Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

divendres, 26 de febrer de 2021

Arquitectura en extinción: van a demoler la estación de Sant Feliu de Llobregat (Revista AD)

La estación de Sant Feliu es una de las cuatro más antiguas de España y está en peligro de demolición. Este pequeño pedazo de nuestra arquitectura industrial del XIX podría desaparecer este mismo año.


Itziar Narro
Llegir a AD


Por suerte las obras de demolición previstas para finales de 2019 se están retrasando, pero en cualquier momento la estación de tren de Sant Feliu de Llobregat, uno de los ejemplos de arquitectura ferroviaria más antiguos de la Península aún en funcionamiento, será cosa del pasado. Todo por culpa de un proyecto de 2010 que prevé soterrar las vías del tren que cruzan esta localidad catalana de unos 50.000 habitantes y que incluye la destrucción de este edificio neoclásico construido en 1854, incluido en la Lista Roja de Hispania Nostra. El proyecto ya está adjudicado y si no se ha comenzado es por la pandemia y problemas de financiación, no porque se sea consciente del valor de la estructura.

Un poco de historia

La estación fue pensada por el ingeniero inglés Michel de Bergue en 1850 y gracias a la aportación económica de varios empresarios, se abrió en 1854 después de que sus obras fueran paralizadas por otra pandemia: la peste. En 1855 se finiquitó el desdoblamiento de la vía y se convirtió en la primera línea de ferrocarril de España en disponer de este adelanto en todo su recorrido. "Es una de las cuatro estaciones más antiguas de España y Cataluña y conserva su integridad y la autenticidad de las pioneras estaciones erigidas a raíz de la llegada del ferrocarril. Se trata de un edificio de estilo neoclásico con elementos italianizantes, propio de la segunda mitad del siglo XIX. De aspecto austero, muestra un gran sentido de elegancia y dignidad", explican en Hispania Nostra.


Flema británica

"Es relevante porque explica la expansión del ferrocarril por toda la Península Ibérica y su mayor singularidad es que De Bergue la diseñó a imagen y semejanza de las estaciones inglesas del XIX, copiando su estilo, su distribución, las vías, las taquillas... con un aire muy vanguardista para la época", explica a AD Jame Solé Díaz, de la plataforma Salvem l'Estació de Sant Feliu, que lleva 10 años intentando que el edificio no sea demolido. De sección rectangular y de pequeño tamaño (aproximadamente unos 285 metros cuadrados) está compuesta por tres cuerpos simétricos. "Si bien todas las ventanas de la fachada principal y de las laterales son adinteladas, el edificio sorprende por la forma en arco de medio punto de sus puertas y ventanas de la fachada que da acceso al andén, típicamente de estilo georgiano", explican en Hispania Nostra.

"Nuestro objetivo desde 2010 es, primero, proteger el edificio y, segundo, dar visibilidad a este 'atentado' contra una parte importante de nuestro patrimonio industrial", explica Solé, que añade: "Queremos que la gente de la zona sea consciente de su valor histórico más allá de si es o no bella". Por suerte la crisis económica de 2008 interrumpió un proyecto que inicialmente estaba presupuestado por 138 millones de euros a repartir entre el Ayuntamiento de Sant Feliu, la Generalitat y el estado. En 2018 se retomó la idea rebajando los costes a unos 70 millones aproximadamente, pero de nuevo la pandemia y la crisis que se prevé han ralentizado su comienzo.

ADIF ha comunicado a la plataforma ciudadana que se podría reelaborar el proyecto para soterrar las vías sin necesidad de destruir la estructura, pero eso conllevaría más tiempo y una voluntad política de momento inexistente. "Lo que hemos conseguido es que envíen expertos desde Barcelona para que valoren qué elementos de la estación tienen entidad suficiente como para ser preservados y ojalá reconstruidos cuando terminen las obras", explica Jaume. "Es una solución desesperada para que al menos se conserve algo, aunque no es la ideal". Veremos en qué queda su lucha. De momento las obras de demolición, aunque inminentes, todavía no han comenzado. Hay tiempo.

dilluns, 15 de febrer de 2021

Sant Feliu aconsegueix un acord amb l’ajuntament de Barcelona per conservar elements patrimonials de l’estació de rodalies

El projecte de soterrament de les vies per ADIF obliga a enderrocar l’edifici històric


Raúl Vázquez Navarro
Estudiant de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona


L’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, i la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, han signat el passat dimecres 23 de desembre un projecte en comú per treballar en la conservació patrimonial de l’Estació de trens de la ciutat, que es veurà afectada pel soterrament de les vies.

Segons l’acord, l’Ajuntament de Barcelona “donarà suport tècnic per elaborar una memòria completa de l’edifici de l’estació”. La memòria incorporarà “documents, plànols i fotografies d’un alt nivell de detall de l’estat actual de l’edifici” i permetrà “l’elaboració d’un estudi històric exhaustiu” així com “la plasmació del procés d’evolució constructiva de l’edifici al llarg de la seva història”. La durada de l’acord serà de quatre anys, al llarg dels quals les dues administracions treballaran en conjunt per fer “un estudi patrimonial i artístic dels elements de l’estació”.

L’Ajuntament de Sant Feliu ha publicat una nota de premsa on afirma que “vol mantenir la memòria de l’edifici”. Per fer-ho possible, explica que “la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de Barcelona col·laborarà amb Sant Feliu, que no disposa de departament de patrimoni propi”. Tanmateix, explica que ”l’acord se suma al llistat d’iniciatives per protegir l’estació impulsades pel govern municipal” entre les quals destaca “l’elaboració d’un pla de desmuntatge controlat per preservar tots aquells elements d’interès patrimonial”.

Aquest acord arriba després de la pressió realitzada per part de la Plataforma “Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu”. En Jaume Solé, impulsor del moviment, explica que el projecte neix l’any 2010 amb l’objectiu d’aturar l’enderrocament de l’edifici, segons preveu el projecte de soterrament de les vies del tren, elaborat per ADIF l’any 2010. Amb la publicació d’aquest acord, Solé fa una valoració “molt positiva” perquè implicarà que “l’Ajuntament de Barcelona s’encarregui de dirigir el projecte”. Tot i així, no estan d’acord amb que la desconstrucció la realitzi un arquitecte, i no un arqueòleg. Així doncs, defensen que “el consistori santfeliuenc podria haver treballat més per aconseguir una conservació total”.

Des del 2010, la plataforma ha defensat el valor patrimonial de l’estació, una de les quatre més antigues d’Espanya, datada del 1854. Al llarg d’aquests anys, ha aconseguit diversos objectius, com la declaració a favor de la conservació de l’edifici per part de la Comissió de Patrimoni del Centre d’Estudis del Baix Llobregat o l’acord d’aquest passat 23 de desembre, el qual es tracta, segons Solé, d’“un nou èxit de la ciutadania de Sant Feliu”.

dissabte, 6 de febrer de 2021

Sant Feliu admite que se reconstruya la estación de Renfe de arriba a abajo (El Llobregat)


Foto: Xavier Galiana

Marisa Montoya
Llegir a El Llobregat
Descarregar en pdf


El soterramiento de las vías del tren a su paso por la ciudad es la más histórica de las reclamaciones de Sant Feliu de Llobregat. Los vecinos han visto como, alcalde tras alcalde, todos prometían ser el glorioso munícipe que haría realidad el anhelado proyecto.

Pero tras la conclusión de cada legislatura (desde la recuperación de los ayuntamientos democráticos en 1979, ahí es nada), la decepción y la sensación de que nunca se llegaría a ver realizado el proyecto no hacía más que crecer. Pero por fin, en 2010, se presentó un plan conjunto entre el consistorio y el gestor de infraestructuras Adif para el soterramiento de las vías del ferrocarril y urbanizar el terreno que estas dejarían libre.

Pero había una detalle en el que nadie había caído hasta ese momento, una cuestión nada baladí, pues todavía hoy enfrenta a los vecinos y al ayuntamiento: el proyecto aprobado para soterrar las vías incluye la demolición del edificio, Entonces, ¿qué iba a pasar con el edificio de la estación? ¿Seguiría en pie?

Una de las respuestas posibles, la que más apoyo ciudadano tiene, es que se conserve intacto el edificio y con el fin de defender esta idea a capa y espada se crea la plataforma Salvem l’Estació de Sant Feliu. Según Jaume Solé, portavoz del colectivo, “la respuesta de todos los alcaldes siempre ha sido que el edificio no tenía ningún valor”. Por contra, varias entidades y arquitectos especialistas discrepan del postulado oficial y consideran que la estación atesora un “gran valor patrimonial”.

El dilema sobre qué hacer con el edificio de la estación lleva sin respuesta más de una década. La plataforma para salvar la estación apuesta a la vez por el soterramiento y por conservar el edificio intacto. Aunque en un primer momento, el Ayuntamiento de Sant Feliu se negó en redondo a preservar la construcción, parece que ya admite la importancia de su patrimonio artístico e histórico. Pero, a la vez, pretende evitar a toda costa que se cambie el proyecto de urbanización de la zona.

Para apaciguar la presión vecinal, el consistorio ha firmado un convenio con el Ayuntamiento de Barcelona en el que se presentan cuatro escenarios de “salvación”. El primero (el favorito del gobierno de Sant Feliu), es documentar el edificio y construir una réplica en 3D. El segundo conseguiría preservar algún elemento significativo del edificio para hacer un memorial. El tercero contemplaría la reconstrucción de una parte de la estación. Y el cuarto (el único aceptable para la plataforma y los vecinos) es la reconstrucción total del inmueble.

Jaume Solé critica los tres primeros escenarios advirtiendo de que “nadie guarda las piezas de un puzzle si no está entero”. Pese a que desmontar toda la estación y reconstruirla no es el sueño de los vecinos, después de 10 años de lucha entienden que es “la opción más factible.” Con sus argumentos iniciales sesgados”, según Solé, para no conservar el edificio, el posicionamiento del gobierno ha generado desconfianza entre los ciudadanos, un sentimiento que va en aumento desde que Adif asegura que se pueden soterrar las vías y conservar la estación si se cambia el proyecto de urbanización, algo que no agrada al ayuntamiento pues acarrearía nuevos retrasos. Así, la decisión final continúa en vía muerta.

La importancia de conservar más de 160 años de historia

La estación de tren de Sant Feliu de Llobregat se construye en 1854, hace más de 160 años, y es uno de los edificios más queridos por sus habitantes. La construcción del apeadero fue un motor económico, cultural y social para la capital del Baix Llobregat en sus inicios. Gracias a su entrada en servicio, Sant Feliu se convierte en un núcleo industrial importantísimo en el siglo XIX y propicia la llegada de construcciones modernistas que ahora son patrimonio artístico local y autonómico. Desde el nacimiento de la plataforma que la defiende, la entidad ha recibido un abrumante seguimiento en redes y apoyos de entidades de toda índole, como el Comité Internacional de Conservación de Patrimonio Industrial. Jaume Solé lo asegura rotundamente “si la ciudad pudiera escoger, preferiría mantener intacta la estación”.

divendres, 5 de febrer de 2021

Més suports a la Plataforma Salvem l'estació del tren de Sant Feliu Josep M. Cobos president de l'Associació per a la Defensa de la colònia Sedó i entorns (Llobregat Digital)

En l'escrit que ha fet arribar a la Plataforma, Cobos reconeix el valor i la significació de l'edifici de l'estació per a Sant Feliu i pel Baix Llobregat.


Llegir a Llobregat Digital
Descarregar en pdf


Manifesta que "el patrimoni no és privatiu de ningú en concret, tot el contrari, forma part de la col·lectivitat i és de tots, ens ajuda a identificar-nos amb el nostre entorn, contribueix a vertebrar una societat, a crear consciència i sentiment de pertinença."

Destaca també que la conservació i dignificació del patrimoni cultural és un dels millors índex que tenim per mesurar el nivell de maduresa democràtica d'una societat, de les institucions, de l'administració, dels seus polítics i del seu teixit social. En aquest sentit comenta que la societat civil ha estat a l'alçada en reclamar la recuperació de l'estació del tren de Sant Feliu.

“Hi ha coses sobre les que dona molta mandra posar-te a escriure i haver-ho de fer ara reivindicant la importància de l'estació de tren de Sant Feliu de Llobregat i la necessitat imperiosa de salvar aquest patrimoni, és una d'elles . Però em fa molta mandra no pas perquè l'estació no es mereixi això i molt més, sinó perquè em dona molt coratge haver d'estar parlant d'això en ple s. XXI, son debats que l'evolució de la nostra societat ens hauria d'haver portat a estar superats des de fa molts anys.”

“Sembla que tornem a la vella dicotomia entre progrés i conservació del patrimoni. Després d'estar reivindicant la necessitat de buscar una solució a la cicatriu que la via del tren havia provocat en el teixit urbà de la ciutat, ara sembla, ves per on, que l'alternativa implica fer desaparèixer un dels últims vestigis de la construcció de la xarxa de ferrocarrils a Catalunya., un dels motors de la revolució industrial al nostre país.”

“El Patrimoni no és privatiu de ningú en concret, tot el contrari, forma part de la col·lectivitat i és de tots. Ens ajuda a identificar-nos amb el nostre entorn, contribueix a vertebrar una societat, a crear consciència i sentiment de pertinença. De tot plegat a la nostra comarca malauradament no anem sobrats, potser per això mateix a alguns els hi fan nosa aquests elements. Una societat despersonalitzada, sense elements que l'ajudin a identificar-se i explicar-se a si mateixa a través del seu passat és molt més fàcilment manipula-ble.”

“La sensibilitat vers la conservació i la dignificació del Patrimoni Cultural és un dels millors índexs que tenim per mesurar el nivell de maduresa democràtica d'una societat, de les institucions, de l'administració, dels seus polítics i de la seva xarxa social. Aquesta última, la societat civil, ha estat a l'alçada, s'ha mobilitzat, ha creat consciència, ha buscat alternatives, està aconseguint que no es pugui actuar amb impunitat. I els altres? A quin nivell estan? Què en pensen? Una situació d'aquestes ens ajuda a tots a posar-nos davant el mirall, ens agrada el que veiem? Confiem que tothom sàpiga estar a l'alçada de les circumstancies.”