tècnic de la Generalitat de Catalunya (2001) i la Creu de Sant Jordi (2004).

Mònica Bosch Portell

Professora d'Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Pere Pascual i Domènech

Doctor en Filosofia i Lletres. Professor Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques a la Universitat de Barcelona.
Especialista en la història del ferrocarril i autor de diferents publicacions sobre la matèria. Autor del llibre "Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana. (1843-1898)".

Rafael Alcaide González
[adhesió]

Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.
Especialista en transports i xarxes ferroviàries, és autor de diferents publicacions i articles sobre la història del ferrocarril.

Rafael Salvador Ortega
[adhesió]

Historiador i politòleg
Responsable del departament de documentació del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú

Raquel Lacuesta Contreras
[adhesió] [comunicat]
Llicenciada i doctora en Història de l’Art, i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.
Premi Nacional de Patrimoni Cultural (1997) i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des de 2014) i de l’Academia del Partal (Asociación Libre de Profesionales de la Restauración Monumental, des de 1992).
Membre de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya). Com a funcionària de la Diputació de Barcelona entre 1985 i 2014, va encapçalar la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, dedicat a la restauració de monuments i a la seva difusió. Des del COAC i des de la Diputació i l’administració municipal ha redactat i/o dirigit nombrosos inventaris, catàlegs i PE de protecció del patrimoni arquitectònic arreu les comarques barcelonines, com ara Terrassa, Manresa, Martorell, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar de Mar, parc de Collserola, parc del Montseny o cementiris d’Arenys de Mar i de Sabadell.
L'any 2019, va participar com a ponent a la taula rodona «Present i futur del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic». Activitat realitzada per l’Ajuntament durant la VI Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat.

Adhesions de professionals i acadèmics (locals)

Àngels Prats i Lladó
[comunicat]

Mestra d’educació infantil de professió, ha estat una de les fundadores de la cooperativa de mestres de les escoles bressol Patufet i Fàbregas l’any 1973. Es defineix com a una persona que li ha agradat treballar de forma cooperativa, fomentant el treball en equip, la responsabilitat i l’esforç per assolir millores en l’àmbit educatiu.
Quan es municipalitzen les escoles bressol és nomenada tècnica d’aquest àmbit a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Va ser la responsable del Programa d’Infància, que va anar creixent amb serveis municipals que van ser espais de relació innovadors entre pares i mares i fills i filles (Espai del Nadó, Espai 0-3 anys, etc.).
Va ser una de les principals impulsores de la creació de la Xarxa d’Atenció a la Infància de Sant Feliu de Llobregat (1993), creada per l’Ajuntament. El 2002 va recollir el Premi Catalunya d’Educació juntament amb l’alcalde, Àngel Merino. Al 2003 va recollir també el Premi de la Unicef, que reconeixia Sant Feliu com a “Ciutat Amiga dels Infants”.

Carme Sanmartí Roset
[comunicat]

Doctora és en Història Contemporània i professora emèrita de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La seva recerca se centra en la història de les dones i de la família contemporànies. Ha coeditat Catalanes del IX al XIX i ha participat en el llibre Catalanes del XX, ambdós d'Eumo Editorial, i en el Diccionari biogràfic de dones, impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca. L'any 2018 va publicar Dins el tinter. Correspondència femenina a Catalunya (1750-1900).

Itziar González Virós

Arquitecta especialista en processos de participació ciutadana.
Llicenciada en Arquitectura Superior per la ETSAB (UPC), de la que ha estat Professora associada al Departament d'Història, Estètica i Composició Arquitectònica. Ha realitzat diversos projectes de rehabilitació de nuclis històrics i nuclis rurals i ha col·laborat amb diferents ajuntaments catalans, amb la Diputació de Barcelona i amb la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Va dirigir el procés participatiu i mediació per al soterrament de les vies del tren a Sant Feliu (2006-2007).

Jaume Plensa i Suñé
[comunicat]

Artista plàstic, escultor i gravador. Va estudiar a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El seu taller es troba a Sant Feliu de Llobregat.
És un dels escultors espanyols més importants de la història. Les seves obres es poden contemplar arreu del món, moltes de les quals estan ubicades en espais públics.
La seva obra escultòrica ha passat per diferents etapes en les que ha utilitzat materials com el ferro, el bronze, el coure, etc. També ha treballat resina sintètica, vidre fos, alabastre, marbre, plàstic, acer, vídeo i so.
Les seves obres han estat exposades a nombroses galeries i museus d’Europa, Estats Units o Japó. També es poden contemplar a les galeries Lelong de París o Nova York, entre d’altres.
Ha rebut diferents premis nacionals i internacionals en reconeixement a la seva obra: la Medaille des Chevaliers des Arts et Lettres del Ministeri de Cultura francès al 1993; el Premi Nacional de Cultura d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya al 1997; el Premio Nacional de las Artes Plásticas en 2012; y el Premio Velázquez de las Artes al 2013, aquests darrers del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Col·labora com a professor convidat a The School of the Art Institute de Chicago.

Joan Dausà
[comunicat]

Va nèixer a Sant Feliu de Llobregat al 1979. Durant la seva infantessa i joventut va formar part del món del lleure, concretament a l’Esplai Sant Llorenç. També va ser professor de danses i cançons a la Fundació Pere Tarrés. Als catorze anys va començar les seves incursions en el món de la música.
S’ha centrat sempre en la música però també ha estat actor. Es va iniciar en sèries de televisió com La Riera o El cor de la ciutat. Això el va portar a llicenciar-se en interpretació a l’Institut del Teatre. Posteriorment va participar en altres pel·lícules com Barcelona, noche de verano, a la qual va posar la banda sonora.
També ha fet tasques de presentador i ha posat veu a diferents personatges animats del Club Super3.
Encara va tenir temps per llicenciar-se en Administració i direcció d’empreses.
Quant a les seves cançons destaquem Jo mai, mai, Respira, Tot anirà bé, Otra forma de vivir, Si et quedes amb mi, Ara som gegants, entre moltes altres.

Jordi Juvanteny
[comunicat]

Aparellador de professió i pilot de camions al Dakar per vocació.
Participa en aquesta cursa des de l’any 1991 de forma ininterrompuda. És l’espanyol que més ha participat en aquesta cursa. Ha guanyat en deu ocasions a la categoria de camions 6x6.
El 2021 participarà de nou a la cursa que es farà a l’Aràbia Saudí.

Jordi Rogent i Albiol
[adhesió]

Arquitecte i diplomat en urbanisme.
Treballa en temes relacionats amb el Patrimoni Arquitectònic des de l'any 1972. És membre d'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, abans Comissió de Defensa del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya), d'AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència, de la Tècnica i l'Arqueologia Industrial de Catalunya) i des del 1995 és Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Autor de nombrosos treballs relacionats amb el Patrimoni Arquitectònic (projectes i obres d'intervenció, estudis històrics, Declaracions, Catàlegs i Plans Especials de Protecció ...), conferenciant i autor de nombrosos articles de divulgació del mateix. Entre 1993 i 2013 va ser el Cap del Departament de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona.
Va dirigir l'equip que va redactar el Catàleg del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat a finals dels anys vuitanta. Va plantejar la importància històrica i arquitectònica de l'edifici i de la necessitat de salvaguardar-lo.

Josep Maria Gelabert
[comunicat]

Arxiver i historiador a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. President de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril i membre del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Ha investigat i publicat articles i llibres sobre la història del Baix Llobregat i de Sant Feliu de Llobregat. Entre d’altres és coautor del llibre de fotografies “Sant Feliu de Llobregat desaparegut”
Va ser el documentalista de l’exposició “Amunt i avall de la via”, organitzada per l’Ajuntament, dins de la Setmana del Patrimoni de 2018.

Lluís Carrasco Martínez
[adhesió] [comunicat]

Llicenciat en Geografia i Història i expert en Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible.
Va ser director de Serveis de Manteniment de la Ciutat, Medi Ambient i Via Pública a l'Ajuntament Sant Feliu de Llobregat. Actualment és delegat de la l'Associació per a la Promoció del Transport Públic al Baix Llobregat.

Lluís Miquel Tuells
[comunicat]

Col·leccionista i historiador del ferrocarril. President dels Amics del Tren de l’Alt Penedès, del qual va ser soci fundador, i membre de la Junta directiva del Cercle Cartòfil de Catalunya. És col·laborador habitual del Museu del Ferrrocarril de Catalunya i de la revista Hobbytren.
Apassionat de la història del ferrocarril a Catalunya. Disposa d’un important fons documental i de milers d’imatges sobre el tren a més i d’una considerable col·lecció de materials.
Ha escrit llibres com “El ferrocarril a Valls. 125 anys de trajecte Valls-Vilanova-Barcelona”, “Trens de Postal. El ferrocarril a Catalunya” i ha estat coautor del llibre “100 anys del carrilet de Barcelona a Martorell”.

Magí Boronat Francesch
[comunicat]

Arquitecte de professió. És síndic municipal de greuges emèrit de Sant Feliu de Llobregat i president d’honor de l’Ateneu Santfeliuenc.
A nivell professional ha estat fundador i director de l’Estudi d’Arquitectura D4 i Associats; degà del Col·legi de Decoradors i Dissenyadors d’interior de Catalunya (1983-1993); vicedegà del Consell General dels Col·legis d’Espanya (1991-1994); membre de la Federació Internacional d’Arquitectes d’Interior IFI i membre de l’European Council of Interior Arquitectes ECIA.

M. Luz Retuerta
[comunicat]

Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Llicenciada en Història Contemporània per la UB (1981). Màster d’arxivística i gestió de documents per la Fundació de la UAB (1998). Diploma d’Estudis Avançats (DEA) del programa «Món Medieval i Modern. Últimes línies de recerca» (2004). Postgrau de documents electrònics organitzat per l’ESAGED i l’Escola d’Administració Pública (2006-2008). Vocal de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria (2001-2002). Membre del Comitè que va redactar la NODAC (Norma de Descripció Arxivística de Catalunya) i del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
És autora de diversos llibres i articles sobre didàctica i fons documentals i sobre història del Baix Llobregat i de Sant Feliu de Llobregat. Entre d’altres és coautora del llibre de fotografies “Sant Feliu de Llobregat desaparegut”.
Va ser la comissària de l’exposició “Amunt i avall de la via”, organitzada per l’Ajuntament, dins de la Setmana del Patrimoni de 2018.

Mercè Vidal i Jansà
[adhesió]

Doctora en Història de l'Art. Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Autora de la Ruta modernista de Sant Feliu de Llobregat, ha assessorat i realitzat estudis sobre el Patrimoni d’alguns municipis del Baix Llobregat.
Entre d’altres a publicat, "Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat 1826-1936". De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí (2005), pel qual obtingué el Premi d’Investigació Local i Comarcal “Llorenç Sans”.

Montserrat Hosta i Privat

Arquitecta-urbanista. Especialista en planejament urbanístic.
Amb càrrecs a diferents administracions públiques. Actualment és assessora de la Tinència d'Alcaldia d'Ecologia, Urbanismes i Mobilitat a l'Ajuntament de Barcelona.
Va ser directora de l'Oficina de Planejament de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (2000-2003). Durant aquests anys es va treballar en com havia de ser Sant Feliu després del soterrament, comptant amb la participació de la ciutadania.

Núria Rajadell Puiggrós
[comunicat]

Doctora en Pedagogia i professora titular de l’àrea de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.
Té un extens currículum relacionat amb l’àmbit de l’educació. Del 2004 al 2007, va ser regidora d’Educació de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Actualment és professora a l’àrea de Didàctica i Organització Educativa i Organització i coordinadora del grup d’innovació docent del GIAD (Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic) i del grup PRAXIS de la Universitat de Barcelona.
Ha estat vicedegana de la Facultat de Pedagogia i és membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pedagogia.
Va ser fundadora del Centre d'Estudis Santjustencs i és sòcia del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat (CECBLL).

Xavier Campreciós Pino
[comunicat]

Periodista santfeliuenc. Va compatibilitzar els estudis de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’aprenentatge de l’ofici de periodista com a corresponsal de diversos municipis del Baix Llobregat a mitjans de la premsa diària de Barcelona. Va ser becari a l’agència Europa Press l’estiu de 1976, cobrint l’actualitat política catalana i va tastar l’espanyola a Mundo Diario fins que al 1978 va formar part de l’equip fundacional de El Periódico, on es va jubilar al 2017, després d’haver exercit de redactor i cap en les àrees de política espanyola i opinió. Va moderar el primer debat d’alcaldables organitzat per Fet a Sant Feliu i també un cicle de sopars-col·loquis d’aquest mitjà digital amb destacats excompanys de l’ofici, que es van fer al Palau Falguera.