Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

dijous, 15 de desembre de 2022

Jaume Solé: "L’estació de Sant Feliu explica la transformació urbana, era el punt neuràlgic de la ciutat" (xarxanet)

La Plataforma ‘Salvem l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat’ lluita, des de fa més de deu anys, per defensar i donar a conèixer aquest element de patrimoni cultural i arquitectònic.


Jaume Solé, fundador i president de la Plataforma Salvem l'Estació de tren de Sant Feliu de Llobregat. Font: Jaume Solé

Marta Catena
Llegir a xarxanet


L’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat és una de les quatre estacions en funcionament més antigues d’Espanya. Construïda i estrenada l’any 1854, forma part de la línia Barcelona - Molins de Rei, de la qual també pertanyen dues estacions històriques del mateix any, la de Cornellà i Molins de Rei. L’estació de Sant Andreu Comtal, de la línia Barcelona - Granollers, completa el pòquer de les estacions clàssiques de Catalunya, del mateix període i època.

La plataforma ‘Salvem l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat’ neix l’any 2010 amb doble objectiu. Per una banda, posar en valor el patrimoni de Sant Feliu i estendre el coneixement i l’imaginari col·lectiu amb la importància de l’estació de tren. Per altra banda, evitar que l’ensorrin. Però, arran d'una consulta ciutadana realitzada l’octubre del 2021, se’n va aprovar l’enderrocament. Parlem amb Jaume Solé, fundador i president de la plataforma per conèixer la història d’aquesta reivindicació.

Per què és tan important l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat?

Per una banda, la part nostàlgica i emocional fa molt. Era el punt neuràlgic de Sant Feliu. La ciutat estava partida en dues parts, i l’estació era el punt de referència. Les colles d’amics quedaven en aquest punt quan anaven de Caramelles, d’esplai o de cap de setmana, sempre es quedava allà. El tren crea lligams, fa poble, fa ciutat, fa germanor.

Sempre explico que, totes les persones que venien a rebre el tren, que acomiadaven la primera parella, iniciaven el trajecte per a la seva primera feina, la primera excursió fora de casa, esperar un familiar… tot aquest valor immaterial que porta el tren, té un sentit, i aquest el dona l’estació. Per altra banda, és l’estació de tren en funcionament més antiga d’Espanya, amb origen l’any 1854.


Estació de Sant Feliu, 1912-1914, les tres naus de l'edifici. Per la porta de la dreta s'accedia a les taquilles. A l'esquerra vivia el cap d'estació. Font: Arxiu Lluís M. Tuells.

Com va començar la vostra reivindicació? D’on i per què va sorgir?

La plataforma neix el 2010, la creo jo mateix, perquè percebo que la majoria de persones de Sant Feliu desconeixen que tenim una estació amb les característiques històriques que representa. Aquesta idea neix al propi bar de l’estació, parlant amb els mateixos treballadors. Persones que venen de família ferroviària.

De mica en mica, comencem a posar-ho en coneixement de la ciutadania i de les institucions. Primer, amb l’Ajuntament, i després ho intentem lluitar amb Renfe, Adif i amb altres institucions de Catalunya i d’Espanya. Fins i tot hem arribat a institucions europees i internacionals.

Des de l’ajuntament, com van rebre i plantejar la situació? Com comença la lluita?

Des d’aquesta institució es volia el soterrament, ja que la via travessa el municipi i separa la ciutat en dues parts. Som capital de comarca, amb una població d’uns quaranta-vuit mil habitants aproximadament, i hi ha un rèdit electoral molt invertit en aquest soterrani, llegint-ho des de la meva perspectiva. És evident que hi ha unes motivacions de seguretat.

En aquesta línia, hi ha hagut accidents mortals al llarg dels anys, com ha passat en altres passos de nivell, com el de Montcada i Reixac, per exemple. Al final, l’interès polític s’aferra al fet de les víctimes per culpa d’una via a la superfície que cal soterrar. Si l’alcalde d’aquell moment hagués tingut un interès pel patrimoni local i per salvar un edifici antic, es podria haver parlat amb Adif per conservar l’estació.
El tren té un valor immaterial immens, un sentit, i aquest el dona l'estació
Quina és la situació que es desencadena en aquell moment?

Desconeixement, presses, problemes econòmics… no ho sé. La qüestió és que Adif fa un projecte, en el qual és més fàcil tirar a terra l’edifici que fer qualsevol cosa per preservar-lo, ja que ja teníem antecedents. A ciutats com Terrassa I Sabadell, les estacions antigues s’han mantingut. Crec que, al final, és un desconeixement del patrimoni de la ciutat, i es va tirar pel dret. Quan jo me n’assabento, que anirà a terra, l’endemà formo la plataforma. Em desespera aquesta situació.

Quin pas següent es du a terme?

L’Estat havia aprovat el soterrament de les vies de Sant Feliu, però només finançaven el 50%. Un 25% l’havia de pagar la Generalitat i l’altre 25% l’Ajuntament. Aquest va mostrar un gran rebuig. El 2011, la Generalitat es nega a pagar la seva part i l’Ajuntament també, el cost era de trenta-vuit milions d’euros. Era un dels ajuntaments endeutats. I això s’atura, es deixa en un calaix. No queda descartat, sempre figura als pressupostos de l’estat, però no hi ha cap moviment de crisis.

Fins que, desencadenat pels greus problemes que patia Montcada i Reixac, amb molta pressió ciutadana, el soterrament de les vies de Sant Feliu engega motors, amb la premissa que soterrarien aquestes dues estacions. Les obres s’havien de començar a executar el 2019. Aquí, des de la plataforma, ens activem més que mai.

A partir d’aquí ja no hi ha cap pas enrere en la destrucció de l’estació.

Veient que no ens en sortirem en salvar l’edifici original. Com a plataforma, busquem una alternativa, que no ens agrada. Nosaltres mai hem defensat convençuts el fet de fer una rèplica o una reproducció, ja que l’objectiu principal era salvar-la. Però entre no tenir res i tenir una còpia, vam escollir això.

Almenys podia alimentar i sustentar tota la història de Sant Feliu i tot el desenvolupament econòmic, social i cultural que va comportar la ciutat, a començaments del segle XIX, en ple canvi industrial. Molta gent de Barcelona venia a viure al municipi, i es van crear les primeres entitats socials, com l’Ateneu, el Casino… aquesta burgesia que venia a estiuejar a Sant Feliu. Tot aquest patrimoni que Sant Feliu va tenir va ser gràcies al tren i a què les persones podien accedir-hi amb aquest mitjà de transport.
Tot aquest patrimoni que Sant Feliu va tenir va ser gràcies al tren i a què les persones podien venir amb el ferrocarril
Com estava previst que es dugués a terme aquesta rèplica?

Primer de tot, vàrem accedir a fer-ho per evitar un confrontament amb Adif i amb l’Ajuntament, i visualitzar un punt d’aproximació, intentant convèncer i fer-los veure que, per la comarca, era més important invertir en aquesta reconstrucció, que no perdre-la.

El que proposàvem era desconstruir les pedres més importants de l’edifici, per incorporar-les quan construïssin la còpia. Una reproducció la fabriques tota de zero, i la rèplica es funda amb els elements que un equip d’arquitectes decideix que són els importants a conservar per la memòria de l’edifici. Els arquitectes de l’Ajuntament de Barcelona van fer propostes de quins elements calia preservar i tenien el mateix discurs que nosaltres, que s’havia de reconstruir l’edifici.

Després de tot aquesta anàlisi cronològic del procés: com s’ha resolt?

Quan sembla que tot va pel bon camí, l’Ajuntament organitza una consulta ciutadana per determinar si es vol conservar l’edifici o es vol guardar la memòria d’aquest amb una imatge, un vinil, que s’ubicarà a l’estació, i guardant algunes parts d’aquesta en pedra. L’opció de conservar l’edifici mostra un pressupost de sis-cents mil euros i la d’ubicar el vinil, trenta mil. A la plataforma no ens van convidar mai a cap dels actes que fa l’ajuntament per explicar la consulta ni a plantejar com volem organitzar-ho.

Per tant, la ciutadania només tenia la versió de l’ajuntament. La consulta es va fer l’octubre del 2021. La vam perdre, el soterrament es farà, l’estació anirà a terra i tot això es perdrà. No hi haurà reconstrucció, la ciutadania va decidir que no. Evidentment, contra els dos partits amb més vots de Sant Feliu, la nostra plataforma no va poder fer res.
La nostra solució era desconstruir les pedres més importants de l’edifici, per afegir-les en construir la còpia
És just?

L’arquitecte patrimonial de Catalunya i l’arqueòloga de la Generalitat van firmar unes cartes dient que l’estació tenia valor, uns documents que la ciutadania no van arribar a llegir. Hem rebut cartes de presidents d’associacions i entitats, com Hispania Nostra, tot obviat des de les institucions.

Per mi és molt important el valor associatiu i de plataforma que hem dut a terme tots aquests anys. El valor del nostre moviment és l’esforç i el passar-ho bé: vam fer una exposició, amb l’Ateneu Santfeliuenc, i és la més visitada dels últims anys. Comptava amb més de seixanta fotografies de tots els pintors locals més representatius de la nostra ciutat amb el late motiv de ‘el tren és cultura’, era una posada en valor d’aquest patrimoni. S’han fet moltíssimes accions culturals.

Quina és la situació actual?

De moment, almenys, hem aconseguit que es desconstrueixi. Al mes de maig hi ha canvi d’alcaldia, l’any que ve hi ha eleccions municipals i, si tenim les pedres, no descarto que, quan acabin les obres, el 2026, igual hi ha altres persones i la reconstruïm. L’acord amb l’Ajuntament de Barcelona és que es guardaran aquestes parts importants de l’edifici.

dimarts, 23 de novembre de 2021

Sant Feliu condena su histórica estación a la desaparición (La Vanguardia)

Los participantes en la consulta organizada por el Ayuntamiento se decantan por integrar algunos elementos patrimoniales en la futura estación soterrada en lugar de construir una réplica del edificio centenario


David Guerrero
Llegir a La Vanguardia


La ciudadanía de Sant Feliu ha escogido mediante una consulta que la actual estación del ferrocarril desaparezca y no sea replicada en otro lugar de la ciudad. Las obras de soterramiento que empezaron este verano obligaban a tomar una decisión sobre el futuro del edificio histórico, construido en 1854. Pese a ser una de las tres estaciones más antiguas de España (junto a la de Cornellà y la de Sant Andreu Comtal), la reconstrucción solo la han defendido uno de cada cuatro participantes en la consulta.

El grueso de los votos (4.599 frente a 1.651) se ha decantado por la integración de algunos elementos patrimoniales en un espacio memorial dentro de la futura estación soterrada, que se construirá en los próximos años en el lugar donde se encuentra el edificio ahora ya oficialmente condenado a la piqueta.

En la consulta han participado 6.299 vecinos, el 16,2% del censo de mayores de 16 años empadronados en la capital del Baix Llobregat. La cifra es "todo un éxito" para una ciudad de este tamaño, según Núria Arbussà, subdirectora general de procesos electorales de la Generalitat. En los municipios más pequeños se puede conseguir una mayor participación. En cambio, la consulta de la Diagonal en Barcelona, hace once años, se quedó en un 12%.

Una rambla con el tranvía y árboles

En la votación también se ha escogido el modelo urbanístico a desarrollar sobre los 30.000 metros cuadrados ganados sobre las vías. El escogido responde al nombre de 'Rambla Major' y consiste en una gran rambla con un paseo lleno de árboles que acompaña el paso del tranvía y crea nuevos puntos de encuentro y espacios urbanos a ambos lados de la actual cicatriz urbana.

El proyecto ganador lo ha sido por muy poco margen sobre el segundo, 'El passeig del Samontà', que ha obtenido 2.601 votos frente a los 2.790 del ganador. Menos ha gustado 'El gran verger', con 828 apoyos. Los tres proyectos sometidos a votación tenían sus particularidades pero la filosofía de fondo es la misma: más verde y más espacio peatonal donde ahora hay un muro. "Ha ganado Sant Feliu porque todo esto es una oportunidad para construir colectivamente el futuro de nuestra ciudad", resume la alcaldesa, Lidia Muñoz.

En los próximos días se iniciará el proceso de adjudicación de la propuesta ganadora, que se llevará tres lotes por valor de 400.000 euros en los que se incluye el anteproyecto urbanístico y la redacción del proyecto global. A partir de esos documentos se adjudicarán y desarrollarán las diferentes actuaciones urbanísticas sobre el espacio ganado al ferrocarril una vez acabe el soterramiento, unas obras que justo han empezado este verano y que tienen un plazo previsto de más de cuatro años.

diumenge, 21 de novembre de 2021

Una consulta prematura, oportunitat perduda (PSC Sant Feliu)

Estem davant d'una oportunitat perduda per definir col·lectivament el Sant Feliu del futur.


Lourdes Borrell
Llegir a PSC Sant Feliu


Estem davant d'una oportunitat perduda per definir col·lectivament el Sant Feliu del futur. Ens fa l'efecte que tot i els recursos invertits, aquesta consulta ciutadana no està aconseguint mobilitzar als santfeliuencs i santfeliuenques, ni generar el debat sobre el model de ciutat que necessitem.

És un encert l'obertura d'un procés de participació ciutadana per a la urbanització de la superfície alliberada pel tren. Però les errades són tantes i de tal magnitud, ja que de fet no s'està votant sobre allò que es diu, sinó sobre quin grup d'arquitectes elaboraran la redacció de l'avantprojecte d'urbanització de la nova centralitat, per un import de 50.000 euros.

En primer lloc, aquesta consulta ciutadana es realitza massa aviat, hauria tingut més sentit fer-la un cop les obres del soterrament estiguessin més avançades, i un cop les opcions d'urbanització fossin més properes al que finalment es podrà executar. De fet, encara no s'ha acabat de votar i ja estan canviant les propostes dels equipaments a desenvolupar en els espais alliberats pel soterrament. Però com pot ser? Això és així perquè falten quatre anys per acabar les obres i alguns d'aquests equipaments no depenen de l'Ajuntament. Davant d'això el projecte final distarà molt de les opcions que avui s'estan sotmetent a votació i això, és fer trampes a la ciutadania.

I per què aquestes presses? Per què no hem pogut votar sobre opcions més realistes més endavant? Segurament les presses s'han degut més a l'interès de l'equip de govern per capitalitzar i fer publicitat d'una acció de govern inexistent, abans que Lídia Muñoz cedeixi l'alcaldia a ERC.

El problema és que aquestes pràctiques generen desafecció i una baixa implicació del veïnat que erosionarà les polítiques de participació ciutadana. A més a més, la dificultat per entendre les propostes i la probabilitat de què el resultat no s'assembli al que acabarà sent, l'únic que fa és provocar soroll. Tot això ens ho hauríem estalviat amb un procés de participació ciutadana honest, fet quan tocava i sense vel·leïtats propagandístiques.

En tots els processos de presa de decisions existeixen límits en el nombre d'opcions, no hem d'enganyar a ningú. Per exemple, a casa podem votar majoritàriament per anar de vacances, però si no tenim prou diners, no podrem anar-hi, i això passa també en les consultes populars, els referèndums, etc.

Una de les impressions del veïnat davant de la consulta és la de tenir un marge de tria reduït, escollint entre els tres projectes i les dues opcions de l'estació, però sense haver pogut triar, per exemple, si es posava o no una nova línia de tramvia, si s'enderrocava o no l'estació, o els paràmetres de la pròpia consulta.

Davant de la importància i rellevància del projecte per a la ciutat, hauria calgut pedagogia i això s'aconsegueix amb més temps consensuant el procediment de consulta amb tots els agents implicats; començant pel tipus de consulta, el format de la pregunta, els efectes reals del resultat i sobretot la data en què s'havia de realitzar. El disseny de la consulta en aquest sentit hauria generat complicitats suficients per a reforçar la legitimitat del resultat.

Amb tot, el punt més delicat és si allò que decidirà la ciutadania, efectivament, es durà a terme o no, i en aquest cas no serà així. Com hem explicat, el procediment de tramitació urbanística és tan llarg i els imponderables que poden sorgir són tants (nous equipaments sobrevinguts, nous emplaçaments, ampliació del Complex, ciutat esportiva, CAP Rambla, un tercer Institut, la ciutat judicial, etc.) que difícilment serà així.

Des del PSC proposàvem fer aquesta consulta ciutadana més endavant, perquè la decisió majoritària es produís en un context més clar on es decidís realment com seria la urbanització de la superfície alliberada. El risc d'una consulta mal plantejada tindrà efectes desincentivadors en la participació de la ciutadania en el projecte resultant. Lamentem que les presses en celebrar aquesta consulta sigui més un efecte propagandístic del govern de la ciutat, que no pas la voluntat de construir entre tots el Sant Feliu del futur.

dissabte, 20 de novembre de 2021

Noves adhesions al manifest per protegir l’estació

Darrerament la Plataforma ha rebut diverses adhesions de reconeguts professionals santfeliuencs. Es tracta de l’arquitecte Jaume Ribas, el periodista Xavier Campreciós, l’historiador Enric Farreras i del Síndic de Greuges Emèrit, Magí Boronat.

El manifest en defensa del patrimoni històric del ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat compta amb noves adhesions, en aquesta ocasió de professionals santfeliuencs relacionats amb l’arquitectura, el periodismo i la historia. Es tracta dels arquitectes Jaume Ribas i Magí Boronat, que a més és Síndic de Greuges Emèrit, el periodista Xavier Campreciós i l’historiador Enric Farreras.

Tots ells están a favor de la reconstrucció d’una rèplica de l’edifici de le’stació del tren, una vegada s’hagin soterrat les vies, doncs consideren que és un element del patrimoni històric de Sant Feliu. Consideren que el patrimoni no és privatiu, sinó que forma part de la col·lectivitat. És un signe d’identificació que vertebra la nostra societat.

Les noves adhesions se sumen a les de l'Àngels Prats i Lladó, la Carme Sanmartí Roset, el Jaume Garcia i Urpí, el Jaume Plensa i Suñé, el Joan Dausà, el Jordi Juvanteny, el Josep Maria Gelabert, el Lluís Carrasco Martínez, la M. Luz Retuerta, la Núria Rajadell Puiggrós o el Salvador Obiols Gras, juntament amb les de centenars de persones i entitats socialment compromeses a la ciutat, per un Sant Feliu més amable amb el patrimoni i la història local i de la Comarca.

Pots veure la llista de suport aquí.