Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

dijous, 15 de desembre de 2022

Jaume Solé: "L’estació de Sant Feliu explica la transformació urbana, era el punt neuràlgic de la ciutat" (xarxanet)

La Plataforma ‘Salvem l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat’ lluita, des de fa més de deu anys, per defensar i donar a conèixer aquest element de patrimoni cultural i arquitectònic.


Jaume Solé, fundador i president de la Plataforma Salvem l'Estació de tren de Sant Feliu de Llobregat. Font: Jaume Solé

Marta Catena
Llegir a xarxanet


L’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat és una de les quatre estacions en funcionament més antigues d’Espanya. Construïda i estrenada l’any 1854, forma part de la línia Barcelona - Molins de Rei, de la qual també pertanyen dues estacions històriques del mateix any, la de Cornellà i Molins de Rei. L’estació de Sant Andreu Comtal, de la línia Barcelona - Granollers, completa el pòquer de les estacions clàssiques de Catalunya, del mateix període i època.

La plataforma ‘Salvem l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat’ neix l’any 2010 amb doble objectiu. Per una banda, posar en valor el patrimoni de Sant Feliu i estendre el coneixement i l’imaginari col·lectiu amb la importància de l’estació de tren. Per altra banda, evitar que l’ensorrin. Però, arran d'una consulta ciutadana realitzada l’octubre del 2021, se’n va aprovar l’enderrocament. Parlem amb Jaume Solé, fundador i president de la plataforma per conèixer la història d’aquesta reivindicació.

Per què és tan important l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat?

Per una banda, la part nostàlgica i emocional fa molt. Era el punt neuràlgic de Sant Feliu. La ciutat estava partida en dues parts, i l’estació era el punt de referència. Les colles d’amics quedaven en aquest punt quan anaven de Caramelles, d’esplai o de cap de setmana, sempre es quedava allà. El tren crea lligams, fa poble, fa ciutat, fa germanor.

Sempre explico que, totes les persones que venien a rebre el tren, que acomiadaven la primera parella, iniciaven el trajecte per a la seva primera feina, la primera excursió fora de casa, esperar un familiar… tot aquest valor immaterial que porta el tren, té un sentit, i aquest el dona l’estació. Per altra banda, és l’estació de tren en funcionament més antiga d’Espanya, amb origen l’any 1854.


Estació de Sant Feliu, 1912-1914, les tres naus de l'edifici. Per la porta de la dreta s'accedia a les taquilles. A l'esquerra vivia el cap d'estació. Font: Arxiu Lluís M. Tuells.

Com va començar la vostra reivindicació? D’on i per què va sorgir?

La plataforma neix el 2010, la creo jo mateix, perquè percebo que la majoria de persones de Sant Feliu desconeixen que tenim una estació amb les característiques històriques que representa. Aquesta idea neix al propi bar de l’estació, parlant amb els mateixos treballadors. Persones que venen de família ferroviària.

De mica en mica, comencem a posar-ho en coneixement de la ciutadania i de les institucions. Primer, amb l’Ajuntament, i després ho intentem lluitar amb Renfe, Adif i amb altres institucions de Catalunya i d’Espanya. Fins i tot hem arribat a institucions europees i internacionals.

Des de l’ajuntament, com van rebre i plantejar la situació? Com comença la lluita?

Des d’aquesta institució es volia el soterrament, ja que la via travessa el municipi i separa la ciutat en dues parts. Som capital de comarca, amb una població d’uns quaranta-vuit mil habitants aproximadament, i hi ha un rèdit electoral molt invertit en aquest soterrani, llegint-ho des de la meva perspectiva. És evident que hi ha unes motivacions de seguretat.

En aquesta línia, hi ha hagut accidents mortals al llarg dels anys, com ha passat en altres passos de nivell, com el de Montcada i Reixac, per exemple. Al final, l’interès polític s’aferra al fet de les víctimes per culpa d’una via a la superfície que cal soterrar. Si l’alcalde d’aquell moment hagués tingut un interès pel patrimoni local i per salvar un edifici antic, es podria haver parlat amb Adif per conservar l’estació.
El tren té un valor immaterial immens, un sentit, i aquest el dona l'estació
Quina és la situació que es desencadena en aquell moment?

Desconeixement, presses, problemes econòmics… no ho sé. La qüestió és que Adif fa un projecte, en el qual és més fàcil tirar a terra l’edifici que fer qualsevol cosa per preservar-lo, ja que ja teníem antecedents. A ciutats com Terrassa I Sabadell, les estacions antigues s’han mantingut. Crec que, al final, és un desconeixement del patrimoni de la ciutat, i es va tirar pel dret. Quan jo me n’assabento, que anirà a terra, l’endemà formo la plataforma. Em desespera aquesta situació.

Quin pas següent es du a terme?

L’Estat havia aprovat el soterrament de les vies de Sant Feliu, però només finançaven el 50%. Un 25% l’havia de pagar la Generalitat i l’altre 25% l’Ajuntament. Aquest va mostrar un gran rebuig. El 2011, la Generalitat es nega a pagar la seva part i l’Ajuntament també, el cost era de trenta-vuit milions d’euros. Era un dels ajuntaments endeutats. I això s’atura, es deixa en un calaix. No queda descartat, sempre figura als pressupostos de l’estat, però no hi ha cap moviment de crisis.

Fins que, desencadenat pels greus problemes que patia Montcada i Reixac, amb molta pressió ciutadana, el soterrament de les vies de Sant Feliu engega motors, amb la premissa que soterrarien aquestes dues estacions. Les obres s’havien de començar a executar el 2019. Aquí, des de la plataforma, ens activem més que mai.

A partir d’aquí ja no hi ha cap pas enrere en la destrucció de l’estació.

Veient que no ens en sortirem en salvar l’edifici original. Com a plataforma, busquem una alternativa, que no ens agrada. Nosaltres mai hem defensat convençuts el fet de fer una rèplica o una reproducció, ja que l’objectiu principal era salvar-la. Però entre no tenir res i tenir una còpia, vam escollir això.

Almenys podia alimentar i sustentar tota la història de Sant Feliu i tot el desenvolupament econòmic, social i cultural que va comportar la ciutat, a començaments del segle XIX, en ple canvi industrial. Molta gent de Barcelona venia a viure al municipi, i es van crear les primeres entitats socials, com l’Ateneu, el Casino… aquesta burgesia que venia a estiuejar a Sant Feliu. Tot aquest patrimoni que Sant Feliu va tenir va ser gràcies al tren i a què les persones podien accedir-hi amb aquest mitjà de transport.
Tot aquest patrimoni que Sant Feliu va tenir va ser gràcies al tren i a què les persones podien venir amb el ferrocarril
Com estava previst que es dugués a terme aquesta rèplica?

Primer de tot, vàrem accedir a fer-ho per evitar un confrontament amb Adif i amb l’Ajuntament, i visualitzar un punt d’aproximació, intentant convèncer i fer-los veure que, per la comarca, era més important invertir en aquesta reconstrucció, que no perdre-la.

El que proposàvem era desconstruir les pedres més importants de l’edifici, per incorporar-les quan construïssin la còpia. Una reproducció la fabriques tota de zero, i la rèplica es funda amb els elements que un equip d’arquitectes decideix que són els importants a conservar per la memòria de l’edifici. Els arquitectes de l’Ajuntament de Barcelona van fer propostes de quins elements calia preservar i tenien el mateix discurs que nosaltres, que s’havia de reconstruir l’edifici.

Després de tot aquesta anàlisi cronològic del procés: com s’ha resolt?

Quan sembla que tot va pel bon camí, l’Ajuntament organitza una consulta ciutadana per determinar si es vol conservar l’edifici o es vol guardar la memòria d’aquest amb una imatge, un vinil, que s’ubicarà a l’estació, i guardant algunes parts d’aquesta en pedra. L’opció de conservar l’edifici mostra un pressupost de sis-cents mil euros i la d’ubicar el vinil, trenta mil. A la plataforma no ens van convidar mai a cap dels actes que fa l’ajuntament per explicar la consulta ni a plantejar com volem organitzar-ho.

Per tant, la ciutadania només tenia la versió de l’ajuntament. La consulta es va fer l’octubre del 2021. La vam perdre, el soterrament es farà, l’estació anirà a terra i tot això es perdrà. No hi haurà reconstrucció, la ciutadania va decidir que no. Evidentment, contra els dos partits amb més vots de Sant Feliu, la nostra plataforma no va poder fer res.
La nostra solució era desconstruir les pedres més importants de l’edifici, per afegir-les en construir la còpia
És just?

L’arquitecte patrimonial de Catalunya i l’arqueòloga de la Generalitat van firmar unes cartes dient que l’estació tenia valor, uns documents que la ciutadania no van arribar a llegir. Hem rebut cartes de presidents d’associacions i entitats, com Hispania Nostra, tot obviat des de les institucions.

Per mi és molt important el valor associatiu i de plataforma que hem dut a terme tots aquests anys. El valor del nostre moviment és l’esforç i el passar-ho bé: vam fer una exposició, amb l’Ateneu Santfeliuenc, i és la més visitada dels últims anys. Comptava amb més de seixanta fotografies de tots els pintors locals més representatius de la nostra ciutat amb el late motiv de ‘el tren és cultura’, era una posada en valor d’aquest patrimoni. S’han fet moltíssimes accions culturals.

Quina és la situació actual?

De moment, almenys, hem aconseguit que es desconstrueixi. Al mes de maig hi ha canvi d’alcaldia, l’any que ve hi ha eleccions municipals i, si tenim les pedres, no descarto que, quan acabin les obres, el 2026, igual hi ha altres persones i la reconstruïm. L’acord amb l’Ajuntament de Barcelona és que es guardaran aquestes parts importants de l’edifici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada