Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

dijous, 15 d’octubre de 2020

Presentada una moció per a una intervenció arqueològica prèvia a l’enderroc de l’estació

La Plataforma Salvem l’Estació i l’Associació ARES van presentar una moció al ple perquè es faci una intervenció arqueològica abans de l’enderrocament de l’estació per tal de preservar els elements històrics de l’edifici davant el soterrament de les vies. La moció es va presentar el passat mes de març, però va ser ajornada per part de l’Ajuntament a causa de la COVID.

La moció instava al govern municipal i als grups polítics de l’oposició de Sant Feliu a aprovar la realització obligatòria d’una intervenció arqueològica preventiva a l’enderroc del pont de la riera de la Salut i de l’edifici històric de l’estació del tren i, a assignar un arqueòleg per al seguiment de les obres per evitar la destrucció de qualsevol resta arqueològica important que pogués haver-hi. Al mateix temps demana una catalogació dels elements d’interès patrimonial, arqueològic i de patrimoni ferroviari industrial.

En una carta als portaveus dels grups del consistori, el portaveu de Salvem l’Estació, Jaume Solé, ha manifestat que “la voluntat de la Plataforma és la de donar suport a la ciutat i per tant als seus representats amb l'objectiu de salvaguardar el patrimoni industrial del ferrocarril.” En aquest sentit, “el primer pas és el de conservar i documentar el patrimoni de l'estació i els pont de la riera de la Salut”.

La Plataforma compta amb el suport d'una important representació del món associatiu santfeliuenc i també amb l'adhesió d'entitats tant de la comarca com fora d'ella. A més del suport i l'adhesió de molts i moltes ciutadans de la Sant Feliu. Podeu consultar el web de la plataforma on trobareu tant les adhesions i els suports com els documents d'adhesió recollits arreu del país.

Aquí el text complet de la Moció

dilluns, 12 d’octubre de 2020

L'Ajuntament de Sant Feliu i ADIF s'han reunit per tractar un nou calendari d'obres del soterrament i sobre l'edifici històric de l'estació (Llobregat Digital)


L’ Ajuntament santfeliuenc vol que es compleixin els terminis del soterrament.

Llegir a Llobregat Digital
Descarregar en pdf


Des de la Plataforma Salvem l'Estació esperen que en els propers dies l'Ajuntament els convoquin per informar-los, ja que la reunió amb ADIF respon a la moció que es va presentar a l'Ajuntament el passat mes de març, en la que es demanava la realització d'una intervenció arqueològica que documenti tots els elements de l'edifici i determini el seu interès arqueològic.

A més la Plataforma reclamava la desconstrucció controlada de l'edifici per evitar la pèrdua de material de valor arqueològic i es posicionava en contra d'un enderrocament com el que estava previst anteriorment.

D'aquesta forma permetria la recuperació i reaprofitament d'elements constructius i ornamentals amb l'objectiu que, un cop soterrades les vies del tren, es construeixi una rèplica l'edifici original amb el màxim d'elements recuperats.

Dimecres 7 d'octubre, en una reunió celebrada entre l'alcaldessa de la ciutat, Lidia Muñoz, el tinent alcalde Oriol Bossa, i diversos representants de l'Ajuntament i el director general d'alta velocitat i direcció d'obra d'Adif, Juan Pablo Villanueva, es van tractar qüestions administratives i de protocol per avançar amb l'inici de les obres del Soterrament al seu pas per Sant Feliu.

En la trobada es van treballar aspectes administratius en curs com les actes d'ocupació dels terrenys a cedir afectats per les obres, la coordinació a nivell tecnològic del contracte de seguretat i senyalització o les inspeccions prèvies d'edificis, que van quedar suspeses en decretar-se l'estat d'alarma i que es reprendran tan bon punt es disposi del nou calendari d'obres.

Quant a l'evolució de l'obra, Villanueva va refermar el compromís d'Adif amb l'execució d'un projecte adjudicat i que es realitzarà, però que inevitablement ha vist el seu calendari afectat per la crisi sanitària de la Covid-19 i que està pendent de la redistribució pressupostària per part del Ministeri.

Des de l'Ajuntament de Sant Feliu s'està realitzant un estudi tècnic, juntament amb el Departament de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, amb Adif i amb la direcció de l'obra, sobre els elements d'interès de l'edifici de l'estació que constructivament es poden desmantellar i recuperar de forma controlada.

Aquests treballs contemplen també una documentació exhaustiva tant de l'edifici actual com de l'original, que data de l'any 1854, pel seu valor patrimonial.

En aquest sentit, i en base a les conclusions resultants d'aquest estudi, es contemplarà l'objectiu de reubicar aquests elements a la futura estació.

dijous, 8 d’octubre de 2020

ADIF visita Sant Feliu per parlar d’un nou calendari d’obres i de l’edifici històric de l’estació

L’Ajuntament de Sant Feliu i ADIF s’han reunit aquest dimecres per tractar, entre d’altres temes, un nou calendari d’obres del soterrament i sobre l’edifici històric de l’estació.

Segons la notícia publicada al web de l’Ajuntament de Sant Feliu, en la reunió l’Ajuntament ha informat de l’estudi que s’està realitzant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per a la preservació dels elements d’interès arqueològic de l’estació. Aquest estudi també contempla “una documentació exhaustiva tant de l'edifici actual com de l'original, que data de l'any 1854, pel seu valor patrimonial.”

Des de la Plataforma Salvem l’Estació esperem que en els propers dies l’Ajuntament ens convoquin per informar-nos, ja que la reunió amb ADIF respon a la moció que es va presentar a l’Ajuntament el passat mes de març, en la que es demanava la realització d’una intervenció arqueològica que documenti tots els elements de l’edifici i determini el seu interès arqueològic.

A més la Plataforma reclamava la desconstrucció controlada de l’edifici per evitar la pèrdua de material de valor arqueològic i es posicionava en contra d’un enderrocament com el que estava previst anteriorment. D’aquesta forma permetria la recuperació i reaprofitament d’elements constructius i ornamentals amb l’objectiu que, un cop soterrades les vies del tren, es construeixi una rèplica l’edifici original amb el màxim d’elements recuperats.

La moció va ser presentada per la Plataforma Salvem l’Estació, juntament amb l’ARES, i en nom de persones i entitats adherides a la Plataforma.

Des de la Plataforma estem molt satisfets de la resposta ciutadana i del món associatiu local, així com d’arreu del país que ha permès en pocs mesos que ADIF ens hagi fet arribar el seu compromís de cedir l’edifici històric de l’estació a la ciutat per a la seva conservació i que l’Ajuntament doni a l’estació l’estatus d’element de valor patrimonial que fins ara no havia tingut.

Tot i els avenços aconseguits continuarem salvaguardant l’edifici de l’estació, contemplant el trasllat de l’edifici o, en el cas que tècnicament no sigui possible, la construcció d’una rèplica exacta de l’edifici original de 1854.

No coincidim, però, amb la intenció de saquejar el patrimoni reubicant uns elements ‘decoratius’, sense cap valor per a la ciutat ni per a les generacions futures, a la nova estació. A Sant Feliu tenim alguns exemples d’elements fora del seu context que han perdut el seu valor patrimonial i d’identitat. Ens hi oposem a mercadejar amb el patrimoni. L’edifici de l’estació representa per la ciutat mantenir una de les tres estacions en funcionament més antigues de la península ibèrica.

Podeu escoltar aquí l'entrevista.


dimecres, 7 d’octubre de 2020

L’experta en patrimoni cultural Raquel Lacuesta a favor del manteniment de l’edifici de l’estació

Raquel Lacuesta dedica el seu treball a la restauració de monuments i a la seva difusió. Per la seva formació i com a membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una persona reconeguda en el àmbit del patrimoni cultural. Va ser funcionària del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, on va encapçalar la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.

Com a experta en patrimoni cultural Raquel Lacuesta ha fet arribar el seu suport a la Plataforma Salvem l’Estació de Sant Feliu en defensa de l’edifici actual. Cal recordar que el soterrament de les vies del ferrocarril és imminent i l’inici d’obres comportarà la desaparició de l’edifici.

Raquel Lacuesta és llicenciada i doctora en Història de l’Art i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (1986) per la Universitat draquellacuertae Barcelona. Va ser Premi Nacional de Patrimoni Cultural al 1997 i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia del Partal (Asociación Libre de Profesionales de la Restauración Monumental. Membre de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya).

És funcionària jubilada de la Diputació de Barcelona entre 1985 i 2014, on va encapçalar la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, dedicada a la restauració de monuments i a la seva difusió. Des del COAC i des de la Diputació i l’administració municipal ha redactat i/o dirigit nombrosos inventaris, catàlegs i PE de protecció del patrimoni arquitectònic arreu les comarques barcelonines, com ara Terrassa, Manresa, Martorell, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar de Mar, parc de Collserola, parc del Montseny, cementiris d’Arenys de Mar i de Sabadell, etc. També ha estat autora o coautora d’un bon nombre de llibres, així com d’articles en diaris i revistes.

Adjuntem la carta d'adhesió donant suport a la Plataforma Salvem l’Estació.


Malgrat l’oposició d’una part de la ciutadania a enderrocar l’edifici de l’estació de Sant Feliu de Llobregat, les administracions i ADIF juguen amb la promesa d’edificar un edifici igual a l’existent quan hagin acabat les obres. És una fal·làcia, no es farà i, de què servirà, si la importància de la tipologia i la història han desaparegut?

Tots sabem que el patrimoni arquitectònic se salva pel moviment d’uns pocs; l’educació i la cultura són en aquest país les germanes pobres de les ambicions especulatives, de progrés mal entès, de participar en grans obres públiques que donen importants rèdits als que es venen o es desfan del patrimoni per enriquir les pròpies arques. Les grans empreses juguen amb la falta de formació de molts polítics actuals, que no tenen en els seus curricula assignatures humanístiques, urbanístiques, patrimonials, culturals. No saben què és el llatí, ni la literatura, ni la història, ni l’art, i per això assisteixen indiferents als moviments dels avariciosos (igualment incultes i sense formació) dels que manen o manipulen gents i diners sense tenir consideració per res.

Què és avui Sant Feliu de Llobregat? Què conserva del seu patrimoni i del seu urbanisme? Quantes destrosses se n’han fet, des dels anys 1960 fins ara?. S’ha de quedar també sense la joia vuitcentista de l’estació, d’una arquitectura pura treta dels tipus fabrils i ferroviaris del segle XIX que dona caràcter a un sector? Recordo quan vaig visitar el president Josep Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau, encara a l’exili, amb els arquitectes Antoni González i Antoni Pujol, durant el Congrés de Cultura Catalana (1976), per plantejar accions sobre la conservació del patrimoni cultural, especialment l’arquitectònic, i per parlar-li dels moviments de les associacions de veïns, i ens va contestar de manera taxativa: el patrimoni és una cosa molt seriosa i no pot estar en mans de qualsevol. Cal fer polítiques de prevenció, protecció i conservació, i no caure en equívocs ni en interessos particulars.

Em sobten les adhesions personals que hi ha hagut, quan s’ha perdut l’oportunitat d’incloure l’Estació de Sant Feliu en el catàleg municipal; em sobta que l’Ajuntament hagi nedat sobre dues aigües, sense consciència ni autoritat; i em sobta que ADIF continuï sent un vulgar especulador, sense estima pel seu patrimoni edificat. Si l’Ajuntament té una reclamació per declarar BCIL un edifici, per pocs que siguin els que ho demanen (la cultura i l’educació són minoritàries), ha de reaccionar positivament i saber dialogar i convèncer l’especulador perquè doni solucions, no perquè plantegin problemes que enfronten els ciutadans, sovint incapaços de reflexionar sobre el que significa actuar d’una manera o altra, perquè no han estat ensenyats.

Cal plantejar un repte als enginyers i arquitectes d’ADIF i dels col·legis corresponents: fer els túnels sense enderrocar l’estació. No crec que sigui un edifici amb una fonamentació profunda (i això no és el més important), i de segur que es podria aguantar ben apuntalat. Amb els diners que s’estalviïn de l’arqueologia, que no cal ni plantejar-la, es podrien fer aquests treballs de salvaguarda. Em faig la pregunta-resposta: què hi havia a sota dels terrenys quan es va fer l’estació i el traçat de la via?: segurament, camps de conreu o quelcom de similar; es pot consultar en el registre de la propietat o en les expropiacions oportunes. És a dir, no estic d’acord amb què es faci arqueologia (potser es destrossarien els paviments originals), però sí que un arquitecte (de reconeguda sensibilitat envers el patrimoni i amb experiència en restauració) faci un aixecament detallat de l’edifici, per dins i per fora.

Crec que també s’ha de demanar l’adhesió i/o el parer de: la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (president, Josep Muntanyola); l’AADIPA del COAC (a través del president, Antoni Vilanova); la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Pere Marsé, arquitecte i vicepresident, a més de ser Vilanova seu del museu del Ferrocarril); l’IEC, secció històrico-arqueològica; Rosa Serra, estudiosa de la indústria al Llobregat i de les colònies i del patrimoni; la conselleria de Cultura; la conselleria d’Urbanisme; el president del Col·legi d’Enginyers de Camins; la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. I muntar una plataforma de debò: de reivindicació de l’Estació de Sant Feliu de Llobregat de 1854, i no d’una rèplica de cartó pedra, que distarà molt d’emocionar ningú, ni tan sols l’impenetrable i antiartístic ADIF ni l’Ajuntament. Això, si és que s’arriba a fer, cosa que dubto al cent per cent.

La meva adhesió a la plataforma Salvem l’Estació de Sant Feliu és total, però per aquest únic motiu: SALVAR L’ESTACIÓ. No una rèplica. Ja ho vaig fer constar en la meva participació en una taula de patrimoni a Sant Feliu, a finals del 2019, en què vaig animar el públic a lluitar per defensar el patrimoni, amb arguments seriosos, però sense desànims ni pors. Allò que es perd, en el temps, en l’espai i en la matèria, ja és irrecuperable.

Aquesta adhesió adreçada a la protecció del patrimoni arquitectònic que constitueix l’Estació del ferrocarril es fa extensiva a la necessitat de la conservació i protecció del pont de la Riera de la Salut, d’un sol arc de maó, gairebé carpanell, i d’inusitada gran llum, per tractar-se d’un patrimoni d’obra pública realitzat per enginyers, que ben poc han estat considerats i reconeguts com a artífexs d’obres artístiques que han conviscut i millorat el paisatge natural i l’urbà, i que mereixen, com les estacions de tren dels segles XIX i XX, ser incorporats als catàlegs i al patrimoni cultural dels municipis i països que els han generat.


Barcelona, juliol-setembre de 2020

Raquel Lacuesta Contreras
Doctora en Història de l'Art i pedagoga
Acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Funcionària jubilada del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona