El projecte del soterrament preveu enderrocar l'estació i recentment s'ha reactivat la plataforma Salvem l'Estació per evitar-ho. Des de Fetasantfeliu obrim el debat: la Mireia Amigó i el Jordi Muñoz ens proposen dues visions sobre el futur de l'estació
Estació de Sant Feliu / Foto: Jordi Vinuesa
Jordi Muñoz / Mireia Amigó
Llegir a Fet a Sant Feliu
A favor de salvar l’estació – Mireia Amigó
Quan sóc de viatge i passejo per poblets bonics, sempre penso el mateix. Per què Sant Feliu no és un poble maco? Sí, és veritat, té coses maques. Tanmateix, tenir coses maques i "ser maco" no és el mateix. Em fixo en algun edifici antic com ara una casa vella, una església o una fàbrica, que han restaurat i han convertit en un equipament: des de biblioteques a sales d'exposicions o escoles. Aleshores penso en com d'intel·ligents han estat en aquest poble, conservant patrimoni. Hom diria que és un poble més net i noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç que estima el seu passat. El que potser no es veu tan clar és que probablement, quan es va decidir conservar aquest edifici, no tothom hi devia estar d'acord. Segur que hi va haver una pressió brutal per part de la "modernitat": això no té cap valor, això no serveix, aquí va una súper infraestructura a la qual no podem renunciar, la població ha de créixer... També és possible que les persones que volien conservar-lo fossin titllats de romàntics passats de moda, enemics del progrés o coses pitjors. No obstant això, ells van resistir i l'edifici s'ha mantingut. Ara quan hi anem de visita, ens fa enveja.
A Sant Feliu tenim el costum de deixar-nos perdre el patrimoni: la torre de la presó, la torre dels dimonis, les masies urbanes, les casetes de la carretera, en són exemples. Tot en ares d'una mal entesa modernitat que ha convertit Sant Feliu en un poble sense passat i que no té cap criteri. Amb honroses excepcions, tot s'ha de dir: el Palau Falguera, els pisos de Can Bertran o la fàbrica de les Sedes (abandonada, sí, i enclotada en una rotonda, però almenys s'aguanta en peus), entre d’altres.
Pel que fa a l’estació, els ajuntaments, de diferents colors, sembla que tirerssin pel dret i ni tan sols es va estudiar la possibilitat de mantenir-la. Senzillament no s'hi va caure. Ningú no s'hi va fixar. Era un detall sense importància. Si en el plec de condicions del projecte s’haguera inclòs la necessitat de mantenir l’estació, ningú no dubta que hagués estat tècnicament possible fer-ho i, segurament, no més car. Només calia pensar-hi. Amb tot, ningú ho va fer. Un cop fet el projecte, aquest es converteix en una mena de Constitució que no es pot modificar. Cap polític va fer el mínim gest per canviar-ho. No gosaven moure's a risc de quedar fora de la foto. Cap d'ells volia quedar retratat com el polític que va endarrerir l’esperadíssim soterrament. Ningú volia ser assenyalat com a poc santfeliuenc, perquè tothom sap que estar en contra del soterrament ho és. De tota manera el soterrament s'ha anat ajornant i la pobra estació ha estat en el punt de mira sense que ningú ni tan sols valorés la possibilitat de mantenir-la. Han passat deu anys, el text sagrat del projecte no ha patit cap canvi en tot aquest temps. No valia la pena fer-li una repassada? No ha canviat res en aquests deu anys? Ara tornem a sentir el mateix: no es pot canviar el projecte perquè això... retardaria el soterrament. Fa anys que sense fer cap obra de millora a l’estació perquè amb el soterrament tan a prop, no valia la pena. El soterrament és un objectiu tan pur, tant 100% santfeliuenc que no es pot posar en dubte; no ho faig, però això no vol dir que no es pugui qüestionar el més mínim detall. Han convertit “el soterrament no es toca”, en “el projecte del soterrament no es toca”. I no és el mateix el soterrament que el projecte del soterrament. No estic en contra del soterrament, només crec que valia la pena fer una reflexió i no dic directament mirar de salvar l’estació, sinó almenys fer un estudi de viabilitat, d’interès històric o inclús una consulta als veïns i tenir dades per saber si realment valia la pena o no. Hem tingut quaranta anys.
No voldria semblar una persona nostàlgica o que no estima el progrés. Tanmateix, a vegades, abans de progressar no està de més aturar-se un moment a pensar cap a on va aquest progrés i si realment val la pena. Com afectaran les nostres decisions actuals a les generacions futures? El patrimoni ajuda a teixir un relat de ciutat, explica d'on venim i potser també ens ajuda a decidir cap a on volem anar. I a Sant Feliu no n'anem sobrats, de patrimoni.
Si no hi ha més demores, segurament aviat veurem l’estació a terra. Aquesta estació és una de les tres més antigues de tota la península que queden en funcionament. Conec dos pobles que estaran contents; la seva estació passarà a ser una de les dues estacions més antigues que queden. Esperem que si els hi arriba a ells també el soterrament, algú de l'ajuntament tingui la bona pensada d'incloure una clàusula on es demani mantenir l’estació. Sobretot, que ho facin abans de fer el projecte, ja que s'ha vist que aquest, un cop fet, no es pot canviar. O sí?
Va a terra, què aixequem? – Jordi Muñoz
L'estació de Sant Feliu va a terra. Aquesta és una de les poques coses que tenim per segures que ens oferirà el futur soterrament, basat en el projecte elaborat l'any 2010 en què aquest fet hi va quedar plasmat. Aquell any, es va impulsar la plataforma "Salvem l'Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat". Una entitat que reivindica el valor històric d'aquest edifici i no vol que s'enderroqui.
El mateix 2010, l'entitat va aconseguir el suport de moltes entitats de la ciutat i de la comarca i d'altres en l'àmbit català que van sumar-se a la denúncia. Salvem l'Estació va portar a debat al Congrés dels Diputats la inquietud per aquesta demolició de part del nostre patrimoni, però que no va rebre suficients suports parlamentaris per a plantejar l'elaboració d'un nou projecte, que entre altres afectacions, suposaria endarrerir les obres encara més. A partir d'aquí, la plataforma dorm. Fins ahir.
Bona part de la ciutadania assumeix, després d'aquesta decisió política, que el soterrament tiraria endavant, quan toqués, amb el projecte de 2010 i amb la consegüent demolició de l'estació.
Si li preguntem a la majoria de la ciutadania santfeliuenca: Vol que l'estació es conservi? La resposta clara i contundent serà que sí. Situada al bell mig de Sant Feliu, punt de trobada, lloc de celebració i porta d'entrada i sortida diària de moltes santfeliuenques. Un edifici amb un valor històric, patrimonial, fins i tot sentimental per la nostra ciutat que poca gent pot posar en dubte.
Ara bé, la pregunta no és aquesta, sinó més complexa. Vol que l'estació es conservi, suposant això la paralització de les obres del soterrament? Aquí està el problema. Tots sabem de sobres allò que ha costat arribar fins aquí. Tenim clar que el soterrament ha de suposar una millora a molts nivells i mai abans vistos per la nostra ciutat. O almenys ens agafem a aquesta esperança per tenir forces per aguantar els molts anys d'obres que tenim per endavant.
Sabem també, que els diners per inversions són escassos i s'han d'arreglar moltes coses a molts llocs. Què faríeu vosaltres si sou l'Estat, teniu el projecte, aporteu els diners, liciteu les obres, tot va de cara, però a l'últim moment des de Sant Feliu et diuen que no, que cal redactar un altre projecte i que d'aquí uns anyets sí que ho fem de veritat? Jo agafaria els diners, diria adéu i me n'aniria a Montcada o l'Hospitalet que falta els fa.
En el passat es podrien haver fet moltes coses millor, haver aconseguit protegir l'estació d'un bon principi haguera estat una de ben bona segurament. O inclús haver realitzat un referèndum legal i acordat amb l'Estat el 2010 amb la pregunta: Projecte de Soterrament amb l'Estació a terra? Sí o No. En el passat. Avui dia amb obres licitades i tot en marxa, tornar a impulsar la iniciativa de voler conservar l'estació, amb el temps i l'energia que cal invertir perquè la plataforma tiri endavant, només pot portar a dues alternatives.
Alternativa 1: La plataforma guanya, es paralitzen el projecte i les obres. Mantenim l'estació. L'Estat ens diu gràcies per fer-me perdre el temps i se'n va. Soterrament sense data novament. No és una situació desconeguda ni molt menys, però genera una frustració molt gran en bona part de la població, segueixen els problemes de mobilitat, de sorolls, de difícil connexió entre banda i banda. Segueix morint gent al pas a nivell.
Alternativa 2: La plataforma perd, s'executen el projecte i les obres. Perdem l'estació. L'Estat ens diu gràcies per participar, ha estat un plaer. S'urbanitza amb el que ha decidit la ciutadania, però es troba a faltar l'estació, es genera una frustració molt gran entre la gent de la plataforma. Ja no mor gent al pas a nivell.
Abans d'arribar a cap d'aquestes situacions potser s'hauria de pensar en la possibilitat, tal com es va apuntar a la Setmana del Patrimoni de l'any 2018 on s'abordà el tema del soterrament, i que va reunir bastant consens entre els experts, de fer un fals històric.
Un fals històric pot ser el punt de trobada entre la desaparició amb soterrament i la conservació sense soterrament. La qüestió és que és probable que alguna de les propostes a votar en la consulta popular de com serà la futura urbanització d'aquesta zona, incorpori aquesta idea, així que per ara considero que ens toca esperar.
Què creus que s’ha de fer amb l’edifici de l’estació? participa a l’enquesta del Fetasantfeliu aquí .
Estació de Sant Feliu / Foto: Jordi Vinuesa
Jordi Muñoz / Mireia Amigó
Llegir a Fet a Sant Feliu
A favor de salvar l’estació – Mireia Amigó
Quan sóc de viatge i passejo per poblets bonics, sempre penso el mateix. Per què Sant Feliu no és un poble maco? Sí, és veritat, té coses maques. Tanmateix, tenir coses maques i "ser maco" no és el mateix. Em fixo en algun edifici antic com ara una casa vella, una església o una fàbrica, que han restaurat i han convertit en un equipament: des de biblioteques a sales d'exposicions o escoles. Aleshores penso en com d'intel·ligents han estat en aquest poble, conservant patrimoni. Hom diria que és un poble més net i noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç que estima el seu passat. El que potser no es veu tan clar és que probablement, quan es va decidir conservar aquest edifici, no tothom hi devia estar d'acord. Segur que hi va haver una pressió brutal per part de la "modernitat": això no té cap valor, això no serveix, aquí va una súper infraestructura a la qual no podem renunciar, la població ha de créixer... També és possible que les persones que volien conservar-lo fossin titllats de romàntics passats de moda, enemics del progrés o coses pitjors. No obstant això, ells van resistir i l'edifici s'ha mantingut. Ara quan hi anem de visita, ens fa enveja.
A Sant Feliu tenim el costum de deixar-nos perdre el patrimoni: la torre de la presó, la torre dels dimonis, les masies urbanes, les casetes de la carretera, en són exemples. Tot en ares d'una mal entesa modernitat que ha convertit Sant Feliu en un poble sense passat i que no té cap criteri. Amb honroses excepcions, tot s'ha de dir: el Palau Falguera, els pisos de Can Bertran o la fàbrica de les Sedes (abandonada, sí, i enclotada en una rotonda, però almenys s'aguanta en peus), entre d’altres.
Pel que fa a l’estació, els ajuntaments, de diferents colors, sembla que tirerssin pel dret i ni tan sols es va estudiar la possibilitat de mantenir-la. Senzillament no s'hi va caure. Ningú no s'hi va fixar. Era un detall sense importància. Si en el plec de condicions del projecte s’haguera inclòs la necessitat de mantenir l’estació, ningú no dubta que hagués estat tècnicament possible fer-ho i, segurament, no més car. Només calia pensar-hi. Amb tot, ningú ho va fer. Un cop fet el projecte, aquest es converteix en una mena de Constitució que no es pot modificar. Cap polític va fer el mínim gest per canviar-ho. No gosaven moure's a risc de quedar fora de la foto. Cap d'ells volia quedar retratat com el polític que va endarrerir l’esperadíssim soterrament. Ningú volia ser assenyalat com a poc santfeliuenc, perquè tothom sap que estar en contra del soterrament ho és. De tota manera el soterrament s'ha anat ajornant i la pobra estació ha estat en el punt de mira sense que ningú ni tan sols valorés la possibilitat de mantenir-la. Han passat deu anys, el text sagrat del projecte no ha patit cap canvi en tot aquest temps. No valia la pena fer-li una repassada? No ha canviat res en aquests deu anys? Ara tornem a sentir el mateix: no es pot canviar el projecte perquè això... retardaria el soterrament. Fa anys que sense fer cap obra de millora a l’estació perquè amb el soterrament tan a prop, no valia la pena. El soterrament és un objectiu tan pur, tant 100% santfeliuenc que no es pot posar en dubte; no ho faig, però això no vol dir que no es pugui qüestionar el més mínim detall. Han convertit “el soterrament no es toca”, en “el projecte del soterrament no es toca”. I no és el mateix el soterrament que el projecte del soterrament. No estic en contra del soterrament, només crec que valia la pena fer una reflexió i no dic directament mirar de salvar l’estació, sinó almenys fer un estudi de viabilitat, d’interès històric o inclús una consulta als veïns i tenir dades per saber si realment valia la pena o no. Hem tingut quaranta anys.
No voldria semblar una persona nostàlgica o que no estima el progrés. Tanmateix, a vegades, abans de progressar no està de més aturar-se un moment a pensar cap a on va aquest progrés i si realment val la pena. Com afectaran les nostres decisions actuals a les generacions futures? El patrimoni ajuda a teixir un relat de ciutat, explica d'on venim i potser també ens ajuda a decidir cap a on volem anar. I a Sant Feliu no n'anem sobrats, de patrimoni.
Si no hi ha més demores, segurament aviat veurem l’estació a terra. Aquesta estació és una de les tres més antigues de tota la península que queden en funcionament. Conec dos pobles que estaran contents; la seva estació passarà a ser una de les dues estacions més antigues que queden. Esperem que si els hi arriba a ells també el soterrament, algú de l'ajuntament tingui la bona pensada d'incloure una clàusula on es demani mantenir l’estació. Sobretot, que ho facin abans de fer el projecte, ja que s'ha vist que aquest, un cop fet, no es pot canviar. O sí?
Va a terra, què aixequem? – Jordi Muñoz
L'estació de Sant Feliu va a terra. Aquesta és una de les poques coses que tenim per segures que ens oferirà el futur soterrament, basat en el projecte elaborat l'any 2010 en què aquest fet hi va quedar plasmat. Aquell any, es va impulsar la plataforma "Salvem l'Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat". Una entitat que reivindica el valor històric d'aquest edifici i no vol que s'enderroqui.
El mateix 2010, l'entitat va aconseguir el suport de moltes entitats de la ciutat i de la comarca i d'altres en l'àmbit català que van sumar-se a la denúncia. Salvem l'Estació va portar a debat al Congrés dels Diputats la inquietud per aquesta demolició de part del nostre patrimoni, però que no va rebre suficients suports parlamentaris per a plantejar l'elaboració d'un nou projecte, que entre altres afectacions, suposaria endarrerir les obres encara més. A partir d'aquí, la plataforma dorm. Fins ahir.
Bona part de la ciutadania assumeix, després d'aquesta decisió política, que el soterrament tiraria endavant, quan toqués, amb el projecte de 2010 i amb la consegüent demolició de l'estació.
Si li preguntem a la majoria de la ciutadania santfeliuenca: Vol que l'estació es conservi? La resposta clara i contundent serà que sí. Situada al bell mig de Sant Feliu, punt de trobada, lloc de celebració i porta d'entrada i sortida diària de moltes santfeliuenques. Un edifici amb un valor històric, patrimonial, fins i tot sentimental per la nostra ciutat que poca gent pot posar en dubte.
Ara bé, la pregunta no és aquesta, sinó més complexa. Vol que l'estació es conservi, suposant això la paralització de les obres del soterrament? Aquí està el problema. Tots sabem de sobres allò que ha costat arribar fins aquí. Tenim clar que el soterrament ha de suposar una millora a molts nivells i mai abans vistos per la nostra ciutat. O almenys ens agafem a aquesta esperança per tenir forces per aguantar els molts anys d'obres que tenim per endavant.
Sabem també, que els diners per inversions són escassos i s'han d'arreglar moltes coses a molts llocs. Què faríeu vosaltres si sou l'Estat, teniu el projecte, aporteu els diners, liciteu les obres, tot va de cara, però a l'últim moment des de Sant Feliu et diuen que no, que cal redactar un altre projecte i que d'aquí uns anyets sí que ho fem de veritat? Jo agafaria els diners, diria adéu i me n'aniria a Montcada o l'Hospitalet que falta els fa.
En el passat es podrien haver fet moltes coses millor, haver aconseguit protegir l'estació d'un bon principi haguera estat una de ben bona segurament. O inclús haver realitzat un referèndum legal i acordat amb l'Estat el 2010 amb la pregunta: Projecte de Soterrament amb l'Estació a terra? Sí o No. En el passat. Avui dia amb obres licitades i tot en marxa, tornar a impulsar la iniciativa de voler conservar l'estació, amb el temps i l'energia que cal invertir perquè la plataforma tiri endavant, només pot portar a dues alternatives.
Alternativa 1: La plataforma guanya, es paralitzen el projecte i les obres. Mantenim l'estació. L'Estat ens diu gràcies per fer-me perdre el temps i se'n va. Soterrament sense data novament. No és una situació desconeguda ni molt menys, però genera una frustració molt gran en bona part de la població, segueixen els problemes de mobilitat, de sorolls, de difícil connexió entre banda i banda. Segueix morint gent al pas a nivell.
Alternativa 2: La plataforma perd, s'executen el projecte i les obres. Perdem l'estació. L'Estat ens diu gràcies per participar, ha estat un plaer. S'urbanitza amb el que ha decidit la ciutadania, però es troba a faltar l'estació, es genera una frustració molt gran entre la gent de la plataforma. Ja no mor gent al pas a nivell.
Abans d'arribar a cap d'aquestes situacions potser s'hauria de pensar en la possibilitat, tal com es va apuntar a la Setmana del Patrimoni de l'any 2018 on s'abordà el tema del soterrament, i que va reunir bastant consens entre els experts, de fer un fals històric.
Un fals històric pot ser el punt de trobada entre la desaparició amb soterrament i la conservació sense soterrament. La qüestió és que és probable que alguna de les propostes a votar en la consulta popular de com serà la futura urbanització d'aquesta zona, incorpori aquesta idea, així que per ara considero que ens toca esperar.
Què creus que s’ha de fer amb l’edifici de l’estació? participa a l’enquesta del Fetasantfeliu aquí .
Felicitar a FetaSantFeliu per la iniciativa de posar en valor el moviment ciutadà que des de fa 10 anys treballa per defensar el patrimoni local.
ResponEliminaFelicitar també a la Mireia i al jordi per la feina de síntesis que requereix un tema tan complex i també la dificultat que comporta explicar-ho en tan poques línies.
Tan sols, i això va per tu Jordi, des de la plataforma no hem sigut mai un perill per les obres del soterrament. Aquest discurs és la disculpa ‘barata’ o senzilla que des de l’ajuntament es dona per no haver afrontat amb una mica de sensibilitat el clam d’una part de la ciutadania i que al 2010 va comptar amb una immensa representació de les entitats de la ciutat.
Conclusió, em sap greu que una de les la opcions defensades enlloc de ser ‘clara’ i ‘directe’, com: Estàs d’acord en enderrocar l’edifici de l’estació?; hagi virat cap al discurs emprat per l’ajuntament: “Estació Sí, Soterrament No”. Aquesta opció no ha existit mai.