Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat sobre la conservació de l’Estació de Sant Feliu de Llobregat

 [pdf CAT] [pdf ES]

A primers de 2010 la Plataforma “Salvem l’Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat”, amb la publicació d’un “Manifest en defensa de l’Estació del Tren de Sant Feliu de Llobregat” ha suscitat un moviment en defensa de la conservació de l’esmentada estació, destinada a desaparèixer per la realització de les obres de soterrament de la via del tren al seu pas pel centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Més de 1.500 adhesions de ciutadans i ciutadanes a través del Facebook o per altres mitjans, així com una molt notable llista d’adhesions de professionals, d’entitats culturals i ferroviàries d’arreu de l’Estat, que poden ser consultades a la web de la Plataforma.

Aquesta Plataforma també es va adreçar a la CCPBL, demanant la seva adhesió al Manifest. Petició a la que es va contestar expressant la simpatia per la iniciativa, però posant de manifest que la funció de la Comissió era la d’estudiar els casos i emetre un dictamen adreçat a les parts, amb l’objectiu d’assegurar la màxima objectivitat i el millor resultat de cara a la conservació del patrimoni comarcal.

És amb aquest objectiu que a 15 de setembre de 2011, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat aprova el següent DICTAMEN:


Havent estudiat el valor patrimonial de l’Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat, hem de dir, sense cap tipus de dubte, que és una peça de valor excepcional del patrimoni ferroviari català i de la península ibèrica, que testimonia, juntament amb les estacions de Cornellà i Molins de Rei, les primeres actuacions en aquest mitjà de transport i que, al llarg dels darrers 150 anys, ha estat el referent de la mobilitat local més potent.

• El valor arquitectònic de l’Estació s’ha de referir necessàriament al sistema en el que s’incardina. En aquest cas, al sistema ferroviari. En aquest sentit, tal com afirma Carles Urkiola en el llibre “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell”, “les estacions de la secció de Barcelona a Molins de Rei son veritables joies de l’arquitectura ferroviària”.
  
  Pel que fa a Sant Feliu, en concret, “no sabem si algun arquitecte anglès participà directament” en el projecte, però té una gran similitud “amb l’estació de Belper (al Regne Unit), a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l’arquitecte Francis Thomson, que construí diverses estacions i edificis d’estil italianitzant” (op. cit.). En definitiva, diu Urkiola, “aquesta estació presenta algunes característiques que la converteixen en una de les més interessants de la línia, juntament amb la de Molins de Rei”.
  
  Hem de valorar, doncs, aquest edifici en el context de l’arquitectura ferroviària i qualsevol valoració que no ho tingui en compte hem d’afirmar que en faria una valoració errònia.
  
  Des del punt de vista històric, és obvi que l’estesa de la línia de Barcelona a Molins de Rei i Martorell, feta amb capital exclusivament privat, va significar ben aviat un gran impuls del desenvolupament del nostre territori, garantint la mobilitat de les persones i de les mercaderies. Segons Urkiola (op. cit.), “les estacions tingueren un paper molt important per al comerç de les poblacions per on passava el tren, però també per a les localitats dels entorns. Els productes agrícoles i manufacturats podien, gràcies al ferrocarril, arribar cada cop més lluny”. Aquest fet es va consolidar amb l’ampliació de la línia fins a Tarragona, Zaragoza i Madrid.
  
  Hem de reconèixer que, malgrat les ulteriors modificacions de la línia per millorar les seves prestacions tècniques i operatives (entre les quals, l’electrificació, els nous sistemes de senyalització, les modificacions de les dependències interiors o, en el cas de Sant Feliu, les estructures afegides de defensa del sol i la pluja), la presència de les estacions de Cornellà, Sant Feliu i Molins de Rei, que mantenen la seva configuració exterior originària, permet testimoniar l’antiguitat d’aquesta infraestructura ferroviària i, per tant, s’erigeixen com a referents històrics d’un valor apreciable. Son les peces d’arquitectura ferroviària més antigues que es conserven en l’actualitat dels orígens del ferrocarril a Catalunya i a tota la península Ibèrica.
  
  Des del punt de vista simbòlic, tal com explicita el Manifest esmentat, l’Estació de Sant Feliu de Llobregat ha estat el referent més potent de la mobilitat de la ciutadania local, durant més de 150 anys.

Tanmateix, malgrat aquesta conclusió que la Comissió considera contundent, constatem que l’Estació de Sant Feliu mai ha estat objecte de protecció per part de l’Ajuntament de la ciutat. Contràriament al que va succeir a Cornellà i a Molins de Rei, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat no va incloure l’Estació en el Catàleg de Patrimoni, aprovat el 1986, ni s’ha plantejat de fer-ho en posteriors revisions del mateix. Segons els contactes mantinguts per la Comissió amb diferents representants municipals, tampoc s’han constatat iniciatives en aquest sentit fins a l’aparició de la Plataforma l’any passat, ni s’han presentat al·legacions conservacionistes en els períodes d’informació pública dels diferents projectes de soterrament de les vies del tren.

Consultats càrrecs locals de l’època i vista l’extensió del catàleg del patrimoni de Sant Feliu de Lobregat de l’any 1986, tot indica que no estem davant d’un cas d’insensibilitat vers el patrimoni, sinó de prudència pels possibles entrebancs que, es temia, una protecció de l’edifici de l’estació podia tenir sobre la reivindicació i el projecte de soterrament de les vies del tren.

Per altra banda la imprecisió legal sobre la protecció del patrimoni ferroviari fa que, malgrat la inclusió de l’Estació de Sant Feliu en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el reconeixement de ser l’equipament ferroviari més antic de la península Ibèrica, ni el Ministeri de Foment, propietari de l’Estació, ni la Generalitat o l’Ajuntament, administracions coactuants, no han posat de manifest en cap moment l’interès de la preservació d’aquest patrimoni.

El fet és que cap dels estudis o avantprojectes d’aquesta important infraestructura ha contemplat com un dels seus imputs de partida la necessitat de conservar l’Estació històrica.

• L’any 1982 l’Ajuntament de Sant Feliu impulsa, d’acord amb l’Administració metropolitana, un estudi d’alternatives per resoldre la greu afectació del pas del tren pel centre de tot el terme municipal, amb importants repercussions de seguretat. Encara s’hi contemplen les alternatives del soterrament i de l’elevació.
  
  El 1984 es fa un primer estudi del soterrament de les vies. No és fins l’any 1995 que no es redacta un primer projecte de soterrament. L’any 1999, el Ministeri de Foment contempla tres possibles alternatives pel soterrament.
  
  Finalment, l’any 2000 es presenta per part del Ministeri de Foment el “Projecte constructiu d’integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat”.
  
  L’any 2006, Foment, Generalitat i Ajuntament signen un protocol on es concreta el finançament de l’obra, així com de la urbanització de la superfície, que contempla la implantació del tramvia per sobre de la llosa del soterrament.
  
  L’any 2008, el Ministeri inicia l’actualització del projecte de l’any 2000, que contempla dues alternatives, de les quals se’n decideix una i és aprovat el projecte l’any 2010 (prèvia aprovació de l’estudi d’impacte ambiental a finals de 2009).
  
  Actualment, la licitació de l’obra està suspesa, a l’espera de pressupost, per la reducció de despeses per mor de la crisi.
  
  En tots els projectes redactats l’Estació resulta afectada. El supòsit del seu enderrocament no és mai discutit (i, a més, l’Ajuntament així ho afirma explícitament en les entrevistes mantingudes amb l’Alcalde Vàzquez i amb els tècnics municipals, o l’actual Alcaldessa ho escriu a “El Far” del 8 d’abril de 2011).

Hem de deixar clar que aquest dictamen no vol posar en qüestió la prioritat de l’obra d’integració del ferrocarril al seu pas per la ciutat. És més, la Comissió lamenta que un projecte tant important per a la ciutadania de Sant Feliu estigui resultant tant laboriosa, com es pot deduir de les referències aportades.

De fet, la CCPBL constata, tal com ens fan veure els serveis tècnics de l’Ajuntament, que el passadís ferroviari per on transcorren les vies és estret i està condicionat per edificacions consolidades. Això fa que les diverses alternatives de desviació de les vies durant l’execució de l’obra, o bé els requeriments de la pròpia obra de soterrament, afectin d’una o altra manera l’espai ocupat per l’actual estació. Però no podem afirmar que no existeixi cap alternativa tècnica que hagués fet possible la incorporació de l’Estació al projecte. Ni ens correspon de fer-ho com a Comissió.

Malgrat aquestes constatacions, aquest dictamen ha de lamentar que en aquest afer estiguem pràcticament a punt de perdre una important peça del patrimoni de Sant Feliu i de la història ferroviària comarcal i de tota la península.

I, en conseqüència, La Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat, tot i constatar la prioritat del soterrament de vies, tot i prendre nota de l’afectació que el projecte aprovat comporta per l’Estació històrica, tot i ignorar si existia alguna possibilitat de resoldre tècnicament el soterrament sense afectar-la:

1. Lamenta que la hipòtesi de conservació d’un edifici important per la història de la infraestructura ferroviària no hagi estat contemplada en cap moment per les tres administracions actuants, en particular per la propietària de l’Estació
2. Considera que, tot i preservar la prioritat de la licitació de l’obra de soterrament així que pressupostàriament sigui possible, s’haurien d’esgotar totes les possibilitats tècniques que permetin la conservació de l’Estació. (De fet Esquerra Republicana de Catalunya va presentar al Parlament espanyol l’octubre de 2010 una Proposició no de llei, demanant aquesta revisió, sense èxit).
3. Creu imprescindible que, en cas de la inevitabilitat de l’enderrocament de l’Estació, s’estudiï i estableixi la seva configuració, es documenti arquitectònicament, històricament i gràficament i s’incorpori la millor referència permanent possible en alguna de les dependències de la nova estació soterrada. La referència patrimonial de l’Estació no es pot perdre.

Sant Feliu de Llobregat