Units per l’Estació del Tren de Sant Feliu. El debat que se’ns ha negat.

Sembla que tenim el soterrament a tocar, si més no l’inici primerenc de les obres. Sens dubte una efemèride important per la nostra ciutat, després de tantes promeses, declaracions, anuncis i terminis incomplerts.

Sense menysprear els esforços polítics i socials que han precedit el soterrament, no hem de veure en la reclamació, legitima i argumentada, de moltes persones que durant els darrers anys han demanat el manteniment de l’edifici de l’estació, cap gest en col·locar bastons a les rodes al desitjat soterrament. Veure-ho d’aquesta forma és un gest curt de mires i malintencionat.

L’enderroc de l’estació no es pot emmarcar ni excusar en cap altre concepte que en el de l’error polític, en el de l’oblit per falta d’interès i en el de la negació a assumir responsabilitats.

No comptar en el redactat del projecte del soterrament amb el manteniment de l’edifici de l’estació i negar el debat a la ciutadania sobre el futur de l’edifici, avui majoritàriament encara desinformada de l’enderroc, tan sols s’explica per qüestions polítiques: la por que l’Estat o la Generalitat reculessin i fessin un pas enrere en el finançament i, la por a endarrerir, més, el soterrament i negar-se l’èxit d’alçar-se com l’Alcalde del Soterrament.

Cap dels polítics responsables del soterrament van voler assumir el greu oblit i, tot i l’extens consens ciutadà que va comptar amb una amplíssima representació de les entitats santfeliuenques i un important grup de gent que reclamava mantenir l’estació, políticament sempre va haver-hi un no per resposta. Des de la plataforma, sempre hem exigit cercar alternatives a l’enderroc però durant tots aquests anys ha sigut com parlar a una paret. Un immens menyspreu al procés i al manifest promogut des de la ciutadania i les entitats de la ciutat en què es demanava mantenir l’estació. El tren de la política arrasa sense importar qui o que perd el tren.

El valor de l’edifici només el pot decidir la gent, ingredients per mantenir l’estació no en falten. L’arribada del ferrocarril va transformar el poble en una ciutat obrera, el modernisme va arribar a Sant Feliu en una vella locomotora de tren, la configuració dels carrers es vertebren a partir de l’estació del ferrocarril, etc. Ningú pot discutir que el vell i desbaratat edifici no forma part de les arrels de la ciutat.

Llegir al bloc d'en Jaume Solé