Durant aquest temps he conegut persones enamorades del ferrocarril, d’altres apassionades de la història, unes interessades en el patrimoni històric o senzillament que s’estimen la ciutat. Entre tots i totes ens hem encoratjat i donat ànims per continuar el viatge fins al final.
Ben aviat haurem d’enfilar el darrer tram d’aquest viatge però abans una parada per agrair a totes les persones que han compartit aquest viatge i a totes les entitats que s’ha adherit a la campanya, gràcies per la vostra amable i valuosa col·laboració.
Poc a poc ens hem endinsat en un món increïble i fascinant: màquines de vapor, estacions, ponts, estils arquitectònics, etc. Hores d’ara no tinc cap dubte que l’estació de Sant Feliu té pedigrí propi i que ningú pot discutir-li el privilegi de continuar fent història ‘per als segles dels segles’. Aprofundint en el valor històric que representa la nostra estació, no vull perdre de vista que el primer motiu per començar aquest viatge va ser sentimental i pedagògic. Sentimental, pel que representa socialment per a Sant Feliu i pedagògic, pel valor que hem de transmetre a les generacions que ens han de precedir.
En aquesta breu aturada fem balanç del camí que ens ha portat fins aquí. Cada cop tenim més motius, més arguments i més companys i companyes per fer-nos escoltar. Des de la Plataforma “Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu” demanem:
•un estudi que avaluï la viabilitat tècnica de mantenir l’estació en el projecte del soterrament,
•que s’inclogui l’Estació en el catàleg del patrimoni local i declarat Bé Cultural d’Interès Local,
•i un cop fet el soterrament de les vies, recuperar l’aspecte original i donar-li un ús per a la ciutadania i les entitats de la ciutat.
Companys i companyes, al setembre tornarem a pujar al tren. Fins llavors que tingueu unes bones vacances.
Llegir al bloc d'en Jaume Solé