Lluís Carrasco, persona molt vinculada a Sant Feliu i als temes de mobilitat i seguretat de Sant Feliu des de fa molts anys ens ha fet arribar un escrit en què constata que l'edifici de l'Estació seria una pèrdua per a la memòria col·lectiva de la ciutat. Entén que ara toca el soterrament i que no s’ha d’aturar però al mateix temps pensa que és una llàstima que el conjunt de l’estació desaparegui totalment. Carrasco aposta perquè es pugui garantir la conservació o construcció d’una part de la façana.
Lluís Carrasco és llicenciat en Geografia i Història i expert en seguretat viària i mobilitat sostenible. Fins a la seva jubilació a l’Ajuntament de Sant Feliu, on va exercir el càrrec de ser director de Serveis de Manteniment de la Ciutat, Medi Ambient i Via Pública, va dissenyar al llarg dels anys la implantació del bus urbà, així com les millores en mobilitat per fer de Sant Feliu una ciutat més sostenible. Actualment és delegat de la l'Associació per a la Promoció del Transport Públic al Baix Llobregat.
L'estació de trens a Sant Feliu de Llobregat... lloc emblemàtic de la ciutat
Vaig conèixer l'estació de trens de Sant Feliu un ja llunyà 1987. Va ser dels espais de Sant Feliu de Llobregat que més em va cridar l'atenció quan em vaig incorporar a treballar a l'Ajuntament i vaig fer la primera volta a la ciutat, com a treballador municipal. La seva estructura situada al mig de la ciutat tot just al costat del meravellós Parc Nadal, em va cridar molt l'atenció, va ser major quan vaig veure que l'estació tenia a pocs metres un pas a nivell molt perillós per vaires raons, però sobretot perquè més de 2000 santfeliuencs baixaven i circulaven des de l'estació per les vies, fins al pas a nivell.
Anys després vaig assumir la responsabilitat de cap de Programa de Mobilitat Sostenible i la meva visió de l'estació com un edifici singular va continuar, si bé ja vaig haver d’analitzar-la com un servei de primer ordre del transport públic de Sant Feliu. Aquell edifici relativament petit va tenir diferents transformacions adaptant el seu interior a l'evolució creixent del nombre diari de passatgers.
La seva ubicació singular entre els dos costats de la ciutat i la conservació de l'espai de vies, ara transformat en un gran pàrquing obert, sempre ha permès realçar la seva presència i donar-li una prestància en el si de la ciutat. Sens dubte va ajudar a destacar l'espai frontal de la plaça de l'Estació que permetia una bona visibilitat des del passeig Nadal i el passeig Bertrand. Sempre que les múltiples i diferents pancartes penjades entre els dos fanals de la placeta ho permetien.
Vaig tenir la sort de promoure i participar directament en diverses actuacions de millora de l'entorn de l'estació. La primera va ser la creació del bus urbà que vaig dissenyar parada per parada posant l'origen i destí a la plaça de l'Estació. Va ser un fet important doncs vàrem convertir la plaça en un gran intercanviador modal on gradualment vàrem posar les marquesines dels autobusos, la parada dels taxis, aparcaments per a bicicletes, el bici box i ja com a cap de Manteniment de la Ciutat vaig tenir el goig de poder dissenyar conjuntament amb en Xavier Olarte i en Lluís Nieto i d'acord amb el Quico de Cultura (perquè la plaça de l'Estació era ja un espai central en les festes populars especialment a la Fira), una preciosa remodelació de la plaça, amb l'objectiu de millorar els accessos a peu, fer noves rampes d'accés a l'estació per garantir l'accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda i finalment fer una nova placeta amb dos preciosos margallons que com a atents guardians vigilen el petit roserar que ara és visible quan surts de l'estació, donant fe que has arribat a la Ciutat de les Roses.
Ara toca el soterrament i no s'ha d'aturar per res, però és una verdadera pena que el conjunt que suposa l'estació desaparegui totalment, espero que almenys es pugui garantir la conservació o reconstrucció d'una part de la façana, integrada en la nova estació o en un altre espai singular. L'Estació és el testimoni encara viu del creixement de la ciutat al seu voltant, crec que seria una gran pèrdua per a la memòria col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat.
Lluís Carrasco Martínez
15 d'abril de 2020
Lluís Carrasco és llicenciat en Geografia i Història i expert en seguretat viària i mobilitat sostenible. Fins a la seva jubilació a l’Ajuntament de Sant Feliu, on va exercir el càrrec de ser director de Serveis de Manteniment de la Ciutat, Medi Ambient i Via Pública, va dissenyar al llarg dels anys la implantació del bus urbà, així com les millores en mobilitat per fer de Sant Feliu una ciutat més sostenible. Actualment és delegat de la l'Associació per a la Promoció del Transport Públic al Baix Llobregat.
L'estació de trens a Sant Feliu de Llobregat... lloc emblemàtic de la ciutat
Vaig conèixer l'estació de trens de Sant Feliu un ja llunyà 1987. Va ser dels espais de Sant Feliu de Llobregat que més em va cridar l'atenció quan em vaig incorporar a treballar a l'Ajuntament i vaig fer la primera volta a la ciutat, com a treballador municipal. La seva estructura situada al mig de la ciutat tot just al costat del meravellós Parc Nadal, em va cridar molt l'atenció, va ser major quan vaig veure que l'estació tenia a pocs metres un pas a nivell molt perillós per vaires raons, però sobretot perquè més de 2000 santfeliuencs baixaven i circulaven des de l'estació per les vies, fins al pas a nivell.
Anys després vaig assumir la responsabilitat de cap de Programa de Mobilitat Sostenible i la meva visió de l'estació com un edifici singular va continuar, si bé ja vaig haver d’analitzar-la com un servei de primer ordre del transport públic de Sant Feliu. Aquell edifici relativament petit va tenir diferents transformacions adaptant el seu interior a l'evolució creixent del nombre diari de passatgers.
La seva ubicació singular entre els dos costats de la ciutat i la conservació de l'espai de vies, ara transformat en un gran pàrquing obert, sempre ha permès realçar la seva presència i donar-li una prestància en el si de la ciutat. Sens dubte va ajudar a destacar l'espai frontal de la plaça de l'Estació que permetia una bona visibilitat des del passeig Nadal i el passeig Bertrand. Sempre que les múltiples i diferents pancartes penjades entre els dos fanals de la placeta ho permetien.
Vaig tenir la sort de promoure i participar directament en diverses actuacions de millora de l'entorn de l'estació. La primera va ser la creació del bus urbà que vaig dissenyar parada per parada posant l'origen i destí a la plaça de l'Estació. Va ser un fet important doncs vàrem convertir la plaça en un gran intercanviador modal on gradualment vàrem posar les marquesines dels autobusos, la parada dels taxis, aparcaments per a bicicletes, el bici box i ja com a cap de Manteniment de la Ciutat vaig tenir el goig de poder dissenyar conjuntament amb en Xavier Olarte i en Lluís Nieto i d'acord amb el Quico de Cultura (perquè la plaça de l'Estació era ja un espai central en les festes populars especialment a la Fira), una preciosa remodelació de la plaça, amb l'objectiu de millorar els accessos a peu, fer noves rampes d'accés a l'estació per garantir l'accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda i finalment fer una nova placeta amb dos preciosos margallons que com a atents guardians vigilen el petit roserar que ara és visible quan surts de l'estació, donant fe que has arribat a la Ciutat de les Roses.
Ara toca el soterrament i no s'ha d'aturar per res, però és una verdadera pena que el conjunt que suposa l'estació desaparegui totalment, espero que almenys es pugui garantir la conservació o reconstrucció d'una part de la façana, integrada en la nova estació o en un altre espai singular. L'Estació és el testimoni encara viu del creixement de la ciutat al seu voltant, crec que seria una gran pèrdua per a la memòria col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat.
Lluís Carrasco Martínez
15 d'abril de 2020
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.