Els arxivers i historiadors M. Luz Retuerta i Josep Maria Gelabert s’adhereixen al manifest en defensa del patrimoni històric del ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat. El manifest reclama reconstruir una rèplica de l’edifici de l’estació del tren un cop soterrades les vies.
M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i Josep Maria Gelabert, president de Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril són dos historiadors reconeguts estudiosos de la història de Sant Feliu de Llobregat i de la comarca del Baix Llobregat.
Van ser la comissària i el documentalista de l’exposició “Amunt i avall de la via”, organitzada per l’Ajuntament, dins de la Setmana del Patrimoni de 2018. En aquesta exposició es descriu un recorregut per la història del ferrocarril a Sant Feliu, des de la seva arribada un 14 de novembre de 1854 fins a l’actualitat, passant de ser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per a la configuració de la personalitat històrica de la ciutat, on l’arribada del ferrocarril va comportar grans canvis en la vida de la gent, en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç, i en la transformació de la fesomia de la ciutat amb l’obertura de nous carrers i el consegüent creixement demogràfic.
Imatges i testimonis constaten la transformació de la ciutat i de la vida dels santfeliuencs i santfeliuenques motivada per l’arribada del ferrocarril.
Retuerta i Gelabert també són coautors del llibre de fotografies “Sant Feliu de Llobregat desaparegut”, una publicació que recull 163 fotografies que mostra l’evolució de la ciutat i el seu entorn des de finals del segle XX fins a la dècada del 1960. L'obra fa un passeig pel centre històric, amb els primers carrers i places, i s’enfila pels barris costeruts, de més amunt de la via, on les cases guanyen terreny sobre vinyes i solars. Després se’n va terra avall, vers el riu, on antics camps de regadiu comencen a ser ciutat. I acaba amb l’entorn: el riu, els boscos i les muntanyes. En definitiva, recupera un paisatge i una ciutat del passat per construir una memòria col·lectiva.
La Plataforma “Salvem l’Estació del tren” reivindica el valor de l’estació del tren com a eix vertebrador de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar Sant Feliu, passant de ser essencialment agrícola a industrial.
Per a la Plataforma l’edifici de l’estació del tren forma part de la memòria col·lectiva on generacions de santfeliuencs i santfeliuenques al llarg de les seves vides han passat per l’estació i entre les seves parets han viscut històries de tota mena.
M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i Josep Maria Gelabert, president de Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril són dos historiadors reconeguts estudiosos de la història de Sant Feliu de Llobregat i de la comarca del Baix Llobregat.
Van ser la comissària i el documentalista de l’exposició “Amunt i avall de la via”, organitzada per l’Ajuntament, dins de la Setmana del Patrimoni de 2018. En aquesta exposició es descriu un recorregut per la història del ferrocarril a Sant Feliu, des de la seva arribada un 14 de novembre de 1854 fins a l’actualitat, passant de ser essencialment agrícola a industrial. Aquest canvi productiu va ésser primordial per a la configuració de la personalitat històrica de la ciutat, on l’arribada del ferrocarril va comportar grans canvis en la vida de la gent, en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç, i en la transformació de la fesomia de la ciutat amb l’obertura de nous carrers i el consegüent creixement demogràfic.
Imatges i testimonis constaten la transformació de la ciutat i de la vida dels santfeliuencs i santfeliuenques motivada per l’arribada del ferrocarril.
Retuerta i Gelabert també són coautors del llibre de fotografies “Sant Feliu de Llobregat desaparegut”, una publicació que recull 163 fotografies que mostra l’evolució de la ciutat i el seu entorn des de finals del segle XX fins a la dècada del 1960. L'obra fa un passeig pel centre històric, amb els primers carrers i places, i s’enfila pels barris costeruts, de més amunt de la via, on les cases guanyen terreny sobre vinyes i solars. Després se’n va terra avall, vers el riu, on antics camps de regadiu comencen a ser ciutat. I acaba amb l’entorn: el riu, els boscos i les muntanyes. En definitiva, recupera un paisatge i una ciutat del passat per construir una memòria col·lectiva.
La Plataforma “Salvem l’Estació del tren” reivindica el valor de l’estació del tren com a eix vertebrador de la transformació que a mitjan segle XIX va experimentar Sant Feliu, passant de ser essencialment agrícola a industrial.
Per a la Plataforma l’edifici de l’estació del tren forma part de la memòria col·lectiva on generacions de santfeliuencs i santfeliuenques al llarg de les seves vides han passat per l’estació i entre les seves parets han viscut històries de tota mena.
