Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la Defensa de la colònia Sedó: “El patrimoni forma part de la col·lectivitat i és de tots”

Continuen arribant suports a la Plataforma Salvem l’estació del tren de Sant Feliu de Llobregat. En aquest cas es tracta de Josep M. Cobos, llicenciat en història i màster en Història Econòmica per la UAB, professor d’institut i catedràtic de secundària. Actualment és president de l’Associació per a la Defensa de la colònia Sedó i entorns.

En l’escrit que ha fet arribar a la Plataforma, Cobos reconeix el valor i la significació de l’edifici de l’estació per a Sant Feliu i la comarca del Baix Llobregat. Manifesta que “el patrimoni no és privatiu de ningú en concret, tot el contrari, forma part de la col·lectivitat i és de tots, ens ajuda a identificar-nos amb el nostre entorn, contribueix a vertebrar una societat, a crear consciència i sentiment de pertinença.”

Destaca també que la conservació i dignificació del patrimoni cultural és un dels millors índex que tenim per mesurar el nivell de maduresa democràtica d’una societat, de les institucions, de l’administració, dels seus polítics i del seu teixit social. En aquest sentit comenta que la societat civil ha estat a l’alçada en reclamar la recuperació de l’estació del tren de Sant Feliu.

A continuació podeu llegir l’escrit de suport enviat per Josep M. Cobos.

Hi ha coses sobre les que dona molta mandra posar-te a escriure i haver-ho de fer ara reivindicant la importància de l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat i la necessitat imperiosa de salvar aquest patrimoni, és una d’elles . Però em fa molta mandra no pas perquè l’estació no es mereixi això i molt més, sinó perquè em dona molt coratge haver d’estar parlant d’això en ple s. XXI, son debats que l’evolució de la nostra societat ens hauria d’haver portat a estar superats des de fa molts anys.

Sembla que tornem a la vella dicotomia entre progrés i conservació del patrimoni. Després d’estar reivindicant la necessitat de buscar una solució a la cicatriu que la via del tren havia provocat en el teixit urbà de la ciutat, ara sembla, ves per on, que l’alternativa implica fer desaparèixer un dels últims vestigis de la construcció de la xarxa de ferrocarrils a Catalunya., un dels motors de la revolució industrial al nostre país.

El Patrimoni no és privatiu de ningú en concret, tot el contrari, forma part de la col·lectivitat i és de tots. Ens ajuda a identificar-nos amb el nostre entorn, contribueix a vertebrar una societat, a crear consciència i sentiment de pertinença. De tot plegat a la nostra comarca malauradament no anem sobrats, potser per això mateix a alguns els hi fan nosa aquests elements. Una societat despersonalitzada, sense elements que l’ajudin a identificar-se i explicar-se a si mateixa a través del seu passat és molt més fàcilment manipulable.

La sensibilitat vers la conservació i la dignificació del Patrimoni Cultural és un dels millors índexs que tenim per mesurar el nivell de maduresa democràtica d’una societat, de les institucions, de l’administració, dels seus polítics i de la seva xarxa social. Aquesta última, la societat civil, ha estat a l’alçada, s’ha mobilitzat, ha creat consciència, ha buscat alternatives, està aconseguint que no es pugui actuar amb impunitat. I els altres? A quin nivell estan? Què en pensen? Una situació d’aquestes ens ajuda a tots a posar-nos davant el mirall, ens agrada el que veiem?

Confiem que tothom sàpiga estar a l’alçada de les circumstancies.


Collbató, 2 de juliol de 2020

Josep M. Cobos Hernàndez
President de l’Associació per a la Defensa de la colònia Sedó i entorns