Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

dimarts, 23 de novembre de 2021

Sant Feliu condena su histórica estación a la desaparición (La Vanguardia)

Los participantes en la consulta organizada por el Ayuntamiento se decantan por integrar algunos elementos patrimoniales en la futura estación soterrada en lugar de construir una réplica del edificio centenario


David Guerrero
Llegir a La Vanguardia


La ciudadanía de Sant Feliu ha escogido mediante una consulta que la actual estación del ferrocarril desaparezca y no sea replicada en otro lugar de la ciudad. Las obras de soterramiento que empezaron este verano obligaban a tomar una decisión sobre el futuro del edificio histórico, construido en 1854. Pese a ser una de las tres estaciones más antiguas de España (junto a la de Cornellà y la de Sant Andreu Comtal), la reconstrucción solo la han defendido uno de cada cuatro participantes en la consulta.

El grueso de los votos (4.599 frente a 1.651) se ha decantado por la integración de algunos elementos patrimoniales en un espacio memorial dentro de la futura estación soterrada, que se construirá en los próximos años en el lugar donde se encuentra el edificio ahora ya oficialmente condenado a la piqueta.

En la consulta han participado 6.299 vecinos, el 16,2% del censo de mayores de 16 años empadronados en la capital del Baix Llobregat. La cifra es "todo un éxito" para una ciudad de este tamaño, según Núria Arbussà, subdirectora general de procesos electorales de la Generalitat. En los municipios más pequeños se puede conseguir una mayor participación. En cambio, la consulta de la Diagonal en Barcelona, hace once años, se quedó en un 12%.

Una rambla con el tranvía y árboles

En la votación también se ha escogido el modelo urbanístico a desarrollar sobre los 30.000 metros cuadrados ganados sobre las vías. El escogido responde al nombre de 'Rambla Major' y consiste en una gran rambla con un paseo lleno de árboles que acompaña el paso del tranvía y crea nuevos puntos de encuentro y espacios urbanos a ambos lados de la actual cicatriz urbana.

El proyecto ganador lo ha sido por muy poco margen sobre el segundo, 'El passeig del Samontà', que ha obtenido 2.601 votos frente a los 2.790 del ganador. Menos ha gustado 'El gran verger', con 828 apoyos. Los tres proyectos sometidos a votación tenían sus particularidades pero la filosofía de fondo es la misma: más verde y más espacio peatonal donde ahora hay un muro. "Ha ganado Sant Feliu porque todo esto es una oportunidad para construir colectivamente el futuro de nuestra ciudad", resume la alcaldesa, Lidia Muñoz.

En los próximos días se iniciará el proceso de adjudicación de la propuesta ganadora, que se llevará tres lotes por valor de 400.000 euros en los que se incluye el anteproyecto urbanístico y la redacción del proyecto global. A partir de esos documentos se adjudicarán y desarrollarán las diferentes actuaciones urbanísticas sobre el espacio ganado al ferrocarril una vez acabe el soterramiento, unas obras que justo han empezado este verano y que tienen un plazo previsto de más de cuatro años.

diumenge, 21 de novembre de 2021

Una consulta prematura, oportunitat perduda (PSC Sant Feliu)

Estem davant d'una oportunitat perduda per definir col·lectivament el Sant Feliu del futur.


Lourdes Borrell
Llegir a PSC Sant Feliu


Estem davant d'una oportunitat perduda per definir col·lectivament el Sant Feliu del futur. Ens fa l'efecte que tot i els recursos invertits, aquesta consulta ciutadana no està aconseguint mobilitzar als santfeliuencs i santfeliuenques, ni generar el debat sobre el model de ciutat que necessitem.

És un encert l'obertura d'un procés de participació ciutadana per a la urbanització de la superfície alliberada pel tren. Però les errades són tantes i de tal magnitud, ja que de fet no s'està votant sobre allò que es diu, sinó sobre quin grup d'arquitectes elaboraran la redacció de l'avantprojecte d'urbanització de la nova centralitat, per un import de 50.000 euros.

En primer lloc, aquesta consulta ciutadana es realitza massa aviat, hauria tingut més sentit fer-la un cop les obres del soterrament estiguessin més avançades, i un cop les opcions d'urbanització fossin més properes al que finalment es podrà executar. De fet, encara no s'ha acabat de votar i ja estan canviant les propostes dels equipaments a desenvolupar en els espais alliberats pel soterrament. Però com pot ser? Això és així perquè falten quatre anys per acabar les obres i alguns d'aquests equipaments no depenen de l'Ajuntament. Davant d'això el projecte final distarà molt de les opcions que avui s'estan sotmetent a votació i això, és fer trampes a la ciutadania.

I per què aquestes presses? Per què no hem pogut votar sobre opcions més realistes més endavant? Segurament les presses s'han degut més a l'interès de l'equip de govern per capitalitzar i fer publicitat d'una acció de govern inexistent, abans que Lídia Muñoz cedeixi l'alcaldia a ERC.

El problema és que aquestes pràctiques generen desafecció i una baixa implicació del veïnat que erosionarà les polítiques de participació ciutadana. A més a més, la dificultat per entendre les propostes i la probabilitat de què el resultat no s'assembli al que acabarà sent, l'únic que fa és provocar soroll. Tot això ens ho hauríem estalviat amb un procés de participació ciutadana honest, fet quan tocava i sense vel·leïtats propagandístiques.

En tots els processos de presa de decisions existeixen límits en el nombre d'opcions, no hem d'enganyar a ningú. Per exemple, a casa podem votar majoritàriament per anar de vacances, però si no tenim prou diners, no podrem anar-hi, i això passa també en les consultes populars, els referèndums, etc.

Una de les impressions del veïnat davant de la consulta és la de tenir un marge de tria reduït, escollint entre els tres projectes i les dues opcions de l'estació, però sense haver pogut triar, per exemple, si es posava o no una nova línia de tramvia, si s'enderrocava o no l'estació, o els paràmetres de la pròpia consulta.

Davant de la importància i rellevància del projecte per a la ciutat, hauria calgut pedagogia i això s'aconsegueix amb més temps consensuant el procediment de consulta amb tots els agents implicats; començant pel tipus de consulta, el format de la pregunta, els efectes reals del resultat i sobretot la data en què s'havia de realitzar. El disseny de la consulta en aquest sentit hauria generat complicitats suficients per a reforçar la legitimitat del resultat.

Amb tot, el punt més delicat és si allò que decidirà la ciutadania, efectivament, es durà a terme o no, i en aquest cas no serà així. Com hem explicat, el procediment de tramitació urbanística és tan llarg i els imponderables que poden sorgir són tants (nous equipaments sobrevinguts, nous emplaçaments, ampliació del Complex, ciutat esportiva, CAP Rambla, un tercer Institut, la ciutat judicial, etc.) que difícilment serà així.

Des del PSC proposàvem fer aquesta consulta ciutadana més endavant, perquè la decisió majoritària es produís en un context més clar on es decidís realment com seria la urbanització de la superfície alliberada. El risc d'una consulta mal plantejada tindrà efectes desincentivadors en la participació de la ciutadania en el projecte resultant. Lamentem que les presses en celebrar aquesta consulta sigui més un efecte propagandístic del govern de la ciutat, que no pas la voluntat de construir entre tots el Sant Feliu del futur.

dissabte, 20 de novembre de 2021

Noves adhesions al manifest per protegir l’estació

Darrerament la Plataforma ha rebut diverses adhesions de reconeguts professionals santfeliuencs. Es tracta de l’arquitecte Jaume Ribas, el periodista Xavier Campreciós, l’historiador Enric Farreras i del Síndic de Greuges Emèrit, Magí Boronat.

El manifest en defensa del patrimoni històric del ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat compta amb noves adhesions, en aquesta ocasió de professionals santfeliuencs relacionats amb l’arquitectura, el periodismo i la historia. Es tracta dels arquitectes Jaume Ribas i Magí Boronat, que a més és Síndic de Greuges Emèrit, el periodista Xavier Campreciós i l’historiador Enric Farreras.

Tots ells están a favor de la reconstrucció d’una rèplica de l’edifici de le’stació del tren, una vegada s’hagin soterrat les vies, doncs consideren que és un element del patrimoni històric de Sant Feliu. Consideren que el patrimoni no és privatiu, sinó que forma part de la col·lectivitat. És un signe d’identificació que vertebra la nostra societat.

Les noves adhesions se sumen a les de l'Àngels Prats i Lladó, la Carme Sanmartí Roset, el Jaume Garcia i Urpí, el Jaume Plensa i Suñé, el Joan Dausà, el Jordi Juvanteny, el Josep Maria Gelabert, el Lluís Carrasco Martínez, la M. Luz Retuerta, la Núria Rajadell Puiggrós o el Salvador Obiols Gras, juntament amb les de centenars de persones i entitats socialment compromeses a la ciutat, per un Sant Feliu més amable amb el patrimoni i la història local i de la Comarca.

Pots veure la llista de suport aquí.

divendres, 19 de novembre de 2021

L'Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES) vol una rèplica històrica fidedigna de l'estació i us demana el vot per l'opció 'A' de la consulta Associació ARES (Fet a Sant Feliu)

Cartes al director Fet a Sant Feliu


Associació ARES

Durant els treballs de confecció del Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic iniciats l’any 1986 i conclosos el 1989, l’ARES va al·legar i presentar una esmena per la no inclusió de l’edifici de l’estació, de diversos edificis fabrils que conformaven el patrimoni industrial local i per l’absència en el catàleg dels jaciments arqueològics en aquesta eina de planejament. Les aportacions de l’ARES no es van tenir en compte i ni l’estació ni cap dels ponts originals de la via del 1854 es van incloure al catàleg, i van quedar sense protecció.

A l’inventari de Patrimoni Industrial realitzat pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a través del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la cooperació de l’ARES, es va inventariar l’estació com un edifici a preservar de cara a les generacions futures pel seu valor en la revolució industrial que tingué lloc a partir de la segona meitat del segle XIX. Al 2004 amb motiu dels 150 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril, l’ARES va participar en els actes i en l'organització de la caminada popular realitzada entre l’Hospitalet i Molins de Rei per commemorar la efemèrides i reivindicar el valor del patrimoni ferroviari conservat a Sant Feliu de Llobregat. L’any 2010 la nostra entitat es va adherir a la campanya endegada per la plataforma cívica Salvem l’Estació per evitar l’enderroc quan el soterrament i el perill de desaparició no eren imminents.

Durant els anys 2018 i 2019 l’ARES va participar en algun debat dins de la campanya Bye Bye Via, defensant la possibilitat de construir una rèplica històrica a partir d’una bona documentació arqueològica posant l’exemple del fals històric de la Granja la Ricarda del Prat de Llobregat. Durant la Setmana del Patrimoni de 2018, l'entitat, conjuntament amb Arrels Locals, va realitzar l’exposició itinerant “Una via enfront de la via” que va recórrer diverses sales d’exposicions del municipi i que es va completar amb una taula rodona a la sala de l’Ateneu amb diversos testimonis que al llarg dels anys han viscut enfront de la via. A partir de setembre de l’any 2019 l’ARES va participar i va donar suport a diverses accions de la Plataforma Salvem l’Estació aportant la seva visió de la realitat actual i del moment on érem amb un projecte de soterrament de les vies a punt d’execució que serà una millora llargament reivindicada per la ciutat de Sant Feliu, al qual no ens oposem en cap cas.

L'any 2020 la pandèmia mundial de la covid-19 ho va canviar i trastocar tot. El món es va aturar, la consulta sobre les diverses opcions per urbanitzar els espais que quedarien lliures després de soterrar les vies que s’havia de realitzar la tardor passada també s'aturà. El món vivia confinat a casa seva i no eren les millors condicions. Avançat el 2021 la situació pandèmica amb l'extensió de la vacunació massiva ha millorat i les obres del soterrament s'han iniciat. Durant aquest mes de novembre s’està fent la consulta per escollir una de les tres opcions per urbanitzar els terrenys que quedaran lliures.

A la mateixa consulta s'ha incorporat també una segona pregunta arran bàsicament de la reivindicació popular de la Plataforma Salvem l’Estació, a la qual l'ARES va donar suport amb l'adhesió al seu manifest manifest acordada a la reunió de junta del 29 de febrer de 2020 celebrada al mateix bar de l’estació de ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat.

L'ARES va donar suport al manifest de la Plataforma Salvem l’Estació perquè inclou una futura reconstrucció fidedigna de l'edifici històric de l'estació. Una reconstrucció o rèplica que a més l'ARES vol que estigui fonamentada en uns estudis arqueològics previs a l'enderroc de l’edifici que s'hauran d'efectuar per permetre les obres de soterrament. L'ARES també demana que per permetre la rèplica històrica fidedigna es faci una deconstrucció de l'estació que permeti recuperar tots els elements originals que sigui possible reutilitzar a la rèplica.

Arribats a aquest punt, us podeu imaginar quina es la posició de la nostra entitat enfront de la pregunta que es realitza en aquesta consulta. Si volem recuperar aquestes peces, elements i fer estudis arqueològics no es pas per fer el memorial que proposa l'opció ‘B’, sinó per realitzar de nou l'estació, opció que queda recollida a l'opció ‘A’ de les que ofereix la consulta. Aquesta rèplica serà un nou equipament ple d'història i bons records on en un futur caldrà trobar-hi un ús ciutadà que si per nosaltres fos podria ser un museu o espai relacionat amb la memòria local, un espai dinàmic, modern i participatiu que tracti la memòria de forma rigorosa, i alhora lúdica, sense salabror ni nostàlgia, una eina alhora al servei de la integració i el coneixement de la història, perquè no es pot viure junts sense conèixer el passat comú.

Així doncs, des de l'Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu arribats a la tardor de 2021, seca i sense bolets a Collserola, us volem demanar que participeu activament a la consulta i que a l'opció per escollir entre la rèplica històrica (opció ‘A’) o bé el memorial (opció ‘B’), no ho dubteu i escolliu l'opció A. La posició de l'ARES no podia ser una altra atenent la llarga trajectòria per preservar el patrimoni arquitectònic, arqueològic, geològic i natural de la ciutat, una tasca que s'inicià ara fa 40 anys, al llunyà 1981 quan va fundar-se l'entitat. Participa a la consulta i vota per l’opció ‘A’.