L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar l’Estació amb més de 150 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Molins de Rei i Cornellà, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.

divendres, 21 de juny de 2013

Patrimoni ferroviàri: edifici de viatgers de l’estació de Molins de Rei

L’edifici de viatgers més antic que es conserva a tota la xarxa ferroviària d’ample ibèric a la Península és aquell de l’estació del Grau de València, que va entrar en servei el 1852. Aquest edifici es troba, no obstant això, desafectat del servei ferroviari, raó per la qual l’edifici original més antic en actiu es el de Sant Andreu Comptal, que es va inaugurar el 23 de juliol de 1854. Del mateix any són els de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, tots al tram de la línia que enllaça la ciutat de Barcelona amb la població de Molins de Rei, que va ser inaugurat el 14 de novembre de 1854. 

Els orígens d’aquesta línia estan vinculats a la figura de l’enginyer de procedència anglesa Michael de Bergue que, com era bastant habitual, havia obtingut la concessió provisional amb fins especulatius. La línia hauria de ser la tercera en construir-se en territori català després de la de Mataró i Granollers: l’èxit comercial i de rendibilitat de la línia de Mataró va animar a una explosió constructiva sense precedents, que es detindria no obstant això a principis de la dècada de 1860, en part per la inexistència a la ciutat de Barcelona d’un mercat financer suficient per a portar a terme la ingent tasca — la pràctica totalitat de la xarxa catalana es va finançar amb capitals autòctons i iniciativa privada–, en part per la necessitat de reemborsament dels capitals invertits en la construcció d’aquells primers trajectes. 

Al mateix temps, Michael de Bergue obtenia també la concessió per a la prolongació de la línia fins a la localitat de Martorell, amb la prescripció que l’ample de via havia d’oscil·lar entre 1.44 i 1.45, qüestió que ràpidament va impugnar, ja que era incompatible amb els trams ferroviaris ja construïts de les línies de Mataró i Granollers. Encara que en el moment de la seva inauguració tan sols estava instal·lada una de les vies, el primer tram fins a Molins es va construir per a via doble, el que suposava una novetat a tota la xarxa ferroviària. Per a dur a terme el projecte, un grup de 45 socis, capitalistes de la burgesia financera i industrial catalana, havien fundat la societat Camí de Ferro del Centre, escripturada a l’abril de 1852 amb un capital de 8 milions de pessetes. 


L’edifici de viatgers de Sant Felíu de Llobregat manté un estil semblant, encara que més senzill i de dimensions inferiors. Francesc Ribera, 1952. Fons Servei Elèctric. 

En aquest primer tram es posaven en servei sis estacions, el nom oficials de les quals eren: Barcelona, Sants, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Felío de Llobregat i Molins de Rei. La de Barcelona va desaparèixer de la seva ubicació central a la Plaça de Catalunya en ser absorbida per la companyia TBF, que va centralitzar tots els tràfics a la primitiva estació de Barcelona França, l’any 1883. Sants ha sofert importants transformacions, no quedant absolutament gens de la seva primitiva construcció. L’estació de Bordeta va desaparèixer a principis del segle passat, mentre que la d’Hospitalet va ser enderrocada i reconstruïda als anys setanta del segle XX. Queden en peus les quatre restants, molt interessants, ja que excepte la de Sant Joan d’Espí, construïda el 1891 per a substituir al primitiu edifici provisional, són veritables models únics, molt influïts per l’estil anglès imperant en l’època. 

 De totes tres, la de Molins de Rei és la més interessant, gràcies a la seva major importància com estació final de línia el 1854. Les primeres estacions espanyoles van adoptar dissenys anglesos, davant la inexistència de models oriünds. Aquests primers models, alhora, s’havien inspirat en l’arquitectura clàssica, especialment a Anglaterra, on el Neoclassicisme havia estat molt important en la construcció de grans edificis públics. Les primeres construccions van utilitzar així elements d’estil classicista on, sense trencar la simetria de l’edifici, els plànols podien adaptar-se amb summa facilitat a la categoria de l’estació, incorporant o suprimint volums i alçades. 

Amb una sola planta, l’estació de Molins destaca, a més de per les seves dimensions, per la imponent escalinata del cos central, que dóna accés al vestíbul a través d’un temple clàssic, amb quatre columnes frontals d’ordre dòric rematades amb un frontó amb escut. Per a no desentonar amb la geometria clàssica, totes les obertures estan construïdes amb llinda i cornises sostingudes sobre volutes. El fris disposa dels corresponents tríglifs i mètopes, sobre les quals es disposa una cornisa dentada. Les tres estacions han sofert, no obstant això, modificacions en la seva estructura interior, per adaptar-les a les noves necessitats dels viatgers de la societat actual. La recent reordenació de la plaça de l’estació ha eliminat el tràfic rodat al peu de l’escalinata, ressaltant la bellesa de l’edifici. Com ha ocorregut en la majoria d’estacions, el creixement d’andanes i marquesines, així com la instal·lació d’ascensors i accessos, li ha restat part del seu aspecte original a la façana que dóna a la via. L’interior, com no podia ser d’altra manera, ha sofert infinitat de remodelacions i el seu aspecte no conserva gens de l’estructura original.

Blog del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vilanova i la Geltrú >>

divendres, 4 de febrer de 2011

“Salvem l’estació de Sant Feliu” s'adhereix al grup de "jo faig creixer patrimoni.gencat"

El “Salvem l’estació de Sant Feliu” s'adhereix al projecte "jo faig créixer patrimoni.gencat" impulsat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

El portal inclou notícies actuals sobre els museus, arxius, arqueologia i arquitectura del patrimoni de Catalunya. La seva activitat s'exten també en diferents blogs, algun d'ells ja referenciats en el nostre, i un grup al Facebook.

divendres, 14 de gener de 2011

La centenària estació de tren de Sant Feliu podria desaparèixer

L'edifici és un dels més antics de l'Estat espanyol, juntament amb els de Cornellà de Llobregat i Molins de Rei

Clara Molins // Amb el soterrament de la via de tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat podria desaparèixer la seva estació que compta amb 156 anys d’antiguitat. I és que el projecte d’aquesta obra, iniciat el 2006 i que no s’executa degut a la manca de finançament, contempla l’enderrocament de l’edifici

Des de la plataforma cívica “Salvem l’estació de Sant Feliu de Llobregat” es denuncia aquesta situació pel valor històric de l’estació de Renfe, que és una de les més antigues de tot l’Estat juntament amb la de Molins de Rei i Cornellà. El seu portaveu, Jaume Solé, assegura que cal preservar l’edifici perquè “no només és un valor arquitectònic sinó que també representa la nostàlgia de la industrialització de la ciutat i explica la configuració dels seus carrers i comerços”.

Per salvaguardar aquest equipament i després de trobar la negativa dels partits del govern municipal (PSC i CiU) el diputat d’ERC, Joan Tardà, va liderar una proposició no de llei (PNL) del grup parlamentari d’ERC-IU-ICV que sol·licitava un estudi de viabilitat tècnica i econòmica per mantenir l’edifici a partir del projecte actual del soterrament. Tardà, també un dels principals defensors de l’estació centenària de la seva ciutat, Cornellà, argumenta: “El ferrocarril va ser un catalitzador del creixement econòmic de la comarca i va permetre poder acostar, des del la quotidianitat, la realitat comarcal a la capital” i es pregunta “avui en dia com pots parlar de cultura, respecte i modernitat si no acceptes l’estació de meitat del segle XIX?”.

Madrid diu que no

Tanmateix a Madrid van desestimar aquesta petició perquè, segons Jaume Solé, “l’equip de govern va fer pressió perquè els seus companys de partit votessin en contra ja que creien que perjudicava la ciutat”. I aquest és el motiu municipal a la seva oposició, que el PP també subscriu. Encara que al Congrés, el mateix diputat de Convergència, Pere Macías, va mostrar-se favorable a demanar l’esmentat pla de viabilitat amb la condició que no suposés un retard de l’obra, la regidora convergent de la cartera de Salut, Consum i Seguretat de l’Ajuntament de Sant Feliu, Rosa Maria Martí, afirma que l’edifici “no té cap rellevància històrica”. Reconeix que “encara que pot ser important emocionalment no té prou valor ni arquitectònic ni patrimonial”.

Per tant, es mostra contrària a la conservació de l’estació perquè “El valor de l’edifici no mereix la paralització de tot el projecte que ja està fet. Ni per a mi ni per al projecte del PSC”. Martí també troba que el grup municipal d’Iniciativa vol alentir encara més un soterrament que fa 30 anys que és reivindicat per uns i per altres, i apunta que aquest partit es troba darrere de la plataforma cívica que promou la defensa de l’estació.

Però, per la seva banda, el portaveu de “Salvem l’estació de Sant Feliu de Llobregat”, Jaume Solé, remarca que per demostrar que només són una entitat desvinculada del món polític tornaran a reivindicar l’apologia de l’edifici centenari després de les eleccions municipals del maig. Al seu torn, el portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, Jordi San José, defensa que si realment el manteniment de l’estació suposés un retard de l’obra s’hi oposarien ja que són conscients que “a banda de representar un benefici per Sant Feliu”, el soterrament significa “una millora molt important del servei de Rodalies a la zona”. Així i tot, San José afegeix que segons els experts que han consultat, la inclusió de l’edifici ferroviari és possible. Ara el destí de l’estació santfeliuenca dependrà de la resposta ciutadana, del resultat de les eleccions municipals del mes de maig i de la gestió del nou govern de la Generalitat.

Fet a Sant Feliu >>

dimecres, 22 de desembre de 2010

Quin sentit té impedir l'estudi d'una possibilitat?

Com podeu llegir al Fet a Sant Feliu, dimecres passat la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va rebutjar una proposició no de llei (PNL) presentada per Joan Tardà (membre del grup que compartim a Madrid ERC i ICV-EUiA) sobre l’actual edifici de l’estació de Sant Feliu. Es feia ressò d’una campanya que, fa uns mesos, va iniciar el regidor del nostre grup municipal, Jaume Solé.

Quina era la proposta? Es tractava simplement de demanar un estudi de viabilitat de manteniment de l’estació a partir del projecte actual del soterrament. No era, ni de lluny, “un altre pal a la roda del soterrament”, com malintencionadament van dir l’excalcalde Vázquez i els regidors de PSC, CiU i PP en el darrer ple de Sant Feliu. Ni en la lletra ni en l’esperit de la PNL hi ha cap qüestionament del projecte, faltaria més. No seria coherent que ho féssim ara, quan, dins el termini de presentació d’al·legacions al projecte a l’abril de 2009, ni ICV-EUiA ni ERC (ni ningú!) vam qüestionar el projecte de soterrament pel tema de l’estació. Més concretament, vam presentar una sola al·legació per permetre, en el futur, el transbordament entre el tren i l’estació que reclamem de la línia L3 de metro, com es pot veure en aquest escrit.

En què consisteix un estudi de viabilitat com aquest? Si partim de la premissa que el projecte d’obres s’ha de mantenir, l’estudi de viabilitat hauria d’haver permès determinar si és viable o no algun ajustament en el projecte (descartades les modificacions subtancials o la redacció d’un nou projecte) i el seu cost. Tindríem, per tant, més i millor informació per poder prendre una bona decisió respecte a l’edifici històric de l’estació de Sant Feliu.

Si la conservació de l’edifici requeria un nou projecte o modificacions substancials de l’existent ho sabríem, i entendríem que els costos de l’obra pública no es poden estirar sense límit per a la conservació arreu de tot el patrimoni. Però si fossin possibles ajustaments en el projecte a un cost assumible, podríem mantenir de forma indefinida a la ciutat un patrimoni que forma part de la nostra història des de 1855.

Per explicar la seva oposició a l’estudi de viabilitat, PSC, CiU i PP diuen que, en l’estat actual del projecte ferroviari, el manteniment de l’estació és impossible. Tot i que no n’hem vist més que el que es va presentar a la Sala Ibèria, i sense posar en qüestió que no sigui fàcil en l’estat actual del projecte, crec que la seva revisió puntual en aquest punt estrictament no seria una pèrdua ni de temps ni de diners.

Per això, no entenc de cap manera el tancament de PSC, CiU i PP a la simple consideració d’aquesta possibilitat. Poc s’estima a la ciutat qui permet enderrocar un edifici que forma part de la seva història sense ni tan sols autoritzar un estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica de la seva conservació.

JSJ Sant Feliu >>

dimarts, 21 de desembre de 2010

Tardà denuncia que Vázquez va demanar a ERC la retirada de la moció de l’estació

“Costa entendre que encara hi hagi governs municipals que governin de forma tan anòmala”

El diputat d’ERC al Parlament espanyol, Joan Tardà, ha publicat a un blog del seu partit una nota on denuncia que l’anterior alcalde de Sant Feliu, Juan Antonio Vázquez, va demanar als republicans la retirada d’una moció que demanava que no s’enderroqués l’edifici de l’estació de ferrocarril de la ciutat, que data de l’any 1855. Tardà manifesta: “L’alcalde de Sant Feliu, ahir, a punt de dimitir del càrrec, ens va fer arribar per escrit la demanda, a Esquerra, que retirem del debat d’avui una iniciativa republicana a la Comissió de Foment. Quina? La demanda que el govern espanyol faci un estudi (tres mesos de temps) per avaluar la possibilitat i la manera de salvar l’estació de la Renfe, fent compatible edifici i projecte de soterrament de les vies”.

El diputat republicà considera que a l’exalcalde de Sant Feliu “ja li està bé que desaparegui un edifici de l’any 1855 (la línia Barcelona-Molins de Rei es va posar en funcionament aquell any i fou la tercera a construir-se a Catalunya i la primera del país de doble via)”. L’estació de Renfe de Sant Feliu és una de les més antigues de l’Estat espanyol, juntament amb els edificis ferroviaris dels municipis de Molins de Rei i Cornellà.
Joan Tardà indica també que “resulta difícil de pair que una excavadora acabi fent la feina sense ni tan sols haver intentat salvaguardar-la” i que “costa entendre que encara hi hagi governs municipals que governin de forma tan anòmala i tan distinta a com han actuat altres ajuntaments en favor de frenar processos de pèrdua de la identitat del territori tan característics d'altres èpoques”.

Fet a Sant Feliu >>

dijous, 16 de desembre de 2010

PSC i un alcalde que plega dijous condemnen a l’enderroc l'estació de Sant Feliu al Congrés

L’alcalde de Sant Feliu, ahir, a punt de dimitir del càrrec, ens va fer arribar per escrit la demanda, a Esquerra, que retirem del debat d’avui una iniciativa republicana a la Comissió de Foment. Quina? La demanda que el govern espanyol faci un estudi (tres mesos de temps) per avaluar la possibilitat i la manera de salvar l’estació de la Renfe, fent compatible edifici i projecte de soterrament de les vies.

Però al senyor Vázquez, el batlle, ja li està bé que desaparegui un edifici de l’any 1855 (la línia Barcelona-Molins de Rei es va posar en funcionament aquell any i fou la tercera a construir-se a Catalunya i la primera del país de doble via). Aquesta estació, és, avui dia, la segona més antiga de l’Estat espanyol després de la de Cornellà de Llobregat (per cert, salvada fa uns anys arran d’una campanya popular per evitar-ne la desnaturalització i la seva inclusió en un Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic, d’igual manera com actuaren altres pobles veïns de la mateixa línia com Sant Joan Despí i Molins de Rei).

Pel seu valor històric, arquitectònic, social, i tenint en compte la seva antiguitat i singularitat, resulta difícil de pair que una excavadora acabi fent la feina sense ni tan sols haver intentat salvaguardar-la. Costa entendre que encara hi hagi governs municipals que governin de forma tan anòmala i tan distinta a com han actuat altres ajuntaments en favor de frenar processos de pèrdua de la identitat del territori tan característics d'altres èpoques. Els veïns, tanmateix, s’han organitzat en una Plataforma, que ha rebut moltes adhesions d’arreu de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol, per demanar (només!) que s’estudiï la viabilitat tècnica de mantenir l’estació en el projecte de soterrament de les vies del tren a fi i efecte que, una vegada protegida, se’n pugui recuperar l’aspecte original en favor de la generació de referents i valors col·lectius.

Tot just fa uns anys, en el 2004, amb una gran participació ciutadana, es va celebrar el 150è aniversari de la línia, però no n’hi ha hagut prou perquè el govern de la ciutat intentés de protegir-la.

Fa anys i panys que la ciutat reclama el soterrament de les vies. Ni els governs espanyols del PP ni els del PSOE hi han destinat recursos. Arran de la presentació d'esmenes d'Esquerra i d'IVC, anys enrere, partides per endegar l'elaboració del projecte. Però d'aquí no s'ha passat, l'execució no ha tirat endavant. Ni de bon tros. N'és prova que, enguany, en el debat dels pressupostos per a l'any vinent, no solament no s'han aprovat noves demandes d'Esquerra quant a recursos a invertir en el soterrament, sinó que la partida de l'any passat ha caigut per al 2011. De diners, doncs, per al soterrament, no n'hi ha cap de consignat. Cap! Val a dir que el mateix secretari d’Estat, senyor Morlán, ens ho reconegué i justificà quan fa unes setmanes en la compareixença de presentació dels Projecte de llei de pressupostos per al 2011 se li preguntà per part d’aquest diputat el perquè ja no figurava la partida de Sant Feliu.

En conseqüència, la demanda de fer l’estudi ara s’escau, de totes totes. Ara, més que mai, per contemplar com pot encaixar-se la reclamació del manteniment de l’edifici amb el projecte de soterrament.

Però, desgraciadament, hi ha qui encara no se n’ha volgut adonar de l'oportunitat que se'ns obre. L'alcalde Vázquez plega, però deixarà l'empremta d'unes maneres de fer sortosament superades gairebé a tot arreu. Perquè ja no són temps per viure com les excavadores aterraven masies, fàbriques i residències modernistes i tota mena d'elements arquitectònics. Aquestes maneres de fer prou que les vam haver de patir al Baix Llobregat, tot afavorint alhora un procés de suburbialització i de pèrdua de la identitat col·lectiva a redós de l'especulació i la incultura. Però l’alcalde Vázquez viu ancorat en aquells anys de destrucció!

Val a dir que hi ha qui, en el Grup Socialista (i em refereixo a diputats i diputades catalans), a hores d'ara, quan falten poques hores per fer el debat i votar, no entén res. I, fins i tot, ens han fet arribar la seva incomprensió davant la negativa de l’alcalde a, almenys, intentar-ho. Manifesten que no poden posar-s'hi en contra, tot i reconèixer que, de diners, avui per avui, per al soterrament, no n’hi ha. La qual cosa, certament, dóna temps per intentar la salvaguarda de l’estació.

El PSC ho ha decidit. I punt. Adéu a l'estació, diuen. Ja en parlarem perquè molts ciutadans no pensen rendir-s'hi.

bloc Joan Tardà >>

El Congrés tomba la proposició que reclamava la conservació de l'estació de tren històrica de Sant Feliu de Llobregat

PSOE, PP i CiU voten en contra d'una iniciativa defensada pel diputat d'ERC Joan Tardà.

No hi ha hagut sorpreses i aquesta tarda el Congrés espanyol ha tombat la moció que demanava conservar l'estació de tren de la capital del Baix Llobregat, Sant Feliu. El PSOE, PP i CiU, entre d'altres, han votat en contra de la moció que ha defensat el diputat d'ERC Joan Tardà. El text, que demanava a l'estat elaborar un informe en un termini de tres mesos per tal d'estudiar la possibilitat de mantenir l'edifici, inaugurat el 1854, quan se soterrin les vies de tren ha obtingut 2 vots a favor en la comissió de Foment. 34 diputats han votat en contra i un s'ha abstingut. Mentrestant, la plataforma que en reclama la conservació ha aconseguit el suport del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

acn >>