Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

dijous, 5 de novembre de 2020

Mai ha sigut incompatible el soterrament amb conservar l’edifici de l’estació (Fet a Sant Feliu)

Jaume Solé Impulsor de la Plataforma Salvem l'Estació


Carme Verdoy
Llegir a Fet a Sant Feliu
Descarregar en pdf


L'estació de Sant Feliu es va fer el 1854 i va ser una de les primeres que es van construir a tot l'Estat amb l'arribada del ferrocarril. I també és una de les poques que encara es conserven d'aquella època. Situada al mig de la ciutat, durant tots aquests anys s'ha convertit en punt de trobada inevitable per tothom que agafa el tren per desplaçar-se. Amb el soterrament, però, l'edifici podria desaparèixer. El projecte aprovat el 2010, que és el que es preveu tirar endavant ara no contemplava la preservació d'aquest edifici. Per aconseguir mantenir-lo, el santfeliuenc Jaume Solé va impulsar el 2010 la plataforma Salvem l'estació, que es va tornar a activar l'any 2019.

Ens trobem amb Solé una tarda de principis d'aquesta tardor, quan els bars encara estaven oberts, al mateix Bar de l'Estació. Parla amb entusiasme de la necessitat de conservar l'edifici de l'estació per preservar la memòria històrica i planteja tant el trasllat de l’edifici sencer com una rèplica. De fet, el moviment ha aconseguit suports tant d'entitats com persones a títol individual i recentment Adif ha deixat clar la disposició per cedir l'actual edifici sempre que hi hagi un conveni de col·laboració i que els promotors de la iniciativa n'assumeixin el cost.

Per què s'ha de salvar l'estació?

L'estació és important per la memòria col·lectiva i per l'imaginari de la gent de Sant Feliu. Sempre ha sigut un punt neuràlgic i només això ja fa que tingui prou valor i que s'hagi de salvar. Quan vam començar a impulsar la campanya per salvar l'estació, l'any 2010, ens vam adonar que potser no tenia valor arquitectònic però sí que en tenia segur patrimonial, perquè l'estació de Sant Feliu representa l'entrada del ferrocarril a la comarca, la qual cosa va transformar la ciutat. Sant Feliu no seria el que és si no hi hagués hagut l'estació: va créixer molt diferent que els pobles que no en tenien.
Les administracions mai no han donat a l'edifici de l’estació el valor que té
Si té valor patrimonial, per què no estava catalogada?

Per començar, l'edifici per si sol ja mereixeria estar catalogat. Perquè de les estacions originals de la línia Barcelona-Molins de Rei, només queden la de Cornellà, la de Sant Joan Despí i la de Molins de Rei. Però el motiu pel qual l’edifici no apareix al primer catàleg, de finals dels anys 80, és per la por de Sant Feliu que Adif en algun moment digués que el soterrament no es podia fer perquè hi havia un bé d'interès cultural. Probablement l'any 1989 això podia ser un impediment tècnic per fer el soterrament, però en ple segle XXI això no hauria estat cap problema. Senzillament, crec que no s'ha posat mai al catàleg perquè les administracions no li han donat el valor que té.


Jaume Solé a l’interior de l’edifici de l’estació. Foto: Marc Rius

El moviment Salvem l'estació va començar el 2010, quan s'havia anunciat que es faria el soterrament. Després d'això, el projecte queda aturat fins el 2018, que el govern espanyol anuncia que les obres del soterrament començaran a finals del 2019 i que les finançarà íntegrament l'Estat. Per què entre el 2010 i el 2018 no vau pressionar perquè el projecte de soterrament preservés l'estació?

Quan ens vam començar a moure, el 2010, vam aconseguir dues fites importants. D'una banda, la comissió del patrimoni del Baix Llobregat que depèn del CECBLL va fer un dictamen favorable a salvar l'estació. I vam considerar que el fet que una entitat potent digués que l'edifici té un valor arquitectònic i patrimonial ens donava credibilitat. D'altra banda, jo mateix vaig ser regidor independent d'Iniciativa del 2007 al 2011, però el partit es va desmarcar des del primer moment del projecte. Tot i això, a les eleccions municipals del 2011 Iniciativa incloïa en un punt del programa que demanaria un estudi de les possibilitats que tenia mantenir l'estació amb les obres del soterrament. I Iniciativa va guanyar les eleccions el 2011. Per tant, com a plataforma vam aconseguir també que el partit que guanya l'alcaldia duu al programa electoral el compromís de fer el possible per salvar l'estació.
Cap partit polític va voler liderar el moviment de salvar l'estació
I un cop es va aturar el projecte, no vau seguir pressionant perquè es canviés el projecte, en cas que tornés a reactivar-se? Com a plataforma posem el tema sobre la taula i el situem en l'imaginari de la gent, però entenem que qui ha de liderar una qüestió així és l'Ajuntament. Una altra cosa que vam aconseguir va ser, a través d'ERC, portar la protecció de l'estació a la comissió de transports del Congrés dels Diputats de Madrid. Era un moment en què Juan Antonio Vázquez era alcalde de Sant Feliu i va dir que l'Ajuntament de Sant Feliu no hi estava a favor. Per tant, el tema es va trobar, només va tenir els vots d'ERC. El fet que hi hagués un dictamen de la comissió de patrimoni i el compromís d'Iniciativa en fer un estudi ens va fer pensar que tot plegat ja estava encarrilat. Després el soterrament s'atura fins el 2018, i fins llavors no se'n torna a parlar.

Podíeu haver pressionat més?

L'única pressió que podem fer des de la plataforma és que els mitjans facin ressò. Això és l'únic que pot canviar la política municipal, perquè cap dels partits polítics va voler liderar el moviment de salvar l'estació. El 2011 l'aleshores alcalde, Jordi San José, podia haver dit a Adif que s'ho havien repensat i que sabien el valor històric de l'estació i que volien respectar-lo. I llavors haurien tingut uns anys per canviar el projecte d'obra. Adif ens va dir que era possible, però l'Ajuntament no va moure fitxa en aquest sentit del 2010 al 2018. I el motiu és la por que Adif no soterrés les vies del tren per salvar l'estació.

Com va néixer la plataforma Salvem l'Estació?

En aquest mateix bar de l'Estació, un dia parlàvem que l'estació aniria a terra amb el Lluís Tuells, que s'encarrega del bar de tota la vida. M'explicava coses del seu avi, perquè el meu també havia treballat al bar de l'Estació, hi tinc records familiars. Per tant, he de reconèixer que en un primer moment probablement també em va influir certa nostàlgia de pensar que tirarien a terra un edifici antic. Però després de tots aquests anys i de parlar amb gent que entén de patrimoni, ja ha quedat clar que no és només una qüestió de nostàlgia. D'alguna manera hem de traslladar al futur el que ens arriba del passat. No vull culpar ningú, però malauradament Sant Feliu ha anat perdent moltes coses.

Per exemple?

Em fa una certa recança quan sento a parlar de l'edifici de la presó que ja no tenim. També en el seu moment hi va haver una recollida de signatures de gent que volia preservar l'edifici. Eren altres temps, encara hi havia la dictadura, però vol dir que hi havia gent que ja tenia sentit de ciutat i que van intentar salvar l'edifici. No ho voldria comparar, però ens tornem a trobar davant d'un edifici que té cert valor patrimonial i tornem a fer el mateix. Al final sempre hi ha un motiu pel qual es decideix que ja es farà més endavant i al final et quedes sense, perquè ja no hi ha volta enrere.

Què et va moure a impulsar aquest moviment?

Salvem l'estació és un projecte de ciutat, no es tracta de posar-se medalles ni èxits personals. Es tracta de posar-ho sobre la taula. De fet, al regidor de Cultura, Manel Martínez li vaig dir que perdien l'oportunitat de fer-s'ho seu. La plataforma no competeix amb l'Ajuntament. La meva trajectòria a Sant Feliu fa que m'impliqui amb temes així. Vaig començar impulsant diferents activitats al barri de Les Grasses i crec que s'ha de lluitar per les coses que un valora o estima. Per exemple, vaig intentar impulsar la remodelació del refugi antiaeri de Can Nadal. Sembla que a Sant Feliu costi molt impulsar aquests projectes.
Hi ha tres opcions: mantenir l’estació tal qual, traslladar-la o fer una rèplica
Quan s'anuncien les obres del soterrament a principis del 2018, des del principi s'adverteix que no es pot modificar el projecte del 2010 perquè no caduqui la declaració d'impacte ambiental. I això implica que l'estació s'ha de tirar a terra.

Això és el que ens diuen. Però del 2010 al 2018 es podia haver fer un nou projecte i adequar-lo com s'ha fet a Terrassa, per exemple. Aquest és un projecte en el qual ens fixem perquè és una estació soterrada on conserven la de 1906 tal com era. Però el 2010 passaven dues coses: d'una banda, l'Ajuntament de Sant Feliu pensava que la de Sant Feliu era una estació més i que no era la més antiga en funcionament, i de l'altra, el projecte de soterrament en aquell moment preveia que l'Ajuntament financés una part de les obres. Com que era inviable que l'Ajuntament ho pagués, el projecte s'atura. Llavors era un moment per haver pensat en salvar l'estació. Però l'Ajuntament no ho va fer. D'altra banda, nosaltres tenim un comunicat d'Adif que diu que no hi ha cap problema en cedir l'estació, sempre que l'Ajuntament posi els diners que calgui per traslladar-la o fer la rèplica.

De quina manera plantegeu que es pugui salvar l'estació?

Hi ha tres opcions: mantenir-la tal qual, traslladar-la o fer una rèplica, que és un cost assumible. El 2010 vèiem possible que Adif salvés el projecte, però el 2019 ja estàvem entre l'espasa i la paret, perquè ja no hi ha temps. Salvar-la implicaria tres anys de desenvolupament del projecte. Com a plataforma volem el soterrament i per això proposem l'opció de fer una rèplica. Es tractaria de construir una estació igual que la de 1854 amb els elements que es puguin salvar. Això només depèn de l'Ajuntament, que es pot plantejar traslladar-la sencera o bé només els elements de valor, com poden ser els dintells de pedra, la balustrada, les bigues de fusta...

Ara en quin punt us trobeu?

Al maig vam entrar una instància amb ARES a l'Ajuntament on vam demanar que s’estudiï una intervenció arqueològica perquè s'estudiïn quins elements externs val la pena mantenir. La nostra idea és que es pugui traslladar en un lloc proper, l'estació té sentit en aquesta zona. Pel que fa als usos, la recomanació seria que tingués els més semblants possibles al transport. L'ideal seria que fos la futura entrada a l'estació subterrània, com s'ha fet a Terrassa. Això seria una estació funcional que dona un servei als viatgers amb un aire de 1854. Aquest seria el nostre cavall de batalla. Una altra opció seria que formés part de l'andana del tramvia. Si no és així, hauria de ser un espai obert a la ciutadania, no un lloc tancat, sinó un punt de trobada.


Foto: Marc Rius

Esteu satisfets del suport que ha tingut la plataforma durant tot aquest temps?

Sí, perquè se sap que alguna cosa passa amb l'estació. Preguntis a qui preguntis de Sant Feliu, molta gent n'ha sentit a parlar, ja sigui perquè els mitjans de comunicació n'han fet ressò o perquè tenim molts seguidors a les xarxes. I tenim el suport de més de cent entitats. Són entitats que el 2010 havien donat suport, ara ens hi hem tornat a posar en contacte i ningú ens ha negat el suport. També tenim el suport d’entitats a nivell estatal i ara també europees, perquè l'any 2021 serà l'any del ferrocarril europeu. I per mi és molt important que totes les entitats de Sant Feliu que formen part de la Setmana del Patrimoni s'hagin adherit al manifest de Salvem l'estació. Si Sant Feliu té un òrgan com la comissió de patrimoni, on hi ha entitats com ARES, Arrels Locals, Amics de les Roses, Arxiu Comarcal o Calaix de Sastre, que ens donen suport, potser l'Ajuntament ho ha de començar a tenir en compte.
Salvem l'estació vol fer canviar les inèrcies de la ciutat i que es canviï la manera d'enfocar el patrimoni
A nivell estatal quins suports heu rebut?

Per exemple, la institució Hispania Nostra és una institució a nivell nacional que documenta patrimoni que descobreixen que està en perill. I recentment han inclòs l'estació a la Llista Roja del Patrimoni, que recull prop de 800 monuments d'arreu d'Espanya que corren el risc de desaparèixer si no s'hi actua. Quan ens hem dirigit a institucions europees, mai ens hem trobat amb un no, de fet, tothom se'n fa creus del que està passant. Ara ningú pot dir que l'estació no té valor. I comptem amb un altre punt a favor que és que l'any que ve, el 2021 és l'any europeu del ferrocarril.

La plataforma també ha rebut el suport d'entitats de fora de Catalunya.

Estic molt sorprès de la repercussió que ha tingut. De fet, ara estem assessorant a d'altres entitats espanyoles per aconseguir el mateix, perquè a tot Espanya hi ha moltes estacions que han deixat de funcionar però que la gent identificar com un símbol de la ciutat i que voldrien que es mantinguessin. Salvem l'estació vol fer canviar les inèrcies de la ciutat i que es canviï la manera d'enfocar el patrimoni. Sant Feliu ha perdut molt perquè no prioritza el patrimoni, no hem tingut la sort de comptar amb governs disposats a mantenir-lo i promoure'l. Durant aquest temps, no m'he trobat a ningú que digui que preferiria tirar l'estació a terra en comptes de mantenir-la. Sí que m'he trobat gent que diu que si la dicotomia és soterrament o estació, sí que prefereixen el soterrament, però això també ho dic jo.

No és incompatible una cosa amb l'altra?

Mai ho ha sigut. Adif ens va dir clarament el 2010 que qualsevol altre projecte que s'hagués demanat era compatible amb l'estació. I el 2020 Adif ens va tornar a dir el mateix. El 2018 la resposta va ser que es podia fer però trigarien un parell d'anys en fer un nou projecte. He tingut la sensació que hi ha hagut presses per liderar el soterrament i treure'n rèdit polític, amb la idea de "soterrar nosaltres i no els altres". I aquestes presses ens han fet perdre l'oportunitat de preguntar a Adif quins costos tindria mantenir l'edifici. Quan San José va obtenir l'alcaldia el 2011, em vaig creure que farien tot el possible per demanar un estudi. Però no s'ha arribat a valorar el trasllat de l'estació, no sabem què costaria.
Si el problema son els diners, buscarem fons. Però primer l'Ajuntament ha de dir que ho vol fer
A finals de l'any 2018 i principis del 2019 es va fer un procés participatiu per decidir què es faria a la superfície alliberada del soterrament. Hi vau participar?

L'Ajuntament d'entrada va marcar dues línies vermelles en aquest procés participatiu: el tramvia passarà per dalt i l'estació va a terra. Crec que és absurd, el meu concepte de participació no és aquest. Si haguessin tingut una mirada més oberta, haurien posat totes les opcions sobre la taula, per veure què vol fer la ciutadania i convidar la plataforma Salvem l'estació a explicar-se. Ho hauríem explicat com una opció més i a partir d'aquí que la gent decidís. Però penso que s'havia de tenir en compte un moviment que porta 10 anys en marxa, que ha aconseguit les fites i adhesions que ha aconseguit. Em sembla que amb tot aquest recorregut mereixíem tenir veu, no només estar a sota escoltant.


Jaume Solé, assegut al bar de l’Estació, on va néixer fa 10 anys la idea
de la plataforma Salvem l’Estació / Foto: Marc Rius

Com valoreu el posicionament de l'Ajuntament durant aquests anys?

Durant tot aquest temps no ha fet res, i no tenia la intenció de fer res. En algun moment s'ha plantejat l'opció de mantenir algun element de la façana, però des de la plataforma no estem a favor d'això. No trobem correcte mantenir façanes o elements de record d'un edifici. Es va intentar fer a la carretera en un bloc de pisos i amb el Casal de Joves i això no serveix per res. Volem conservar tot l'edifici. Farem tota la pressió possible per conservar-lo sencer, traslladant-lo o fent una rèplica.

Teniu idea de quin cost tindria fer una rèplica?

A Xàtiva o Bescanó, per exemple estan fent projectes semblants, i reformar-les costa entre els 200.000 i els 500.000 euros. Estem parlant d'un cost al voltant del mig milió d'euros, però és que qualsevol equipament que es faci per petit que sigui ja arriba a un milió d'euros. No estem parlant d'un sobre cost que la ciutat no pugui suportar. I si arribéssim al moment en què l'Ajuntament digués que hi estan d'acord però que no ho pot pagar, ja els ajudaríem. Si el problema son els diners, buscarem fons. Però primer l'Ajuntament ha de dir que ho vol fer i, si és així, hi pot haver fons europeu o d'altres administracions que serveixin per un edifici històric.

Cap comentari:

Publica un comentari